Amb iŀlusió

Avui em fa molta iŀlusió oferir-vos una petiteta part de la quarta i última noveŀla de la saga, la intitulada Ombres i flames, Fa tant que s’hauria d’haver publicat que em neguiteja tenir-la tota emmudida. Sempre he dit que escric per comunicar alguna cosa. I necessito compartir les meves històries o em desespero. Doncs bé, a sota teniu alguns trossets que he copiat del primer capítol (els punts suspensius corresponen a paraules o a paràgrafs sencers, que he d’amagar perquè revelen massa), i que continua directament de l’últim episodi de Les urpes del drac. No heu llegit tampoc la tercera noveŀla, però us adonareu de moltes referències a la primera, Més enllà del somni, com ara a la història del manuscrit trobat a la cova on s’estava en Groc, la història del drac que la Tariana li llegeix a en Tam.

Remolí de terror

La figura corpulenta de Farró, amb la banya a les mans, avança cap a Carià, ambdós xops de la sang del drac, i dalt de la cova Gilan s’ho mira tot quiet, sense ni tan sols anar fins a ella i endur-se-la lluny, que Farró no li pugui treure els ulls com ja es disposa a fer-ho amb Carià, mentre milers de mosques s’agiten, llamineres de tanta sang escampada; mosques i mosques que a ella se li fiquen a la boca, al nas, a les orelles, i no pot respirar i tanca els ulls per impedir que se’ls mengin, allí a terra, immòbil de terror, tot sentint com les mosques li entren al cap i li devoren el cervell.
     Les tenebres la colguen.

 

La llum d’unes torxes li fa entreobrir les parpelles On és? S’està asseguda en un racó, sobre les lloses fredes, en una sala amb parets de pedra d’on pengen espases. Al fons hi ha una gran finestra; al mig, una taula de fusta fosca amb una butaca folrada de cuir vermell; i amunt i avall de la sala es passeja la figura corpulenta del Senyor de Rocdur, els seus ulls vermells com brases.
     Què hi fa, allí? I per què el Senyor sembla ignorar-la?
     Se senten uns cops a la porta, just al costat de l’Anna.
     —Entra!
    Un home borni es ficà a la sala, s’agenollà i acotà el cap. L’Anna se’l mira atònita: . . . . . .
     —És a punt l’exèrcit . . . . . .? —fa la veu imperiosa del Senyor.
     —Gairebé —respon el savi—. Sortirà d’aquí deu dies, m’han dit.
     —Tenen les ordres ben clares?
     —Sí, Senyor, . . . . . .
     —Te’n pots anar!
    L’Anna, horroritzada pel que acaba de sentir, estàtica en aquell racó, veu sortir el savi, que tanca la porta. El Senyor reprèn el passeig d’una banda a l’altra. L’Anna s’ha quedat sola amb el Senyor de Rocdur, que continua sense fer-li cas, com si ella no hi fos, i comença a parlar sol.
     —. . . . . .—el Senyor s’atura i mira l’Anna de fit a fit, tot i que no sembla veure-la; ella, incapaç d’aguantar aquell esguard d’ulls encesos, mira a terra . . . . . .
     “Anna”, li diu una dona dins del cap.
     Sobtadament tot desapareix, ella cau en un forat negre i deixa d’existir.

 

Els gats, potser centenars, han grimpat als roures i es repengen a les branques retorçades mentre contemplen el drac mort on s’hi han concentrat totes les mosques. Enfosqueix. Ni Farró, . . . . . . ni Carià són allí. Tampoc Gilan dalt de l’entrada de la cova. L’Anna no es pot moure. Ho prova posant-hi tota la seva voluntat, però el cos no li respon, com si estigués totalment tenallat. Gira els ulls cap a totes bandes: la sang del drac ha deixat de córrer i s’ha estancat en bassals pudents. I aleshores els veu: uns ulls ensangonats, molt a prop d’ella, els ulls de Carià, . . . . . . Crida horroritzada, horroritzada dels ulls, dels records, de tanta violència, però cap so surt de la seva boca, només la té oberta, amb tota la vida que se li escapa.
     “Anna”. Aquella veu de dona al seu cap. “Anna, assossegat. Surt d’aquí, torna, sisplau, Anna”. Però la vida continua fugint-li. “Torna, Anna, torna…”.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Interferència (saga), Més enllà del somni, Ombres i flames i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 respostes a Amb iŀlusió

  1. María ha dit:

    Una buena idea compartir fragmentos pero… que angustia !!!! Me has dejado preocupada con la situación de Anna.
    Una abraçada

    M'agrada

    • Gràcies, María. Fa anys que comparteixo fragments de les dues últimes noveŀles (vaig començar quan les escrivia), però ara a penes trobo res més per compartir que no reveli massa.
      L’Anna ho passa malament a Ombres i flames, i molt pitjor en Tam, però d’ell no puc compartir fragments, perquè o no s’entendria res fora del context o bé revelaria moltíssimes coses.
      Jo vaig patir força angoixa quan escrivia molts dels episodis.
      Una abraçada!

