Una mena de diari personal

Ja sabeu com estic d’ocupada des que va començar el confinament (i ja n’estava massa abans). Vaig acabar el curs d’hivern com vaig poder i em vaig trobar immediatament amb el curs d’estiu, en un altre departament, en un altre campus. Tant se val que sigui ara un curs a distància i no en el campus físic, perquè és un altre departament i fa les coses d’una manera diferent. M’he hagut d’espavilar, quin remei, sobretot amb moltíssimes coses tecnològiques de les quals fins ara no sabia ni que existissin, però el cas és que cada mes m’arribi algun sou. Estic molt cansada, però molt i molt.

Bé, com que moltes setmanes se’m fa súper difícil escriure tot un article, i com que no vull deixar de banda aquest blog per res del món —on puc ser jo, i no és fer feina per a la universitat; i és un lloc on m’agrada, més que cap altre, trobar-me amb amics i lectors—, he decidit que les setmanes que no puc fer un article com cal, copiaré cosetes que hauré escrit durant la setmana en petits moments. Ja em direu, sisplau, si us resulta prou interessant. El que teniu a continuació va del dissabte passat (16 de maig) fins ahir.

Acabo d’escriure al professor Joseph Gulsoy (antic coŀlaborador de Joan Coromines), responent un missatge d’ell. Encara treballa en un diccionari (n’ha fet tants!) i ja té uns 95 o 96 anys (he perdut el compte). Diu que l’ha d’acabar abans de morir, i per això no surt de casa per a res, no fos cas que la covid-19 li espatllés completar el diccionari. Però està molt malament de la vista i ha de treballar amb una lupa.

Quina troballa el vídeo en portugués d’un conte de Salvador Macip. L’han fet uns bombers portuguesos i resulta preciós.

No suporto un moment més un alumne del curs d’estiu. El fa des de Bangladesh, d’on és (estudiava aquí i va poder anar-se’n abans que es tanquessin les fronteres). Al principi li responia els missatges constants que m’enviava (entre 10 i 20 al dia), amb preguntes de tipus tècnic (Moodle, Zoom, Supersite…),  de gramàtica (és un curs de llengua castellana), etcètera. Fins que no puc més —em dóna més feina ell que tots els altres 31 estudiants junts—. Al penúltim missatge em deia que no pot aprendre’s ni el vocabulari ni la gramàtica, que l’he d’ajudar! A l’últim, que no li funciona bé la webcam i que l’he d’ajudar! Farta, n’estic.

Acaba de passar un dels falcons pelegrins que viuen al barri. Llàstima que els taulons als vidres de la finestra no me l’han deixat veure bé. A Toronto n’hi ha moltíssims. És impressionant veure’ls volar.

Quin temps que fa! Fins fa uns dies encara baixavem a 4 o 5 graus sota zero a la nit. Ara fa “bon temps”, que vol dir 13 graus durant el dia i pluja quasi sempre. El meu fill diu moltes vegades que els catalans no saben què tenen, referint-se al temps i a d’altres coses.

He de regar les plantes, però ara no tinc temps.

Em pregunto com deu estar el meu especialista dels pulmons. Trenta cinc anys (amb aspecte de 25), i ja molt bon metge i a més súper simpàtic. Cada cop que he tingut hora amb ell a l’hospital ens hem fet un tip de riure. Hi penso moltes vegades des que tenim la covid-19. Entre la seva especialitat i que treballa a l’hospital, m’imagino que deu estar ficat fins al capdamunt amb tot això de la pandèmia, pobrissó.

Fa una bona estona que a la ràdio hi ha una opereta de Gilbert i Sullivan, potser The Pirates of Penzance…, no, em sembla que és aquella altra famosa, com-es-digui, amb allò de “That he is an Englishman, that he is an Englishman!” Vaig a canviar l’emissora que això és una llauna.

No sé què pensar. A les notícies a cada moment diuen que algú —ara un canadenc— ha trobat un medicament que fa que els infectats de la covid-19 es recuperin molt millor. I cada cop parlen com si sigui la primera vegada que es troba alguna cosa així.

