Quan els personatges van a la seva

Això em passa per treballar amb adolescents. L’Anna i l’Alison, que al començament de Més enllà del somni tenien 12 anys, a la tercera noveŀla ja en fan catorze. En Tam és més jove, a punt de fer-ne tretze, i potser per això encara m’escolta força (no tant com abans, però). A les dues noies les tinc ben esvalotades des dels primers capítols de la tercera noveŀla i més d’un cop m’han fet sortir de polleguera. I us asseguro que els dono molta llibertat, ho he dit moltes vegades en entrevistes i aquí al bloc, però tinc un límit, caram, perquè elles molt tranquiŀles sense pensar que sóc jo qui ha d’encarar l’editorial, les vendes, els lectors i la feina de cada dia. És que els ho explico i res, se’m giren d’esquena.

Quan els personatges van a la sevaNo sé si els altres escriptors s’hi han trobat, que els personatges se’ls rebeŀlen. Jo experimento per primera vegada una insurrecció, la veritat, força irritant. S’ha de dir que pel que fa als aspectes més rellevants de la història no em posen cap dificultat. Els encanta anar a l’altre món, i això precisament és part del problema, perquè no els hi deixo anar tant com voldrien. Volen trobar la solució al manuscrit de la interferència, cert, i també n’és que trobar-se a l’altre món no sempre són flors i violes, però massa vegades les veig amb el desig d’oblidar-se de l’escola i anar de vacances. Han fet molts amics a l’altre món, s’hi senten més properes que amb la gent del seu món, i l’Anna n’és conscient, fins i tot la preocupa una mica, —ho comprenc—, però divertir-se a l’altre món no és la seva tasca.

Intento que ho entenguin, que no ens podem desviar a cada moment per anar a veure això o passar-s’ho bé fent allò altre, que hi ha conseqüències. Conseqüències per a mi! Perquè no puc escriure noveŀles de mil pàgines, pobra de mi, que no me les publicarien. Però són unes inconscients —es fan un tip de riure quan els ho dic, sobretot l’Alison que ho ha tingut tot sempre massa fàcil—. Quan en parlem, sense que l’Anna arrufi les celles ni l’Alison parpellegi i em miri amb aires de superioritat, em diuen que la noveŀla no pot resultar si els personatges no es desvien de tant en tant i actuen com els correspon, que no tot pot ser seguir el fil de la història. I, no us penseu, sé que tenen raó en aquest punt. Cal donar espai als personatges per tal que creixin, i la història es més versemblant si conté tot de digressions enriquidores. Molt bé. No obstant, quan es tracta d’una història amb tantíssims personatges, i diversos països i dos mons, s’ha d’anar amb peus de plom perquè no s’allargui massa. S’ha de trobar la justa mesura.

Però ca barret, les noies continuen anant a la seva i m’obliguen a fer tota mena de malabarismes per aconseguir el que s’ha d’aconseguir. També a enfadar-me, esborrar pàgines i pàgines, on elles es divertien, i reescriure-ho tot ajustat als esdeveniments més essencials. Que no s’adonen que la universitat està a punt de començar el curs i no trobaré temps per a res? Per què em fan perdre temps d’aquesta manera? Però me les estimo, és clar. Entenc que no tot és fàcil per elles, que en passen de ben grosses. Són molt joves i, malgrat no acabar de ser conscients de la magnitud de tot el que succeix, saben que la seva comesa exigeix molta fortitud. Pobrissones. Només els falta que jo els atabali amb el nombre de pàgines i vendes de llibres. En el proper capítol els oferiré unes pàgines perquè es diverteixin.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Més enllà del somni, Perduts a l’altre món i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

28 respostes a Quan els personatges van a la seva

  1. María ha dit:

    JAJAJAJA!!!!! Genial este post. Hablas como las madres de adolescentes. Había oido decir a los escritores que los personajes tienen vida propia…. pero es que tu lo describes de una manera… que me hace sufrir…. 🙂
    Un abrazo

    • Ja veus que és un post de “making-of”, com a tu t’agraden, María. Naturalment intento que l’escrit resulti una mica humorístic, però és ben veritat el que explico. Amb aquesta noveŀla he tingut diverses confrontacions amb les dues noies, per les raons que comento. Contenta que t’hagi agradat. Una abraçada!

  2. Raquel Gámez Serrano ha dit:

    M’ha encantat! Els hi has donat tanta força que van per lliure! Jo tinc un protagonista que em té preocupada, també, quin caràcter! Una abraçada!

    • Tu també tens una experiència similar, Raquel? És clar, donem vida als personatges i després ens trobem amb gent que té vida, amb una personalitat ben seva, i, apa, a aconseguir el que volem mentre se’ns revolten els personatges. Una abraçada!

  3. Ricard Pons ha dit:

    Molt divertit. Estic d’acord amb la Maria, sembles una mare parlant de les seves filles adolescents.

