Si bé a l’altre article sobre Rocdur vaig parlar de conreus, he d’explicar que aquest país té poca diversitat agrícola, i la varietat és ben minsa també pel que fa al bestiar.
La majoria de cultius són de patates, tret d’algunes hortalisses i fruites a l’estiu, i els camps de cereals són pocs i petits. Això 
sí, al sud-est, a cada banda d’un gran riu hi tenen pomeres, però gairebé tota la fruita la importen de les plantacions que tenen al nord de Pot. Tanmateix, he d’esmentar que les nogueres són abundants a Rocdur, però només els rocdurians poden haver les nous, no els 
immigrants, aquests s’han de consolar amb les móres que troben aquí i allà –als 
rocdurians no els agraden les móres, qui sap per què. Amb les nous fan uns pastissos força bons, si bé un xic massa dolços perquè solen abusar de la mel. 
D’altres productes els arriben de Sura o, més aviat, els furten als surans, com ara la carn d’antílop i de cérvol que aconsegueixen amb la cacera indiscriminada a les planes de Sura, de la mateixa manera que obtenen la fusta amb la tala d’arbres, també indiscriminada, dels boscos surans.
A l’est de Sura hi ha una zona meravellosa, una mena de parc natural amb rierols d’aigua transparent i boscos encisadors i curulls d’animalons, però els surans no poden ni entrar-hi, tot i ser el seu país, perquè totes aquelles contrades estan sota la jurisdicció de Rocdur.
Sense explotar Pot i Sura i sense l’ajut dels immigrants potians Rocdur no podria dedicar-se, com ara ho fa, a ser una potència militar. Ni tampoc seria la força guerrera que és sense tenir milers de surans a l’exèrcit. És a dir que sense la immigració i sense explotar altres països Rocdur no sobreviuria com a gran potència dins del món conegut.
Tret de les cabres i ovelles, els únics animals domèstics que té Rocdur s
ón els cavalls, i també els gossos, encara que la majoria de cavalls els tenen a l’exèrcit i d’aquests els millors són dels surans. He d’aclarir que no hi ha ases a Rocdur, cap ni un, malgrat que els ases existeixen a l’altre món i hi ha altres països que en tenen força, però els 
rocdurians els rebutgen perquè els consideren uns animals no prou garrits per a ells. I els gossos que tenen, tots molt ferotges, els fan servir més que res per a l’exèrcit. Com ja sabeu els gats estan prohibits a Rocdur. Encara bo, però, per als rocdurians, que no tenen ratolins. D’altra banda, si que hi ha rosegadors salvatges, sobretot conills que els rocdurians mantenen a ratlla amb la caça.
Rocdur no és un país gens agradable on viure, no sota el Senyor de Rocdur, tot i que la natura a les seves valls i muntanyes és bonica de debò. Però d’això us en parlaré en el pròxim article.
(continuarà)
Shaudin Melgar-Foraster 
Ben burros els rocdurians que no volen tenir gats. Serà perquè saben que els gats són molt intel·ligents i els hi veurien la jugada.
Molt bona al·legoria, Shaudin. Espero amb ànsia el pròxim capítol.
Per cert, el tema fotos ha quedat fantàstic.
M’agrada molt.
Anna
M'agradaM'agrada
Celebro que t’hagin agradat les fotografies. Em vaig tornar mico per trobar-les i per posar-les al bloc (sóc força ruca per aquestes coses d’informàtica). Per cert, no sé si ho coneixes, però he descobert alguns llocs web on es poden trobar fotografies sense restriccions per emprar-les. Només et demanen que posis el nom de l’autor i que li facis saber on ha anat a parar la seva fotografia. Aquest és un bon lloc:
Stock.xchng
M'agradaM'agrada
Gràcies, me l’apunto.
M'agradaM'agrada
La segona part, amb característiques pròpies, és a l’alçada de les expectatives que havia creat la primera: enhorabona, Shaudin!
Ja tinc ganes de llegir una continuació…
De moment, aquí tens una abraçada d’hivern,
Maite
M'agradaM'agrada
Celebro que t’hagi agradat tot això sobre Rocdur. Potser encara t’agradarà més la tercera, i última, part, si em surt com la tinc pensada. Ara mateix a la universitat tinc una gran feinada que s’acumula d’allò més de pressa. Passarà ben bé una setmana fins a tenir temps de posar-m’hi –més aviat dues setmanes.