Una amiga que viu a Montreal m’ha fet saber d’una cançó de Sud-àfrica que ha estat un gran èxit. Va sortir el desembre passat i tota l’Àfrica en va plena. M’ha agradat molt. M’encanta el ritme que té i me n’he d’estar de posar-me a ballar, però vaig movent les espatlles i el tòrax mentre l’escolto tot treballant. Es diu “Jerusalema”, del compositor Master KG i cantada per Nomcebo Zikode, ambdós de Sud-àfrica.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Música, Retalls de biografia, Una mica de tot i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

26 respostes a Una mena de diari personal

  1. Margarida Aritzeta ha dit:

    És com la vida, retalls d’aquí, d’allà, impressions… molts ànims!

    • Hola, Margarida. Això volia fer. Algunes de les entradetes, amb més temps, haurien esdevingut un article sencer, però no en tinc gens, de temps, i se’m va ocórrer fer-ho així. Sempre estic pensant coses però sol ser quan em dutxo o sóc al llit o rento els plats o sóc al carrer, que no són moments per escriure res, tampoc si estic molt concentrada quan preparo classes, per tant només em queden aquests pocs moments, quan passa un ocell o em fixo amb alguna cosa a la ràdio o acabo de fer una incursió al twitter o al facebook, per exemple, i de seguida apunto què m’ha cridat l’atenció.
      Una abraçada!

  2. Teresa ha dit:

    😘😘😘

  3. Teresa ha dit:

    😘😘😘🙅💗

  4. Marta Valls ha dit:

    A mi si que m’agrada llegir retallons de vida.
    Aquí seguim confinats i en estat d’alarma. Mascaretes obligatòries . Pero demà obren bars i restaurants. 🙄. No ho entenc.
    Cuida’t molt.
    Una abraçada molt forta!
    Marta.

    • Perfecte, Marta, perquè atesa la feinada que tinc aquest estiu em sembla que hi haurà força retallons a les entrades al blog.
      Jo tampoc no ho entenc. He vist algunes fotos i vídeos curts d’aquest fase de desconfinament, i ho trobo indignant. Vaig veure un vídeo de València amb tot de restaurants i bars al costat del port, em sembla, que més ple tot no podia estar. I tota la pobra gent que s’ha mort, què passa? com si res? I tota la que hi haurà si continuen així?
      Cuida’t! Una abraçada!

  5. Maria Sanchez ha dit:

    Me parece una buena manera de mantener el contacto, que es lo importante. Y siempre nos muestras descubrimientos interesantes. He encontrado el cuento en catalán, más fácil que el portugués 😉
    Gracias y cuídate!!!
    Una abraçada

    • Exacte, María, es tracta de mantenir el contacte. També es pot fer amb les xarxes socials, però son més atabaladores amb tantíssima gent i tantes coses que passen totes alhora. No les penso pas deixar, però el cas és que el blog té prioritat.
      No he llegit el conte en català, només en conec aquesta versió en portuguès. M’ha fet gràcia veure aquests bombers contant el conte, i he trobat que el portuguès que empraven era molt dolç i musical.
      A cuidar-te tu també.
      Una abraçada!

  6. Josep GRAU i CARRIÓ ha dit:

    Molt bon dia polida 😘
    Com sempre et dic, saber que segueixes endavant nadan entre dificultats i mals de cap, però en definitiva avançant, ens omple de satisfacció i orgull, i tingués ben clar que saber que segueixes fent-ho ja és motiu d’alegria i almenys per mi suficient.
    Tot el que vas compartint ens fa créixer com persones i dono gràcies de poder rebre aquest blog per conèixer coses, fets i cultura que sense tu s’escaparien.
    Gràcies polida i seguim endavant tossudament alçats per un futur millor!!

    • Bona matinada, Josep. Noi, han passat unes dues setmanes des que vas escriure el comentari, i jo sense dir-te res (m’ofego de tanta feina, t’ho asseguro). T’he de dir que els teus comentaris són tan optimistes i tan plens d’ànims que animen per força.
      Moltes gràcies i cuida’t força. Una abraçada!

  7. Anna M Villalonga ha dit:

    I vas apuntant aquestes coses enmig de la feina? Que curiós. Gràcies pel post, Potato.

    • Una mica tard, Potato, et responc: no ho havia fet mai, però ara faig un esforç per apuntar algunes cosetes que estic pensant (molt poc), per tenir material pel blog sense haver-m’hi de passar gaire temps que no tinc.
      Petons!

