Un “crac” cap al futur

Va passar el dissabte a la nit, fa una setmana.

Ja us havia comentat l’embolic que tinc amb Hisenda, que ha continuat amb trucades, cartes, cerca de documents i passar-me nits senceres emplenant formularis. A aquesta situació esgotadora s’ha d’afegir la gran quantitat de cursos que imparteixo i la preocupació per la probable vaga a la universitat (si hi ha vaga, no cobraré el sou fins que s’acabi). I per acabar-ho d’adobar la situació a Catalunya, que tinc al cap a tota hora.

Entendreu, doncs, que el dissabte a la nit, amb tot plegat i després de haver passat moltes hores corregint proves, em trobés feble i em rodés el cap. I el que va ocórrer és la raó per no haver publicat una entrada al bloc el cap de setmana passat.

En cert moment vaig deixar les correccions, vaig aixecar-me de l’escriptori i vaig fer unes passes. Tot d’un plegat se’m van afluixar les cames. Devia durar uns segons, però ho recordo com molt llarg i amb càmera lenta: un peu se’m va torçar, vaig veure les estrelles, sabia que anava a caure, vaig fer equilibris, el genoll es va torçar, l’altre també, les cames i el cos van fer unes contorsions raríssimes, l’altre peu es va retorçar com un foll i es va sentir amb força un crac. Poc després queia a terra de genolls, parant també el cop un costat del cos i en menor mesura el cap, amb les cames i els peus recargolats d’una manera impensable.

Tanmateix, mentre el cos feia totes aquelles coses incomprensibles per evitar la trompada, d’altra banda inevitable, em va passar la vida pel davant, però no la passada sinó la futura. I no la vaig trobar llisa, igual i monòtona (recordant, ja que hi som, com abans de morir veia la seva vida aquell personatge de Pere Calders), sinó amb tants projectes de tota mena que no sembla possible poder haver vist tantes coses en uns segons. Fins i tot vaig tenir temps de resoldre un petit aspecte, que no em convencia i em tenia amoïnada, d’un episodi de la meva última noveŀla.

Vaig acabar a l’hospital. Tinc un peu amb un os trencat i un munt de lligaments (peu i turmell) esquinçats molt malament (segons el metge, el crac el van fer els lligaments), inflat com una botifarra i tot de color gris fosc; l’altre peu amb un esquinç; els genolls negres i inflats; una pila de blaus; i un canell, un braç i una costella em fan mal. Perfecte per anar a fer les classes, que vaig recomençar el dimecres, incòmoda, adolorida i totalment insegura. El pitjor: ni temps he tingut per refer l’episodi de la noveŀla!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

27 respostes a Un “crac” cap al futur

  1. Josep Maria ha dit:

    Quin ensurt Shaudin, treballes molt… per cert, ja menges prou?
    Cuida’t maca, un petó ben fort

  2. Rosa Nebot ha dit:

    Quin ensurt, Shaudin! Però no és ben bé un ensurt, sinó un accident. Com diu en Josep Maria, segurament treballes massa i potser, per manca de temps, no menges com cal. A més, tens un munt de problemes, alguns importants; tot se t’hi afegeix, perquè les desgràcies no vénen mai soles, que diuen. Em sap greu no tenir-te més a prop; si més no, vigilaria com t’alimentes.

    • Ho sento, Rosa, aquest comentari era a l’spam (no sé per què) i l’acabo de veure. Per això en devies escriure dos, perquè l’altre el primer no sortia.
      Això de treballar massa prou que ho sé. N’estic fins al capdamunt. Fa 20 anys no passava res greu, però ara ja em tocaria disminuir la feina de les classes, i tenir temps per a escriure!
      Moltes gràcies i petons, estimada amiga.

  3. Rosa Nebot ha dit:

    Caram Shaudin, quin ensurt! Més que un ensurt, això ha estat un accident. Tal com diu en Josep Maria, treballes massa i potser no t’alimentes com cal. Tens molts problemes importants i de difícil solució; i les desgràcies no vénen mai soles, que es diu. Em sap greu no tenir-te més a prop, si més no, vigilaria els teu àpats!

