Vídeo d’un dels meus llibres!

Avui en dia els llibres requereixen molt més que escriure’ls –si vols que algú s’assabenti que l’has escrit. I sembla que cada dia que passa se’ns demana alguna altra cosa, als escriptors. Ara ja no n’hi ha prou amb escriure, ni tampoc amb fer presentacions, atabalar a tothom, cercar per tots els racons a veure si algun altre crític ha dit alguna cosa del teu llibre, tenir blocs, ser al Facebook… Ara tenim també els book trailers, l’última idea inventada per tal que els escriptors mai no tinguin temps d’escriure els seus llibres. Què hi farem. Aquesta és la realitat i més val adaptar-se que desaparèixer –o que desapareguin els teus llibres que és un resultat encara pitjor. A més, s’ha de reconèixer que l’humà és un animal d’allò més creatiu; a cada nova adaptació troba sempre com fer persistir la vessant imaginativa i crear alguna cosa. I així tenim que un book trailer, a més de ser un altre entrebanc a l’hora de concentrar-se escrivint un nou llibre, per tal de promocionar el que ja es va escriure fa temps, també serveix per desenvolupar una altra mena de creació. I tant és que l’escriptor potser no sigui el creador del book trailer en qüestió.

Us he parlat diverses vegades de El secret de L’oreneta. Ja sabeu que serà a les llibreries molt aviat –ara depèn del que decideixin les llibreries, que és tota una altra història–, però no us havia dit que fèiem un book trailer del llibre. I si dic “fèiem”, en plural, és perquè l’he fet amb l’amic Quico Romeu, de qui ja coneixeu alguns vídeos. De fet, ell ha estat el veritable creador; jo m’he limitat a escriure unes cosetes i indicar unes cosetes més, però en Quico ha fet el vídeo. Jo que he seguit el procés us puc assegurar que no ha estat gens fàcil; és molt més complicat del que sembla fer un vídeo d’aquestes característiques (si no disposes, ni de bon tros, de l’equip i els diners d’Spilberg). I tanmateix, el vídeo de El secret de L’oreneta ha quedat magnífic. En Quico ha sabut comunicar d’allò més bé l’essència del llibre. I no us dic res més perquè el millor és que jutgeu vosaltres mateixos. Només vull afegir: chapeau, Quico!