M'agradaM'agrada
Molt interessant l’explicació i molt bones les fotos. Enhorabona! Dues preguntes:
1. Les fruitetes que la dona de la parada regala a en Tam, són móres d’esbarzer o són fruites d’importació cultivades a Pot? Si fossin móres caldria pensar que hi ha potians que les recullen, ficant-se amb cames i braços a la massa dels arbustos plens de punxes, per vendre les fruites a les rocdurianes del mercat. No sembla fàcil: reunir-ne tot un cistell ha de costar molt i, a més, es farien malbé fàcilment del mateix pes.
2. A part dels conills, quins animals salvatges hi ha a Rocdur? No tenen ocells?
M'agradaM'agrada
Hola Maria, aquí tens les respostes a les teves preguntes:
1. Les fruitetes que tenen al mercat són importades de les plantacions de Pot. Si vas a la pàgina 158 del llibre veuràs que diu: “L’altra dona li ofereix un grapat de fruitetes de Pot”. Al mercat no venen móres perquè no hi tenen cap producte que no agradi als rocdurians i les móres no els agraden. Els potians tenen moltes restriccions pel que fa a agafar qualsevol producte que es trobi a Rocdur; les móres són de les poques coses que poden agafar lliurement. A la pàgina 83 en Tam li diu a la Tariana que quan ella va caure al riu ell es trobava per allí “recollint móres”. Al llibre no dono explicacions, però les móres que recull en Tam són per a ell o per dur-les a casa.
2. I tant que tenen ocells! I molts i molts animals salvatges. D’això en parlaré a la Part III, l’última, sobre Rocdur. Ho sento, però hauràs d’esperar perquè tinc molta feina acumulada i trigaré una mica a poder escriure-ho.
M'agradaM'agrada
Gràcies! Això de la pàgina 83 ja ho havia vist, però no fa referència al mercat; nosaltres també recollim móres quan anem d’excursió, si n’és el temps, oi? Ara amb la teva explicació s’entén ben bé. En el text de la pàgina 158 no m’hi havia fixat prou, em sap greu, disculpeu tots plegats.
M'agradaM'agrada
No em sorprèn que no recordessis la pàgina. Jo perquè l’he escrita, però no espero pas que els lectors es recordin de tota la novel.la amb detalls. No t’has de disculpar de res.
M'agradaM'agrada
El que vaig escriure sobre les móres pot semblar contradictori, però no ho és. Per vendre-les al mercat se’n necessitarien, almenys, un bon cistell. No es podrien obtenir en quantitat suficient sense ficar-se enmig de les branques interiors de la massa arbustiva ni, per tant, sense veure’s empresonat i subjectat per les punxes. Però, si només són per casa, n’hi ha prou amb les de la part exterior de cada esbarzer (o de cada grup compacte d’esbarzers), com fa molta gent a les excursions pel bosc.
A Rocdur (part I) també vaig caure en una contradicció aparent: semblava que retreia a en Tam la seva falta de compassió pels conills. Però és que un comentarista anterior s’havia declarat vegetarià perquè trobava immoral tota conducta que impliqués la mort d’animals. No em vaig explicar prou, però el que jo volia dir amb allò dels conills és que aquell autor de comentari, si és coherent, no podrà tenir gats com a animals de companyia.
M'agradaM'agrada
Nova pífia meva: no era a “Rocdur (part I)” sinó a “Bèsties i bestioles”.
M'agradaM'agrada
Maria,
Celebro que els meus articles del bloc serveixin per a tots aquests comentaris que m’envies i que pensis en tants detalls. No tothom m’envia comentaris. Quan veig blocs que reben dotzenes i dotzenes de comentaris diaris em fa molta enveja. Tinc una amiga canadenca que rep entre 50 i 100 comentaris cada dia! De tot el món! No sé pas com s’ho fa. Potser és el tema; el seu bloc és una investigació dels dibuixos animats japonesos.
Moltes gràcies pel teu interès.
M'agradaM'agrada
El llibre és molt interessant, entre altres coses, perquè el paper de la màgia n’és gairebé absent i això pot fer que els nens vegin que la societat, tal com és, amb la seva naturalitat, inclou més misteri i més interès que els móns artificiosos de la màgia, construccions que no poden tenir mai la complexitat del món humà autèntic perquè les limita el grau de fantasia que pugui tenir l’autor.
