Aquesta setmana m’he trobat més malament que de costum i no he apuntat gaire. Aquí ho teniu:
Sovint penso coses que res no tenen a veure amb allò que estic fent. Fa una estona, mentre creava un esquema del present d’indicatiu de tots els verbs en castellà (aquest estiu ensenyo llengua castellana), no sé per què m’han vingut al cap els dinosaures. Pensava que, quan menys m’ho espero, resulta que han trobat una nova especie. I cada cop més grossos o ferotges. Com el Siamraptor suwati, del qual n’anaven plens els mitjans el passat mes d’octubre: trobat a Tailàndia, 113 milions d’anys d’antiguitat i les dents com els taurons.
I pel que fa als herbíbors, els diplodocus i brontosaures que coneixíem s’han quedat ben petitets. Ara tenim, els titanosaures, com el Patagotitan mayorum descobert el 2013 a Argentina, el dinosaure més gran que es coneix. Pesava 76 tones (sí, 76!) i feia 37 metres. M’hi vaig basar per crear el dinosaure que surt a Les urpes del drac (la tercera noveŀla de la saga). Quan ho podran llegir els meus lectors?
Un vídeo curtet amb David Attenborough sobre aquest dinosaure:
Estic marejada de la pols i el soroll de les obres dels balcons. I tenen la barra d’haver-nos apujat el lloguer. Estic indignada.
Acabat de sentir d’un expert: s’ha descobert que la saliva dels lleopards a la pell estimula la producció de vitamina D.
Trec foc pels queixals pel que fan a la Laura Borràs. I estic preocupada. I trista. És tan injust que em costa acceptar que realment passa. Una persona tan honesta, neta, que diu les coses clares, i que la fiquin en aquest mullader que uns s’han empescat, i que d’altres arribin a dubtar d’ella! És tan fàcil acusar algú, i després el que costa deixar les coses clares. Hi ha gent dolenta que t’acusa de qualsevol cosa, i molta gent estúpida que s’ho creu, i gent egoista que et fa la traveta malgrat saber què es pot esperar del TS.
A la universitat tinc fama de protestar. Sóc l’única al meu departament, perquè d’altres es queixen en privat però a l’hora de dir-ho callen i em quedo sola, és increíble. Encara bo que em puc refugiar en les paraules de Pedrolo (avui, divendres, 30 anys de la seva mort):
“Cal protestar, fins i tot quan no serveix de res”. Manuel de Pedrolo
Shaudin Melgar-Foraster 
Buenas, vuelvo a ser la primera 😉
Muy de acuerdo con Pedrolo, pero estaría bien que de vez en cuando sirviese para algo protestar.
He pasado del “sólo se que no se nada” al “no entiendo nada de nada”.
Es curiosa la fascinación por los dinosaurios, a todas las edades, y eso que nadie los ha visto, o quizás precisamente por eso.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Veig que has tornat al teu costum de ser la primera, María. (Com ho fas per posar un emoji quan escrius?)
Sí, noia, aniria molt bé que de vegades servís d’alguna cosa, perquè cansa no tenir mai bons resultats, si més no el que jo he viscut (personal i col·lectiu), per bé que hi ha qui té més sort.
Tens raó amb els dinosaures. Fascinen a molta gent de totes les edats, però jo diria que sobretot als petits. El meu fill tenia un veritable deler pels dinosaures, per això passàvem els diumenges a la tarda al ROM (Royal Ontario Museum), que és molt prop de casa, tota l’estona palplantats davant dels esquelets de dinosaures. Ara, dius que ningú no els ha vist? Compte, recorda el conte de Monterroso.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Jajaja Recuerdo el cuento de Monterroso.
Pongo emojis combinando teclas, sólo se un par
: ) si lo escribes junto aparece 🙂
; ) junto es 😉
Hay más opciones que he olvidado porque uso el móvil para mensajes rápidos.
M'agradaM'agrada
A mi només em surt 😉 després de provar-ho de moltes maneres. Deu dependre del teclat.
M'agradaM'agrada
Oh, però ha sortit! Quan jo ho escric no ho surt, apareix després :).
M'agradaM'agrada
Cal protestar, sempre que s’ensumi una injustícia com la que s’ha preparat per a la Laura Borràs. Alhora, va bé distreure’s amb els dinosaures, encara que als humans actuals aquests descobriments no ens serveixin de gran cosa. I no vull ofendre a ningú!
Cuida’t molt, Shaudin. Molts petons.
M'agradaM'agrada
I tant, Rosa. No hi ha dret el que li han fet a la Laura Borràs. Em fa bullir la sang. I distreure’s amb els dinosaures sempre va bé, si més no a mi, quan no puc més de tot plegat, llegir alguna cosa sobre dinosaures em va bé, per ser una cosa tant allunyada de tot el que em passa i, a més, interessant. Dona, els descobriments científics sempre ens serveixen, fins i tot els de paleontologia; saber l’evolució dels essers vius, què va passar, com i per què, com era la Terra, d’on venim, descobriments de tota mena, etcètera. En qualsevol cas, fer servir el cervell (com fan els paleontòlegs quan indaguen per entendre alguna cosa), o senzillament aprendre, ja fa el seu servei a la humanitat.
Molts petons!
M'agradaM'agrada
La injustícia espanyola sempre guanya, malauradament, és molt indignant tan més, quan esquerra i la cup també s’hi posen. La fascinació pels dinosaures és simplement (que ja és molt) que varen existir i van caminar sobre a questa terra…
M'agradaM'agrada
Hola, Josep Maria!
