M’agraden els gats. També els gossos, els ratolins, els dofins, els elefants, els goriŀles… M’agraden els mamífers. Trobo que d’alguna manera m’hi puc relacionar. Sóc del parer que entre ells i nosaltres hi ha un vincle que no és senzillament saber que són els animals més propers a nosaltres, sinó que l’assumpte és més intuïtiu –els altres mamífers i nosaltres ens entenem. Jo me n’he adonat moltes vegades. I vosaltres?
Això no vol dir que no m’interessin els altres animals, és clar. Ara bé: quan em miro un insecte, per més que m’esforço, mai no trobo cap possibilitat d’afecte o, si més no, de comprensió entre l’insecte i jo. Més aviat la bestioleta no em fa gaire goig.
Quan era petita no filava tan prim pel que fa als animals. Vaig tenir una “amiga” que era una aranya –cos petit i cames llarguíssimes– que vivia a la seva teranyina en un racó de casa. La bestiola ben segur que estava atabalada d’haver d’escoltar cada dia les meves cabòries, perquè a ella m’adreçava per explicar el que tenia al cap. I, ves, ara que hi penso; tot i que no em deixava comentaris, l’aranya era una mica com aquest bloc.
Shaudin Melgar-Foraster 
Boníssim, Shaudin. Què t’haig de dir jo, boja com estic pels animals de tota mena? Evidentment, els mamífers interaccionen molt més. Gats, gossos, cavalls, porcs, dofins, cangurs. Tots són preciosos.
També m’agraden els ocells i t’asseguro que els periquitos i els lloros també coneixen i reconeixen, t’estimen i es comuniquen.
Tot el món animal, tota la natura, és una meravella. Per això els hem de preservar com un tresor.
Per cert, tenia nom l’aranya?
Una abraçada,
Anna
M'agradaM'agrada
Tens raó, Anna Maria, hi ha certs ocells que també es comuniquen amb nosaltres i, a més, són molt inteŀligents, com ara els lloros i els corbs. Tanmateix, no els conec prou ni mai no n’he tingut cap, i a mi personalment no m’agraden tant com els mamífers –m’estimo més el pèl a les plomes. Ep, que no dic que no m’agradin, només dic que no m’agraden tant.
Noia, no me’n recordo de si l’aranya tenia nom. Jo era molt petita i ara sóc molt gran, i sempre he tingut mala memòria pels noms.
M'agradaM'agrada
A mi també em passa, Shaudin … va ser una de les raons fonamentals que em van “obligar” a abstenir-me de la carn, ja que considerava (i considero) que si puc alimentar-me amb fruita i verdura i una mica de llet i algun ou, perquè haig de matar cap animal. I guaita, ja fa més de vint anys que no tasto carn animal (peixos tampoc), i aquí em tens, ben sa i alegre!
M'agradaM'agrada
Ja ho sabia, Toni, que no menges carn. Ho havia llegit en els teus comentaris a Català Sempre i en algún article teu d’indirecte!cat. I no dubto gens que una persona pot ser ben sana sense necessariament menjar carn. Jo, però, en continuo menjant, tot i que en menjo poca. No m’agrada gaire, però tampoc no en puc prescindir del tot. Pel que fa als animals i a menjar carn, penso que, tot i menjar-ne, si s’és moderat, el mal als animals és ben moderat també. Són els abusos que fan mal a la natura. El peix no el toco des que vaig veure la peŀlícula “The Cove”.
M'agradaM'agrada
A veure. En Tam s’estima molt el seu gat – lleó, però no sembla compadir-se gaire dels conills que el gat es menja. I és de suposar que el gat de l’Anna és carnívor també, oi?
No he vist la pel·lícula “the cove”. Potser és per això que sí, que menjo peix. I tant se val; si no els pesca ningú, també se’ls menjarà algun peix més gros o un pop; en tot cas, cal evitar la pesca abusiva que posi en perill ecosistemes marins. I també caldria controlar més els abocaments tòxics als rius que acaben fent cap al mar.
