Avui tenia pensat escriure un post sobre coses de la meva noveŀla, però no puc, en aquest moment em sembla sense cap rellevància, ofensiu i tot, en sigui o no. Un altre dia serà un altre dia, perquè la vida continua pels que hi som, és així. Però no avui, ara no puc. A la ment només hi tinc un rostre, inteŀligent i dolç, seré.
Fa moltes hores que no em puc concentrar, sobretot d’ençà que els mitjans informatius s’han precipitat (menys un; chapeau Vilaweb) i han afegit desconcert a un succés que ja era prou trist sense avançar-se als fets: una probable pèrdua d’una manera tan absurda que gairebé resulta incomprensible.
Des d’un Toronto gelat espero l’impossible: una notícia fidedigna que ens digui el que desitgem llegir, un miracle —per allò de que mentre hi ha vida hi ha esperança—, que la Muriel Casals es recupera.
Deixem-ho aquí.
Shaudin Melgar-Foraster 
A primera hora del matí encara hi ha una espurna d’esperança…
M'agradaM'agrada
L’espurna s’ha apagat aquesta matinada, les notícies ho confirmen. Quin buit per al nostre poble!
M'agradaM'agrada
😥
M'agradaM'agrada
Tinc el cor trencat.
M'agradaM'agrada
I que un accident ciclista haja estat la causa, em deixa molt malhumorat.
M'agradaM'agrada
M’ho imagino.
M'agradaM'agrada
Ara més que mai, Catalunya independent!
Per tu Muriel, lluitarem!
M'agradaM'agrada
Doncs no, Shaudin, la Muriel ens ha deixat però no del tot. Ara seguirem rebent els seus missatges d’esperança i de lluita. La mort de la Muriel és una altra manera de seguir fent servei.
La seva memòria serà sempre present.
M'agradaM'agrada
Trista notícia. Descansi en pau. És una de les personalitats que un cop assolida la independència mereixeria un reconeixement especial.
Un retret als mitjans de comunicació que van anunciar la seva mort abans que aquesta fos comunicada oficialment per la família. La premsa espanyola (i amb ella la catalana) és considerada de les pitjors d’Europa. La dèria per publicar la notícia abans que la competència els porta a cometre disbarats. I no és el primer cop que publiquen que s’ha mort un personatge hores o dies abans que això es produeixi. Exemples en tenim en el cas de Peret i Suárez.
M'agradaM'agrada
Doncs sí Shaudin, la Muriel ens ha deixat però el seu somriure i les seves conviccions seran sempre, almenys per a mi, un referent a seguir. Avui estic trist i sento molta pena, però alhora em surt un somriure i se que ella és la que el provoca. Perquè ella és la que exemplifica millor que ningú la tan ben anomenada “revolta dels somriures”.
M'agradaM'agrada
No tinc paraules, només sentiments. Tristor, incomprensió, impotència.
M'agradaM'agrada
Tristor.
Una gran lluitadora.
I amb el somriure sempre a punt.
La trobaré a faltar.
M'agradaM'agrada
Mai, mai morirà del tot.
M'agradaM'agrada
Estimats amics,
Gràcies pels vostres comentaris. Tothom està molt trist al país, només cal veure els milers i milers d’acomiadaments a la Muriel que es troben a la xarxa, molt bonics i sentits, i els missatges de la gent que la va conèixer personalment, companys al Parlament, Omnium, ANC, i d’altres.
Mai no oblidarem la Muriel.
A mi em passa com a l’Anna Maria: “No tinc paraules, només sentiments. Tristor, incomprensió, impotència.” Des del divendres que tinc el cap ple de boira i al cor una gran tristor.
Ara estem colpits, però anirem endavant per a nosaltres i per a ella, perquè tots plegats som el somni.
M'agradaM'agrada
Na Muriel era una gran persona,…”nosaltres som el somni”, me sap molt de greu que hagi estat tan absurd com una bicicleta
M'agradaM'agrada
Sí, molt trist, Juli.
M'agradaM'agrada