Interferència

Tinc el cap espès, tot ple de coses, massa coses: preparació de la classe d’estiu; cites als metges; reunions; problemes i preocupacions; assignatures noves pel setembre amb molt de material per preparar; burocràcia per totes bandes (maleïda burocràcia) i d’altres gestions que és imperatiu que faci; i cercar papers que s’amaguen per casa meva enmig d’una acumulació de paperassa en calaixos, capses, cadires i taules, una acumulació que cal que endreci urgentment.

Vaig sobreviure el curs d’hivern, que va ser brutal —vaig impartir més assignatures que cap altre professor—, però ara continua l’estrès amb tantes coses que m’escometen per totes bandes. Fins i tot per la banda de la Interferència, tot i que aquesta és engrescadora: lluites sota el mar, somnis, bruixes i dracs, misteris, una espasa invencible i un mirall aterridor, genets, selves, muntanyes i deserts, gent de cabells verds, execucions, fugides i rebeŀlions, un món on gairebé tothom parla català. Sí, em refereixo a la meva saga de la Interferència. Tot just acabo de començar la quarta noveŀla, l’última de la saga.  

Passaré l’estiu escrivint aquesta noveŀla —a més de totes les altres coses que he de fer, ves quin remei—, alhora que reviso i intento retallar la tercera, Les urpes del drac. Amb això responc tots els missatges que he rebut sobre aquesta qüestió. Si els fats em són propicis, acabaré tota la Interferència quan arribem al setembre —altrament hauria d’esperar fins a l’altre estiu perquè a l’hivern m’és totalment impossible escriure noveŀles—. Si fa no fa acabaré la saga alhora que Catalunya assolirà la independència! Tinc moltes ganes de veure ambdues coses aconseguides.

Com deia, he començat la quarta noveŀla. Estic molt iŀlusionada perquè serà la conclusió de tota la Interferència, un projecte que va començar amb un somni recurrent i que, ateses les meves circumstàncies, s’ha allargat durant anys, per això, encara que no tingui temps d’escriure, hi penso —quantes vegades he tingut converses amb els personatges!—. De vegades no sé si sóc a Toronto o als mons de la saga, i la gent que ha creat la meva ment és tan propera com la gent, diguem-ne real, que conec —potser més i tot—.

Vaig començar-la ahir a la tarda i a les tres de la matinada plegava, tan esgotada que anava de tort i tot, perquè no va ser només escriure diversos episodis de força complexitat, sinó també tenir molt en compte les tres noveŀles precedents amb tots els seus esdeveniments i personatges. Però havia aconseguit escriure i revisar amb cura 22 pàgines i he dormit molt bé. Va ser una marató d’escriure i sé que me n’esperen moltes i moltes més si vull acabar la noveŀla aquest estiu.

Us aniré informant del progrés amb la Interferència.