  4. María ha dit:

    Lamento mucho esta caída. Como muy bien dice Rosa las desgracias nunca vienen solas.
    Pero una vez más admiro tu capacidad de narrar las cosas que te ocurren.
    Mientras leía iba visualizando los movimientos de tu cuerpo. Una caída muy complicada.
    Y lo de que pase por delante tu futuro… ya es el no va más… Tu cerebro de escritora funciona de una manera diferente al resto de los mortales 😉
    Una abraçada

    • Hola, María. Em sembla que les desgràcies no venen soles perquè l’una porta a una altra. Si no hagués estat, sobretot, pel problema (i molta feina afegida) d’Hisenda, segurament hauria tingut el cap més clar, més energia i reflexes i no m’hauria fotut la trompada.
      No es la primera vegada que em passa pel davant el futur (quan se suposa que passa el passat). Potser sí que és una cosa d’escriptors; com que hem de poder projectar-nos cap als esdeveniments futurs d’una història, especialment en el cas d’una noveŀla… S’hauria de preguntar a d’altres escriptors.
      Una abraçada!

  5. Shaudin, has de procurar no arribar a aquests estats d’esgotament. I compensar-los amb una mica d’exercici físic. No et volem perdre, ni la família ni l’alumnat ni els teus lectors. Sé per experiència que a vegades és difícil. Recupera’t i endavant.

  6. Lluïsa ha dit:

    Hola Shaudin.
    Noia estàs de pega, podries encendre una espelma blanca ajuda a purificar l’ambient i a protegir-nos de les energies negatives. Està lligada al benestar i a la calma personal. El blanc és color de l’harmonia i de la concentració. Vejam si així se’n van els mals rotllos.
    T’envio energia positiva i un munt de petons cuida’t guapa ❤ ❤

  7. Marta Valls ha dit:

    Shaudin bonica. Tot alhora!. Només puc intentar donar-te ànims i desitjar-te una ràpida recuperació.
    Petons!!

    Marta Valls.

  8. boladevidre ha dit:

    Realment, a vegades és ben bé allò de “no hay mal que por bien no venga”. En aquest cas millor parlar de dolor. Però ull viu!!! Cal posar en pràctica les coses aclarides ràpidament, no fos cas que al capdavall resultés “molt soroll (crac) per no res”. Cuida’t molt i recupera’t aviat!!!! Petons i ànims!

  9. Ánimo Shaudin!!! Besarkada handi bat. K&M

  10. Jesús (Xess) ha dit:

    Jo ja no sé si has passat de cas a súpercas, però nena, estàs de pega…

    Necessites un any sabàtic!! (o dos, o tres…)

  11. Griselda ha dit:

    Posa espelmes….. però ves no cremis el pis, ara ….. Hi ha qui diu, que quan un té un accident i pren mal, es perquè el cos, savi, cerca una manera de que el seu portador, faci una mica d’aturada per reposar, però amb tu – o en aquest mon que vivim, i sembla pitjor a Cànada ( !?) – no hi ha manera, perquè si amb peu trencat i feta un cromo dimecres ja has anat a treballar …. Cuidat, si pots!

  12. Joan Rubiralta ha dit:

    Hola bonica. No sé si és que treballes massa o que et cuides poc però pensa que només tenim una vida i que ens ha de durar al màxim si en volem treure profit. Ara acabo de sortir d’una grip de quinze dies i ja torno a tenir ganes de fer diverses activitats però m’han cuidat bé i per això estic com estic. Amb això et vull dir que davant dels accidents i esdeveniments negatius, cal plantar-los cara i seguir. Intentem viure i gaudir de la vida que tenim al davant i que ens està esperant que ens hi fonguem,
    Som-hi!
    Una abraçada

  13. Pons ha dit:

    Quan maltractes el cos dormint poc i descansant gens aquest es venja i passen aquestes coses, llavors has de fer una pausa per força

  14. jmsalva ha dit:

    Hola shaudin, fas massa feina i tens massa problemes, espero que et recuperis avit, que no fassin vaga i que el problema amb hisenda és resolguin.
    Una forta abraçada,
    Juli

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.