Avui he de ser breu

La nit del dilluns la vaig passar a l’hospital. Set hores amb proves i scans. Vaig tenir una forta infecció al ronyó que, per miracle, no havia arribat a la sang. Ara estic amb uns antibiòtics brutals amb molts efectes secundàris: mareig dia i nit, un cansament insuportable, boira al cap, mal als tendons i malsons horrorosos quan dormo. És un gran problema per la feina. Només vaig haver de canceŀlar una clase, però hi ha els exàmens de desembre que m’exigeixen que tingui ja llestos. Aquest any és molt difícil fer-los, no només perquè són electrònics a la plataforma d’e-Class, que de per si ja és molt pesat i es tarda molt, sinó que ara fan servir les anomenades preguntes at random (a l’atzar). Això vol dir que toquen preguntes diferents cada dos estudiants, que pels cursos de llengua són un malson de preparar. Entre tot ahir i avui només he aconseguit fer una pregunta de les mínim deu que calen per a un sol exàmen, perquè de cada pregunta se n’han de fer 15 versions diferents. La que tinc feta és una història d’una página on han de posar 20 verbs en la forma correcta. És a dir, que la història bàsica és la mateixa, però cada versió amb prou canvis perquè tots els verbs que s’han de conjugar siguin diferents a les 15 versions (però similars en dificultat). I després posa-ho al e-Class amb tots els detallets i detallets. Per acabar amb camisa de força.

Tot això és per evitar que els estudiants puguin copiar, ja que ara fan l’exàmen a casa, però la universitat es passa perquè, com que tinc 90 estudiants entre els tres cursos, em toca fer el que seran 45 versions dels exàmens. És criminal.

Per animar una mica, us penjo una fotografia de University College a la Universitat de Toronto.