Pot passar-li a qualsevol

No entenia el perquè de la seva tossuderia. Ves, què li feia dur-me amb ell? Al cap i a la fi ja li havia dit que a la motxilla hi tenia un entrepà i un parell de pomes; és a dir, que no m’hauria pas d’alimentar, a més, si calia, en un tres i no res podia arribar-me al supermercat del poble i comprar uns queviures. Però ell, caparrut, dient que de cap manera, que no hi podia anar amb ell, sense donar-me ni un argument convincent.

Ressentit, el vaig fitar. Feia cara de pomes agres; ben mirat, semblava malalt. Doncs ben bé que li aniria tenir un company durant el viatge si no es trobava bé. Tanmateix, no vaig gosar dir-li-ho, no fos cas que s’empipés –m’adonava que ell era una mica tibat, qui sap si fins i tot arrogant, i potser no li escauria que li diguessin malaltís– i si s’enfurismava, ai, adéu al viatge que em feia tanta il.lusió.

La llum començava a minvar i boscos i muntanyes s’anaven tornant ben foscos. A la vall, una rere l’altre, s’encenien llumetes a les cases del poble. Aviat començarien a veure’s les fogueres de Sant Joan i esclataria la gatzara de coets i crits i festa. Des de dalt dels turons seria bonic de veure; per això hi havia vingut, sense esperar que me’l trobaria a ell i jo voldria canviar els plans. I tant que els volia canviar!

Vaig decidir emprar una altra tàctica. Prou de demanar com un gos.

–Les ulleres de sol que portes són molt guai –vaig dir-li com aquell qui res, tot pensant que mira que portar-les posades al vespre– Llàstima que aquí no se’n trobin com aquestes.

–Sí –va fer, lacònic.

–Si em duus amb tu, me’n podré comprar unes com les teves, oi?

Sospirà i se sentí un cro-cro que li venia del pit. Ja m’ho semblava que estava delicat.

–Bé –féu tot posant-se dempeus amb parsimònia–. És hora d’anar-me’n.

Assegut a terra i sense fer-li cas, vaig agafar un refresc de la motxilla –ell va fer un bot; potser es pensava que l’anava a atacar amb l’ampolla– i vaig beure’n un glop. No li volia dir ni adéu, per mi que anés a pastar fang. Vaig contemplar el poble allí a baix. Ara ja no em venia de gust gaudir de Sant Joan des dels turons, ell m’ho havia espatllat. Em vaig girar. El veia caminant a poc a poc pel pedruscall del camí fent cap al seu vehicle. Que desvalgut semblava, tot escarransit i amb aquells braços esprimatxats i les cames tortes; gairebé em vaig penedir de no haver-li desitjat un bon viatge.

El vaig veure per última vegada quan es ficava al seu vehicle. Tot seguit la remor del vent entre el fullatge i les notes agudes que feien els grills quedaren ofegats en sentir-se un fu-fu-fu-fu-fuuuuu… eixordador. I, d’una revolada, ell se n’anà cap a la seva galàxia.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada ha esta publicada en Els meus contes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Pot passar-li a qualsevol

  1. Anna ha dit:

    Tot i que ja l’havia llegit (vaig tenir l’honor de penjar-lo a les meves anotacions per desig de l’autora i de buscar-li una il·lustració i tot), avui m’ha tornat a enganxar igual. Em ratifico que, sota l’aparença de conte agradós i divertit, té diverses lectures.
    Gràcies, Shaudin.

    • Gràcies a tu, Anna, per comentar el conte, tot i que, com expliques, ja el coneixies. Sembla que és un conte que agrada si m’he de refiar dels comentaris que hi va haver al Facebook i abans a Relats en Català. Em sap greu, però, haver de posar aquí contes que alguns ja coneixeu. No en tinc més de curtets ara mateix –tots els altres que tinc escrits són massa llargs per al bloc.
      A veure si ens tornem a trobar aviat per aquí o al teu magnífic bloc A l’ombra del crim. Fa temps que no hi envio cap comentari (l’últim mai no va arribar, per cert), però és d’allò més difícil fer tantes coses alhora. Ja ho saps, oi?

  2. Tenias que haber informado a los amigos que tenias un blog.

    Te he linkado desde el mio y te envio un fuerte abrazo

    Luis |Maria

    • Hola Luis María!
      Ja era hora, home. M’he fet un tip d’enviar-te correus aquests darrers mesos i mai no em respons. Em pensava que estaves molt ocupat, però vet aquí que ara em dius que no t’he avisat del bloc. Doncs sí que t’ho vaig dir. Em sembla que hi deu haver un problema amb la teva adreça d’e-mail, tot i que no m’han retornat els correus. Fes-me un favor, em podries enviar un e-mail a la meva adreça per tal d’assegurar-me que la tinc bé?
      Una abraçada,
      Shaudin

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s