En aquest món tan gran on vivim tothom celebra festes. N’hi ha per triar i remenar. Però cap m’agrada, ni de bon tros, com la nostra diada de Sant Jordi. Si jo pogués decidir aquestes coses, faria que ens deixéssim d’orgues i celebréssim Sant Jordi com la festa més important de tot l’any. Podríem eliminar-ne d’altres –moltes altres– que no representen res més que ganes d’embullar la setmana o que són pura comercialització. Podríem fer que la celebració de Sant Jordi durés dies i dies, dies amb temps lliure per anar pensant quins llibres llegirem, per llegir bones ressenyes, per anar a escoltar ponències sobre llibres –d’ara mateix, de fa deu anys o de fa mil anys. Set o vuit dies dedicats a la literatura; una festasa que culminaria el 23 d’abril amb roses i llibres. Seria magnífic, no us sembla?
Tanmateix, dubto que els que decideixen aquestes coses em facin cap cas. I, ben mirat, ni sóc allí amb vosaltres. Em trobo, com cada any –des de en fa tants que no ho vull ni pensar– aquí a Toronto, on de la diada de Sant Jordi no en saben res. I demà 23 d’abril, com cada any, celebraré el nostre Sant Jordi anant a una llibreria per carrers on no hi haurà ni senyeres ni roses. I recordaré aquells Sants Jordis de quan era petita i anava amb els pares a recórrer una ciutat plena de llibres –oh, era tan bonic veure tants llibres pertot arreu! Però com cada any, em ficaré a la llibreria, oblidaré durant una estona la ciutat grisa i freda i, durant una estona, seré molt feliç amb el meu Sant Jordi –la millor celebració del món.
Malgrat la distància i la falta de resenyes, seneres,roses i altres guarniments, et desitjo una bona diada de St. Jordi !!!! <3<3
I jo a tu!!!
Per intentar compensar la absència de roses al teu Sant Jordi, a Toronto, t’en envío una col-lecció virtual:
http://www14.gencat.cat/clicat/AppJava//galeria.do?idGaleria=1762&idColeccio=aab81c1c-cb08-43b5-a904-6314ddf62a23#
Oooooh! Són boniques de debò. M’encanten!!! Moltes gràcies, Jordi.
Benvolgudíssima amiga,
Pots creure que m’has fet plorar de bon matí? He llegit el teu article al Manel amb veu alta (com ja saps que faig sovint) i no he pogut contenir-me.
Reconec que estic una mica tova, però m’has arribat a l’ànima, perquè, com ja saps, per a mi la diada de Sant Jordi és tan especial com per a tu. No debades vaig escriure “El llaç vermell”.
Que, dins de la distància impossible d’evitar, passis un dia molt feliç. I recorda que aquí tens algú que pensa en tu i t’estima molt.
Ai, Anna Maria, no et volia pas fer plorar!
Sí, sí, “El llaç vermell”, quin relat més magnific. Espero que el llibre “Barcelona, t’estimo”, amb el teu relat a dins, hagi venut molts exemplars avui (i en continuii venent).
No et dic res més perquè avui ja ens hem comunicat força. Només afegeixo molts petonets i una forta abraçada al Manel.
Evidentment, volia dir “en” veu alta.
I aprofito per dir-te que el drac aquest tan erudit, m’encanta.
Hahaha! A mi també. Em va costar força trobar el drac que volia.
Sant Jordi, dia de roses i llibres i diada de lluita per la nostra llengua comuna.
Una abraçada.
Espero que hagis passat una bona diada, Joan.
Una abraçada.
Tot i la fredor de la distància et desitjo que passis una bona diada de Sant Jordi. Una forta abraçada!
I jo et desitjo que l’hagis passat tu.
Per cert, has rebut el meu missatge a Facebook on et pregunto per la teva novel.la?
Una abraçada, Jordi.
no se si sortirà l’enllaç però t’envio una rosa
Feliç Sant Jordi
Doncs no surt. Per enviar ellaços als comentaris del bloc el millor és posar l’enllaç tal com és, sense afegir-hi res. Però t’agraeixo molt la rosa –mira, així me la puc imaginar!
Vaig tenir un bon Sant Jordi. Espero que tu tambe.
Una forta abraçada.
Visca Sant Jordi!
I no penges la senyera a Toronto?
Records!
Doncs sí que la penjo, però l’onze de setembre –tot i que és difícil penjar-la i ningú no la veu al pis 17. Per Sant Jordi encara no fa prou bon temps, a més de les dificultats per penjar-la i que estic en època d’exàmens finals dels meus estudiants i no tinc temps per a res.
Una abraçada, Yves.
Magnífic, Shaudin! I molt bona idea aquesta de dedicar, cada any, tota una setmana al goig compartit de preparar la lectura de bons llibres, de cara al dia de sant Jordi, que clouria la festa col·lectiva i obriria el període de lectura en privat. Els llibres podrien ser nous per a alguns de nosaltres encara que s’haguessin escrit fa mil anys. També podríem rellegir obres i, gràcies a comentaris d’altres persones, veure-hi matisos que ens havien passat desapercebuts.
Oi que sí que estaria bé, Maria?
Exactament tot això que expliques. Aquesta és la idea que tinc.
Una abraçada.
i més PLAS, PLAS, PLAS!
Són els meus aplaudiments a la teva idea, Shaudin!
Em sembla bona, magnífica, molt millor que altres que sento/llegeixo com si fossin la solució perfecta als nostres problemes…
Ara bé, t’he de dir una cosa ben clara: no estic d’acord amb tu en un punt, aquell on dius “ni sóc allí amb vosaltres”, perquè d’una manera especial, d’una forma que potser només els implicats entenem, si que hi ets. 😉
Jo tampoc hi era present, enguany; em trobava lluny de Catalunya, en una terra on no coneixen la nostra festa, però si la figura de Sant Jordi, que vaig trobar per tot arreu. La vaig celebrar d’una manera diferent, però ho vaig celebrar…
T’envio una abraçada vermella com una rosa,
Maite
Hahaha! Gràcies pels aplaudiments, Maite. Celebro que a tu també t’agradi la idea.
És veritat, sé que em teniu present (i jo a vosaltres) i això fa que en certa manera l’Atlàntic desapareixi moltes vegades.
Sí, el cas és celebrar Sant Jordi, oi? Aquí, allà o on sigui que ens trobem aquest dia.
Oh, una abraçada vermella com una rosa! Què bonic! Jo te n’envio una de drac (per grossa, no per ferotge).