La millor celebració del món

En aquest món tan gran on vivim tothom celebra festes. N’hi ha per triar i remenar. Però cap m’agrada, ni de bon tros, com la nostra diada de Sant Jordi. Si jo pogués decidir aquestes coses, faria que ens deixéssim d’orgues i celebréssim Sant Jordi com la festa més important de tot l’any. Podríem eliminar-ne d’altres –moltes altres– que no representen res més que ganes d’embullar la setmana o que són pura comercialització. Podríem fer que la celebració de Sant Jordi durés dies i dies, dies amb temps lliure per anar pensant quins llibres llegirem, per llegir bones ressenyes, per anar a escoltar ponències sobre llibres –d’ara mateix, de fa deu anys o de fa mil anys. Set o vuit dies dedicats a la literatura; una festasa que culminaria el 23 d’abril amb roses i llibres. Seria magnífic, no us sembla?

Tanmateix, dubto que els que decideixen aquestes coses em facin cap cas. I, ben mirat, ni sóc allí amb vosaltres. Em trobo, com cada any –des de en fa tants que no ho vull ni pensar– aquí a Toronto, on de la diada de Sant Jordi no en saben res. I demà 23 d’abril, com cada any, celebraré el nostre Sant Jordi anant a una llibreria per carrers on no hi haurà ni senyeres ni roses. I recordaré aquells Sants Jordis de quan era petita i anava amb els pares a recórrer una ciutat plena de llibres –oh, era tan bonic veure tants llibres pertot arreu! Però com cada any, em ficaré a la llibreria, oblidaré durant una estona la ciutat grisa i freda i, durant una estona, seré molt feliç amb el meu Sant Jordi –la millor celebració del món.