    • Hehe. Hola Ricard. És que em sento com una mare. Amb els personatges adults, que de vegades també són rebels, és diferent, m’he d’imposar d’una altre manera; no me’n sento mare, sinó més aviat com un líder encarregat de posar ordre. Però els jovenets són molt més propers i me’ls estimo amb bogeria.

  4. Quico ha dit:

    Ha ha ha ha ha ha ha…. tranquil·la, tu manté aquest estira i arronsa, que segur que és una de les claus perquè els teus personatges tinguin personalitats calidoscòpiques… De fet aquest post teu, me les fa sentir més reals i properes i ja tinc ganes de retrobar-les de nou… :*

    • Tens raó, Quico. Aquestes desviacions, en qualsevol cas ben innocents, ajuden a desenvolupar les seves personalitats de cara al lector, tal com elles mateixes m’han dit. El problema és la llargària del llibre. Les dues noveŀles precedents ja són més llargues (la segona força més llarga) que les altres d’aquesta coŀlecció a Bullent; no puc allargar la tercera encara més. Tot i que Bullent ja va dir que no em preocupés massa, em preocupo. Sé que les noveŀles juvenils llargues no es venen bé als Països Catalans; no si són autòctones, escrites en català (les traduccions de les estrangeres sí, ara ves). En fi, faig malabarismes perquè no sigui llarga i alhora no quedi telegràfica, però l’Anna i l’Alison no m’ajuden, tot el contrari.
      I jo tinc ganes que les retrobis!

      • María ha dit:

        Me da la impresión de que las personas que hayan leido las dos novelas previas, y estén esperando la tercera, no les importará que sea más larga. Incluso puede ser atractivo pensar que vas a disfrutar durante más tiempo. Otra cosa diferente es quien quiera leer primero este libro. Ahí sí que puede asustar que sea muy largo.

        • El problema és que l’editorial no publica noveŀles tan llargues, ni tan sols tan llargues com les dues primeres. No es venen bé les noveŀles juvenils gaire llargues als Països Catalans, no si estan escrites en català.

  5. Rosa Nebot ha dit:

    És així com dius: els personatges, sovint, se t’escapen i van a la seva. Si els vols reconduir, t’has d’inventar més derivacions. “Les noietes es fan grans i volen anar a la seva” no et suggereix un títol? (En pensaré d’altres).

    • Te n’has adonat, oi, Rosa? Com li deia a en Quico, més amunt, el meu problema és la llargària de la noveŀla. El títol que em suggereixes em sembla que no vendria gaire, a més cal que englobi d’altres coses, sobretot el personatge d’en Tam. Ja saps que en aquesta noveŀla passen moltes coses i hi ha moltes històries secundàries. Bufffff. Potser cal esperar que l’acabi i veure-ho tot en conjunt. Petons!

  6. Anna Villalonga ha dit:

    Aquestes noietes! Ai, ai, ai.

  7. Dolors ha dit:

    Ai, si, l’adolescència! Un mal que tots hem de passar. Hehehe.
    Segur que elles també t’estimen molt a tu i acabaran escoltant el que els dius… i arribareu a un acord bo per a les dues bandes 😉

  8. juli salvà ha dit:

    Hahhahhahaha aquestes noies, tindras que parlar amb les seves mares 🙂

  9. Joan Rubiralta ha dit:

    Espero que aquestes adolescents arribin a comportar-se i entenguin el problema que cal tancar la novel·la aviat. He estat treballant amb adolescents durant una pila d’anys i sé que al final ho arribaran a entendre.

    Una abraçada des del Montseny

  10. Veig que els hauràs de parar els peus una mica i fer-los algun sermó. Com a professora que ets, et faran més cas. M’ha agradat molt el teu post. Felicitats, és molt agradable llegir-te i veure’t tan ben acompanyada per aquestes adolescents.
    Una forta abraçada, Shaudin!

  11. Jesús (Xess) ha dit:

    I perquè no les deixes que s’esplaïn i recopiles totes aquestes pàgines en un spin off a l’estil de les pelis i sèries?? Seria un llibre fora de la trilogia, però vinculat a la sèrie…

    • Un spin off… Bé, havia pensat fer-ne alguns, com a relats, més aviat amb algun personatge secundari de l’altre món, explicar una història amb aquest personatge però desvinculada de la història de les noveŀles. Amb els personatges principals no ho veig tan clar. En qualsevol cas, ara la meva preocupació és acabar la noveŀla 3!

  12. María ha dit:

    Un post divertido con comentarios a la altura. 🙂

  13. Gemma Colomé ha dit:

    Sempre m’ha fet gràcia això que els personatges fan el que volen, suposo que tots els que escriviu ho enteneu perfectament, però a mi se’m fa difícil . Sempre en sembla que si tingués una història al cap aniria com jo vui , però clar, si tants hi esteu d’acord, és que deu ser cert. Per tant, paciència i endavant .
    Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s