Ocells i mamífers ens són prou propers perquè en captem l’expressió de les emocions; però justament els gats, tan bonics, resulten més enigmàtics que, per exemple, les orenetes. Els insectes… de petita tenia un company de pupitre que torturava mosques: en caçava una i li arrencava una ala, després l’altra, les potes d’una a una etc. i a cada fase es divertia mirant els esforços inútils de la mosca per fugir malgrat la nova mutilació. Al final l’ofegava al tinter. Aquelles mosques em feien llàstima i el nen m’inspirava certa por, perquè veia que ell trobava divertida la impotència aliena i li agradava de provocar-la. (En canvi, jo no veia cap mal a matar mosques amb un cop de paleta. Això era abans del DDT.)
M'agradaM'agrada
Veig a l’enciclopèdia que el DDT es va inventar el segle XIX. Tant se val: quan jo tenia sis o set anys, al poble no en teníem. Potser era pels mateixos motius que feien que no hi hagués pa blanc.
Per cert, a Rocdur no hi ha rates, oi? Com se’n salven, si no hi ha gats?
M'agradaM'agrada
Maria,
Efectivament el “gat”, en Groc, es menja els conills. Què més podria menjar? I a Rocdur hi ha molts conills. No és que en Tam no es compadeixi dels conills, però s’ha de ser pràctic, sobretot quan els conills són la clau de la supervivència d’en Groc.
“The Cove” és un documental boníssim –ha guanyat un seguit de premis internacionals– que mostra la cacera indiscriminada de dofins al Japó. Però hi ha més coses a la peŀlícula. La meva decisió de no menjar peix no és solament per la qüestió que els peixos puguin desaparèixer, és també per la quantitat de tòxics que porten, sobretot mercuri. Lloga la peŀlícula i ja em diràs si encara menges peix.
Això que ens expliques d’aquell nen a l’escola que torturava mosques és un acte de crueltat. Matar una mosca empipadora d’un cop no és crueltat. La crueltat la trobo intolerable. No té cap excusa, cap ni una. Per exemple, tu que has llegit Més enllà del somni, el Cap de l’exèrcit de Rocdur, tot i moltes coses dolentes que fa, no és cruel; en canvi el Secretari sí que n’és.
Resposta a la teva pregunta: No, no hi ha rates a Rocdur. Hi ha d’altres animals, però, que no surten a la noveŀla perquè explicar tot el que hi ha i el que no hi ha a tots els països de l’altre món voldria dir fer una noveŀla quatre vegades més llarga, i possiblement força avorrida. Tanmateix, un d’aquest dies escriuré un article al bloc sobre aquest tema. Gràcies per donar-me la idea.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
És clar que no hi calen rates, a Rocdur; els móns de més enllà del somni tenen els seus ecosistemes, que poden ser molt diferents dels que coneixem aquí. Només ho deia perquè a les rondalles tradicionals el gat és el protector de les cases i, sobretot, dels graners contra les plagues de rates.
Llegint el teu llibre m’he adonat que no s’hi veuen relacions entre animals d’espècies diferents i que per força ha de ser així, donat que la majoria de gent d’ara no hi podem somniar per falta d’experiència. Quan jo era petita, a les cases dels pagesos encara hi havia el porc, la cabra que el pastor s’enduia al matí reunint en un ramadet totes les del poble, la mula, unes quantes gallines, conills etc.; poc o molt, hi havia certa relació entre ells; les criatures ho veien. Per exemple, calia impedir que el gat entrés al galliner, sobretot si hi havia pollets. Jo mateixa gairebé ja no ho he viscut.
M'agradaM'agrada
Shaudin, ahir es veu que se’m van creuar els cables. La relació entre animals d’espècies diferents no és tema literari; repassant la hiostòria de la literatura des de la Ilíada fins a Més enllà del somni, no se’n troba ni un sol exemple. A les excepcions aparents, com el Llibre de les Bèsties de Ramon Llull, el Petit Príncep de Saint-Exupéry o Animal Farm d’Orwell, els persomatges no són animals de debò sinó símbols de conductes humanes. La relació entre espècies, on s’explica és als llibres de zoologia i d’etologia, que no tenen ambició literària. Potser, amb la rectificació, em podràs disculpar la pífia.