      M'agrada

  2. negrots ha dit:

    Ai, quins nervis i quin neguit! Una abraçada, Potato.

    M'agrada

    • I el neguit que vaig passar jo mentre l’escrivia. Tota aquesta noveŀla em va tenir amb l’ai al cor constantment. Vaig patir un munt, per l’Anna i sobretot pel Tam que ha de passar per un calvari al llarg de tota la noveŀla. També per d’altres personatges —hi havia moments que em feien patir molt—. Hi ha suspens, tragèdia, tristor. Però també un seguit de tocs d’humor, ja saps, aquests tocs d’humor que apareixen aquí i a allà a les meves noveŀles.
      Petons!

      M'agrada

  3. rosanebot ha dit:

    Quina ràbia em fa que els teus meravellosos textos no arribin a tothom!

    M'agrada

    • Això ho hem de celebrar, Rosa! A la fi has aconseguit que wordpress et deixi escriure comentaris! No m’ho esperava pas. De fet, volia escriure jo un comentari explicant bé per què no se’t veia més per aquí des de feia mesos (diverses persones m’ho havien preguntat), i vet aquí que em trobo amb el teu comentari. Com ho has aconseguit?
      Jo també voldria que els meus textos arribessin a d’altra gent, sobretot les dues últimes noveŀles de la saga, perquè tret de tu i l’assessora de llibres de l’editorial, ningú més les ha llegit. I a mi més que ràbia em causa una gran tristor, és com si anés sempre amb un punyal clavat al cor, amb una pena molt profunda que se’m menja a poc a poc.
      Petons!

      M'agrada

  4. Marta Valls ha dit:

    Ufff!!. Quina por Shaudin. Està tant ben escrit que sembla que m’hi trobi. Tant de bo puguis fer que aquest llibre arribi arreu.
    Un bon tastet. Moltes gràcies Shaudin.
    Bon dia!

    Una abraçada molt forta!

    Marta Valls

    M'agrada

    • Gràcies, Marta!!! Em fan feliç les teves paraules. Tant de bo pugui arribar, si més no, a tots els lectors de les altres noveŀles de la saga. Cada vegada ho veig més negre, però. Ni tal sols tinc temps d’ocupar-me’n i em frustra molt.
      Una forta abraçada cap a tu!

      M'agrada

  5. rosanebot ha dit:

    Doncs la veritat és que no sé com ho he aconseguit. De primer em va sortir l’escrit habitual de WordPress que em deia que no me’l podia publicar. Vaig començar a tocar per aquí i per allà i me’l va penjar! El que em sap greu és que, realment, no sé com ho vaig aconseguir.

    M'agrada

    • Un d’aquests misteris de la informàtica i companyia, Rosa. He mirat els e-mails que tinc de wordpress i de teus sobre aquest tema, i no li trobo cap explicació. Però n’has publicat dos, amb aquest últim, per tant ho has fet dues vegades, em sembla. Haurem d’esperara a aquest cap de setmana a veure què passa.

      M'agrada

  6. Gemma Colomé ha dit:

    Menoi, sort que la veu la deu tornar, això de les mosques al cervell….quina angunia.
    Espero que els puguis editar, és una llàstima que la cosa no vagi bé.
    Una forta abraçada.
    Gemma

    M'agrada

    • Hola, Gemma,
      La veu de dona és la mateixa que sortia a les primeres pàgines de “Més enllà del somni”, però que la pugui tornar… no ho sé pas. Tot l’episodi fa una mica d’angúnia amb les mosques, la sang del drac i els ulls, si més no a mi me’n feia mentre l’escrivia.
      Una forta abraçada!

      M'agrada

  7. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Quina angoixa durant tota la lectura, és una llàstima que per ara no el puguis publicar. Tinc els dos primers.
    Una abraçada Shaudin,
    Juli Salvà

    M'agrada

    • Sento haver-te angoixat, Juli. Aquest episodi és la continuació directa de l’últim a la noveŀla precedent, Les urpes del drac. Hi ha una raó per això que passa.
      Sé que tens els primers llibres, i mira que el primer va costar que arribés a Mallorca! No sé si ho recordes.
      Una abraçada!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.