Jo, com tants d’altres, estic mooolt tipa de veure com la injustícia espanyola se surt amb la seva una vegada i una altra. N’estic farta i ja fa massa. I ara, això d’ERC i la Cup m’ha deixat que ni ho puc assimilar.
Sí, quan penses que els dinosaures eren on som nosaltres (bé, amb algunes diferències) resulta fascinant!
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Doncs sí! Pedrolo era dels meus. Cal protestar! Motius ens en donen. Gràcies pel teu escrit, Shaudin. I cuida’t més del que s’escau. Ja ho veus, els lleopards han begut oli. Alguna s’empescaran per fer-los venir salivera. Ja podria haver callat aquest ximple d’expert. Pel que fa a les obres, paciència i no oblidis que les finances tu i ara, una mica més. Tots som Laura Borràs i tots serem dinosaures. Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Pedrolo és dels meus també, Jaume. I tant que ens donen motius per protestar, i els catalans ens n’hem fet un tip. Hahaha! Espero que no, que no vulguin fer venir salivera als lleopards!
Sí, tots som Laura Borràs i…. tots serem dinosaures algun dia.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
M’admira, que malgrat tot, tinguis temps per veure, llegir, escriure i pensar sobre tantes coses. Suposo que per tu escriure es com respirar, i et cal fer-ho continuament.
Jo tambè sento tristor i preocupació, a més de ràbia ,pel que pretenen ara amb Laura Borràs. Ja és parla que 15 anys! Van per ella, perquè li tenen por i perquè és valenta. Em temo el pitjor, francament.
I tambè comparteixo el sentit de la frase de Pedrolo. Sempre penso i dic que si et trepitgen cal protestar, encara que potser ho continuin fent, perquè si no ho fas poden creure que no et fan mal, o fins i tot que t’agrada!
Però ara mateix fan molt més que trapitjar-nos i no ens queixen prou ni prou fort!
M'agradaM'agrada
Hola Griselda. Pensa que són només moments, quan penso o llegeixo alguna cosa fora de la feina (coses curtes, com contes o articles). I el dissabte a la nit agafo les cosetes que he apuntat durant la setmana, en algunes hi afegeixo més informació (un nom, una data) i busco imatges i vídeos. Això de les imatges i els vídeos és sempre el que em dóna més feina, de vegades molta més de la que esperava, si em costen de trobar, i com que ho acabo tard i estic cansada, de vegades, quan em costa de trobar alguna cosa, ho engegaria tot, però agafo aire i ho acabo (mai no m’ha agradat deixar les coses inacabades).
Jo tinc esperances, segurament infundades, que la Laura se’n surti. M’ho vull creure.
Tota la raó: no ens queixem prou ni prou fort!
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Un bonic post, recordant la Laura, recordant Pedrolo. Ell també deia: ‘Per l’única cosa que val la pena lluitar és per la utopia’. Petonets, Potato.
M'agradaM'agrada
Gràcies per recordar-me aquesta altra cita de Pedrolo, Potato, amb la que també estic totalment d’acord! Petonets!!!
M'agradaM'agrada
Hola Shaudin, em sap greu que visquis enmig de soroll i molèsties, és molt pesat. Gràcies per la explicació sobre els dinosaures.
També estic indignada pel que li estan fent a la gran Laura Borràs.
Cuida’t molt.
Una abraçada molt forta.
Marta Valls
M'agradaM'agrada
Bona nit, Marta. Tot això de les obres és una passada, que ja fa 16 mesos que dura la cosa, i no sé quan acabaran -diuen que seran anys per acabar-ho tot (fan obres pertot arreu: balcons, garatges, entrada, jardí, canonades…)-, només espero que com a minim acabin els balcons per poder respirar.
Fan tant que estem indignades, oi, Marta? Des de l’empresonament dels Jordis que hi ha un estat permanent d’indignació.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Hola guapa, hi ha gent que voldria una màquina del temps per anar a resoldre problemes, no deixar naixia segons qui , matar a segons qui…. sense pensar en les conseqüències, fins i tot personal que això comportaria. Però jo la voldria per anar a veure aquests mons desapareguts i anar tant endarrere com pogués.
Referent a la política, que vols que et digui, si no ens plantem seriosament i deixem de mirar que Espanya ens deixi fer un referéndum i anem a la nostra, no farem res. A més som una colla de pocaloltes-i-esgarrapacristos, i en lloc de fer pinya, ens barallem. Així ens va i ens ha anat. Llàstima que en Puigdemont aquell dia no proclamés la República per por a aldarulls i conflictes poc agradables, però ja estaria resolt i a més mira com paguen la “lleialtat”, amb presó i repressió .
Cuida’t, que ja sé que ho deus fe tant com pots i una abraçada.
M'agradaM'agrada
Estimada Gemma,
A mi també m’agradaria anar a veure com era el món abans de nosaltres, per bé que no voldria trobar-me un animalot d’aquests!
Molt d’acord, hem d’anar a la nostra. Ja s’ha acabat intentar negociar res amb Espanya, només serveix per perdre el temps.
Cuida’t tu també! I una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
M’ha agradat el post i el dels dinosaures, el TS és de dretes a més no poder, són un fatxes, no es pot esperar res de bo. Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Bona nit, Juli. Bé, per tu és bon dia!
Jo trobo els dinosaures fascinants. De poc va anar que no estudiés paleontologia quan era joveneta.
Malauradament no podem esperar res de bo del TS, ja han demostrat manta vegades que fan el que els rota i ens odien (segur que als mallorquins també, perquè la vostra llengua no és la castellana).
Una abraçada!
M'agradaM'agrada