M'agradaM'agrada
Benvolguda Maria,
Gràcies per les teves explicacions sobre la relació d’animals d’espècies diferents. I, caram, moltes gràcies per dir que has repassat la història de la literatura des de l’Iliada fins a Més enllà del somni. No em mereixo estar al nivell d’Homer, ni de bon tros, però t’estic molt agraïda per la referència. I no t’he de disculpar de res, em sento molt cofoia amb el teu entusiasme per la meva noveŀla que t’impeŀleix a cercar tanta informació.
Com ja et vaig dir en un altre comentari, més endavant escriuré aquí en el bloc alguna cosa sobre els animals de l’altre món. Continua fent tombs per aquí i algun dia ho trobaràs.
M'agradaM'agrada
Shaudin, dona, des de la Ilíada fina “Més enllà del somni” vol dir des de la Ilíada fins a l’actualitat. I és clar que no he revisat tota la literatura mundial sencera, ni tan sols tota la que he llegit, que tampoc no és tanta; només he rebuscat a la meva memòria referències literàries als animals, a veure què hi trobava. La majoria de gent, almenys els qui no som escriptors, ens permetem imprecisions en el llenguatge i se’ns acostumen a tolerar, si ja es veu la intenció.
M'agradaM'agrada
Sí, dona, ja ho sé, però tot i això fa patxoca veure el títol de la meva noveŀla al costat de la Iliada.
M'agradaM'agrada
És boníssim, Shaudin!
He llegit i rellegit breument aquest article d’opinió, i em sembla un encert des del començament fins el darrer mot.
Resulta de lectura senzilla, però no simplista; breu, però no escapçat; lleuger, però substanciós; en resum, molt en la teva línia d’escriptura, però més personal i directe.
M’atreveixo a fer-te una proposta: perquè no el publiques a RC?
Mentre espero una nova publicació teva, t’envio una abraçada molt humana,
Maite C.
M'agradaM'agrada
Caram, Maite, no em pensava que t’agradaria tant. Bé, ho celebro, és bo que em diguin què en pensen dels meus escrits. Si no m’ho dieu jo mai no estic del tot segura, no sé si ha agradat o no, o si està prou bé o no n’està. I de debò et sembla adient per a RC? Doncs com que tu ets una escriptora molt bona i em refio de les teves opinions seguiré el teu consell.
Una abraçada molt humana a tu també.
M'agradaM'agrada
A mi també m’ agraden molt els animals i estic d’ acord amb la conexió que esmentes.Jo tinc molts i molts gats(algunes vegades més de vint!)i m’ els estimo molt.Tu tens mascota?M’ agradaria saber–ho.
Adeu!
M'agradaM'agrada
Més de vint gats! Mare de déu! A mi també m’agraden molt els gats i abans en tenia, però mai no n’he tingut 20. Un cop, aquí al Canadà, en vaig tenir 14 –dues gates que tenia van tenir petits (4 i 5), així que tots plegats eren 11, i a més en tenia 3 d’una amiga que era de vacances. Però l’amiga va tornar i es va endur els seus gats, i als gatets els vam regalar quan eren més grandets. Ens vam quedar amb les dues gates.
Quan era petita tenia tots els animals que podia: ratolins, pollets, hàmsters, granotes, una gata. Però a casa no em deixaven tenir ni un gos ni un cavall. Em feia molta iŀlusió tenir un gos i un cavall. Ara comprenc que en un pis a Barcelona hauria estat ben difícil tenir-los, sobretot el cavall.
Ara no tinc cap animal, és massa complicat. Quan he tingut animals he estat molt per ells i ara tinc molta feina. A més, és un gran problema quan s’ha de viatjar. Quan viatjo vaig a Catalunya i m’hi estic un o dos mesos. Si tingués animals no sé què en faria.
Si algun dia vaig a viure a Catalunya per sempre, ben segur que tindré un gat i potser també un gos.
M'agradaM'agrada