  8. rosanebot ha dit:

    M’encanten els teus retalls d’observació de la vida. Van bé per ajudar-me a escampar la boira del meu enuig pel confinament.Gràcies, Shaudin.

    • Ho celebro d’allò més, Rosa. L’últim que voldria és avorrir-te (a tu i als altres).
      El teu confinament deu ser fotut si no pots veure (estar-te) amb els teus néts. Tret d’això, suposo que ara ja pots sortir a passejar i ho deu fer més fàcil.
      Petons!

  9. Jordi Martí Miró ha dit:

    Hola Shaudin: m’alegro de llegir que estàs tirant endavant -com no podia ser d’una altra manera- amb totes les novetats que el nou curs t’ha plantejat i no hi ha mal que per bé no vingui: has après a gestionar nova tecnologia -al menys per a tu- i aprendre sempre és ampliar horitzons. Tot va fluint i tot anirà bé … l’arribada de la primavera i les temperatures més suportables, també t’ajudarà. Entenc el teu cansament, però crec que és preferible que sigui físic i no mental per donar moltes voltes a el cervell. Endavant que tu pots i t ‘admiro a tu, en particular i a les dones en general, perquè esteu fetes d’un material diferent. Cuida’t molt que dels bons en queden pocs. Una abraçada.

    • Hola Jordi! I jo m’alegro que tu estiguis bé. Estic d’acord que aprendre sempre és positiu, i a mi m’agrada molt aprendre noves coses (si tingues temps, n’aprendria tantes!), però t’asseguro que haver d’aprendre tota aquesta tecnologia de sobte i en uns dies ha estat esgotador. Encara tinc problemes amb cosetes aquí i allà, i no tinc qui m’ho solucioni, per tant passo incomptables hores intentant trobar jo una solució (unes vegades ho aconsegueixo, d’altres es queda enlaire).
      Moltes gràcies per les floretes a mi i a les dones en general.
      Una abraçada!

  10. Griselda ha dit:

    Em sembla que quan entrem en un blog, es perquè som una mica “voyeurs”, o xafarders, o deixem-ho en curiosos. El càs es llegir coses que expliquen els altres, i tambè hi ha els llibres per això, però un blog sembla molt més personal, més com entrar dins d’aquella persona. Aixì dons que ens expliquis coses soltes, que et passen pel cap, o que experimentes, segur que tambè ens agrada. Es curiós, com les més petites coses ens fa pensar, tan com altres que puguin semblar trascendentals.

    • Bon dia, Griselda. Jo diria que els humans som curiosos de mena. I sí, em sembla que és més personal un blog que un llibre (per això se’n diu “blog personal”, hahaha!).
      Espero, doncs, que continuis xafardejant per aquí. Ara que hi penso, fa dues setmanes que no t’he vist al blog. Suposo que estàs ocupada, i encara que no escriguis un comentari, potser llegeixes el post, però miraré al twitter no fos cas que no estàs bé, perquè des de la covid-19 que quan no veig algú durant un temps em quedo preocupada.
      Moltes gràcies pel comentari! Una abraçada!

  11. Gemma Colomé Oncins ha dit:

    Retalls de vida, que si fa no fa, se semblem molt al de moltes persones, però que en tu és fan especials per aquest gran esgotament.
    Noia, com altres cops cuidet i posa a ratlla gent com aquest alumne que sols pensa en ell i te tant poc tacta

  12. Jaume Colom Gabarró ha dit:

    Molt bé Shaudin! Fas que una mica, compartim experiències plegats, observem plegats, gaudim de cosetes plegats. Per poc que puguis fes blog!

  13. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Hola Shaudin, M’ha agradat aquest post. El de l’alumne pesat és un fàstic o sento. Jo estic amb el màster, tot aprovat i la darrera PAC és de estadística amb ordinador, me costa molt, en fi. Una abraçada des de Palma 🙂

  14. Bon dia, Juli. Com li deia a la Gemma, l’alumne aquest pesat, inaguantable, ha deixat el curs tot solet. Quin descans! Sé que tens el màster aprovat, ho vaig veure al facebook, i et felicito de tot cor (em sembla que ja ho vaig fer al facebook, però per si de cas me’n vaig descuidar)! M’imagino que estadística deu ser pesat.
    Cuida’t! Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.