Ara bé: llevat que es recorri a algun poder màgic, no s’entén que a Rocdur no hi hagi rebel·lions contra el senyor. Dius que, sense immigrants de Pot i sense soldats de Sura, Rocdur no podria ser la gran potència militar que és. Això sí que sembla ben possible. Recorda l’imperi romà, que va durar tants segles amb l’exèrcit ple de bàrbars i amb la població contínuament ampliada (no amb immigrants, sinó mitjançant la conquesta de territoris i l’annexió de la població que hi vivia). Però els complots de palau se succeïen, força emperadors van ser assassinats i de tant en tant hi havia períodes de guerra civil a la mateixa Roma. A Rocdur això no passa, tot i que el conjunt de senyor i secretari és tan odiós com un Cal·lígula; com s’ho fan? N’hi pot haver prou amb el terrorisme d’Estat?
M'agradaM'agrada
Benvolgut Francesc,
Celebro que t’hagi agradat el meu llibre i gràcies pel comentari. Provaré de respondre el que em preguntes, tot i que no puc ser gaire precisa perquè hi ha coses que s’aclareixen en els llibres que continuen la història de Més enllà del somni i encara no les puc revelar.
Doncs, sí, a Rocdur n’hi ha prou amb el terrorisme d’estat, com tu dius. Recorda que el Senyor fa 200 anys que domina el país; no hi ha hagut cap canvi dins del poder en tots aquests anys, per tant l’estructura política del país no hi ha tingut cap fissura que permeti a la població aturar-se a pensar. A més el Senyor té una cosa –que no puc revelar– que l’ajuda a mantenir el poder. Fixa’t que dic que l’ajuda, no pas que li dóna tot el poder. També he de recalcar que el Senyor és un home molt corpulent i fort i estem parlant d’una situació, si fa no fa, primitiva. La força física és important en aquest medi. I hem de recordar els ulls vermells que semblen cremar que té el Senyor. És un home que realment fa por i ja sabem que la por anestesia l’agilitat del cervell. Qui gosaria assassinar el Senyor?
De tota manera ja sabeu els que heu llegit la novel.la que res és immutable i que certes circumstàncies poden fer que algunes persones es rebel.lin, facin la seva, tot i l’autocràcia que els domina i la por i la manca de força que aquestes persones puguin tenir. No dic res més sobre això perquè potser no totes les persones que fan tombs per aquest bloc han llegit el llibre. I en els llibres que continuen la història haurem de veure si l’acte de rebel.lia que trobem en el primer llibre ha aconseguit obrir els ulls a altres persones de Rocdur.
M'agradaM'agrada
Gràcies per l’aclariment sobre la funció del terror en la immobilitat del sistema polític de Rocdur. Espero amb moltes ganes els propers llibres, a veure com aconsegueixes de fer evolucionar tant aquell país com totes les complexes societats del món de més enllà del somni.
M'agradaM'agrada
He fet una revisió una mica general del teu bloc. Una mica per veure on m’hi entretindré.
Al marge de la obvietat d’una escriptura rica, precisa i detallada, m’ha cridat l’atenció la “ciutat amb música de Vangelis”.
Sempre m’ha agradat l’ambient sòrdid del “black mask” i aquest conte petit en té tots els ingredients. M’he permès crear-li una banda sonora, sense el Vangelis. Pots escoltar el suggeriment en l’entrad següent del meu bloc.
http://boladevidre.blogspot.com/2010/04/paisatge-sonor-05-ciutat-de-nit-amb.html
M'agradaM'agrada
Gràcies, Boladevidre. Espero que tot plegat t’entretengui força. Ara aniré al teu bloc per escoltar la banda sonora que has posat al meu conte.
M'agradaM'agrada
La part segona és molt interesant, Shaudin.
Comença a semblar-me que conec Rocdur, que m’hi puc trobar en un lloc conegut.
Escrius molt bé.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Alba.
Si algun dia llegeixes el llibre aquestes explicacions sobre Rocdur (un dels països de l’altre món) potser t’ajudaran a imaginar-te aquest país.
M'agradaM'agrada