La setmana passada us vaig parlar de la creació de l’Anna de Més enllà del somni. Avui li toca a un altre personatge molt i molt important: en Tam.
Tot anava bé amb l’Anna. Ja havia reescrit les primeres pàgines de la noveŀla –ara la nena amb pijama tenia un nom i era ben real per a mi– i havia escrit tot el primer capítol. Ara sabia un munt de coses d’aquest personatge i, també, de l’home corpulent amb cabell i barba roges. Sabia que l’Anna viu a Toronto –a l’Annex, el meu barri– i que l’home corpulent és el Senyor del país de Rocdur en un altre món. I, fins i tot, sabia de qui era la veu que l’Anna sent al somni i que li diu que s’amagui (per a saber-ho vosaltres haureu de llegir l’últim llibre de la saga; ho sento, això és top secret). Abans de continuar amb la noveŀla, abans d’endinsar-me al segon capítol amb l’Anna i l’Alison, abans de pensar en res més em calia esbrinar sobre el nen que, com l’Anna, m’havia aparegut als somnis.
Amb l’experiència que ja tenia de crear l’Anna, era evident que per tal que aquell nen de cabell arrissat dels somnis es fes ben real necessitava tenir un nom. Tanmateix, després de pensar-hi uns dies, el nom no es materialitzava. Al nen li mancava quelcom més per saber el seu nom, però no podia copsar què li faltava, només sabia que alguna cosa no rutllava. A la fi em vaig adonar que la seva imatge tenia un no sé que d’apagat. Li mancava més color! I tot d’una, en honor a com desitjava tenir jo els cabells quan era petita, vaig pintar els cabells del nen tots verds, d’un verd intens i una mica fosquet. I vet aquí que, en acabat de pintar-los, el nen em mira amb uns ulls color de mel i fa: “Em dic Tam”. Oh, que contenta vaig estar! En Tam, és clar! Però si sempre havia estat amb mi, amagadet en algun racó de la meva ment i, tot just ara, n’havia sortit.
Tam, Tam, Tam! En qüestió de minuts ja ho sabia tot sobre ell: com era de bo contant històries, com s’estimava la seva àvia, com li agradava la natura i explorar els boscos, i que era de raça potiana. En saber això, vaig saber que al sud de Rocdur hi havia un altre país anomenat Pot, ple de deserts i selves, i els habitants eren de mena menuda amb cabells verds. Però si en Tam era de raça potiana, per què m’apareixia als somnis entre boscos alpins i grans muntanyes? Aquell paisatge era com havia imaginat el país de Rocdur. Què hi feia en Tam en aquell país muntanyós i manat pel Senyor? No vaig tardar gaire a endevinar-ho: els pares i l’àvia d’en Tam havien sortit de Pot per anar a viure a Rocdur! I tot d’un plegat vaig descobrir que Pot s’empobria més i més, i que molts potians emigraven a Rocdur tot i com els tractaven de malament al país veí.
I vaig saber una altra cosa: en el país autocràtic, militaritzat i brutal de Rocdur, en Tam simbolitzaria la innocència.
Ja saps que en Tam és, de lluny, el meu personatge preferit. No només perquè és bo, simpàtic, representa la innocència i té (tenia…) un gat enorme de nom Groc, sinó també perquè explica històries molt boniques. Això m’encisa, com et pots imaginar. M’estimo molt en Tam, així és.
No cal que et digui que jo també me l‘estimo, molt i molt i molt.
Un personatge simpàtic. Molt imaginatiu!
Gràcies, Jordi. Ben poques vegades falten els teus comentaris.
M’encanta aquesta història, tinc moltes ganes de tenir al llibre, es falta de temps, aquets dies estic d’hospitals, han operat el meu marit d’una hèrnia discal, hi vaig molt atabalade, peró tot arribarà.
Moltes Gràcies Shaudin, estic contenta perque veig que ja estas mes bé.
Una forta abraçade.
Hola Carme,
No t’he pogut respondre fins ara, ho sento.
Moltes gràcies per haver escrit un comentari tot i el trasbals que m’expliques. Espero que a hores d’ara el teu marit ja s’hagi recuperat. No pateixis pel llibre, ja el llegiràs quan tinguis més tranquiŀlitat.
Una abraçada, guapa.
És una joia llegir aquestes explicacions per que son en elles mateixes un conte, una historia. Felicitats maca.
Gràcies, Gemma. Estic molt contenta que t’agradi saber el procés de creació de les meves noveŀles. Petons!
En Tam és un personatge entranyable, una bona persona de Pot, amic dels gats, respectuós amb les persones grans (a les quals escolta atentament) i descendent de la Lula i la Nana, les mítiques apaivagadores de serps i animalots. És tot un plaer trobar en Tam a les pàgines de “Més enllà del somi” i “Perduts a l’altre món”. La seva presència indueix a pensar que, malgrat totes les dificultats, cop i misèries, un altre món millor és possible, encara. Molts ànims i sempre avant, Shaudin!
Hola Emili. Oi que és maco en Tam? Com me l’estimo!
Gràcies, amic, i una abraçada.
Merci a tu, i a en Tam, al Groc i a la Ling!!!!!! 🙂
Ja torno. Em sap greu d’haver estat tant de temps sense poder fer cas de la Mafalda. He tingut una pneumònia, em trobo convalescent i encara no tinc “Perduts a l’altre món”. Demà, potser. No sabeu com trobo a faltar això de llegir aventures noves de l’Anna, l’Alison, en Tam, l’Ival…
Shaudin, aquests escrits sobre el procés d’invenció i escriptura de la novel·la són preciosos i fan sentir veritablement la màgia dels móns que has creat. He rellegit “Més enllà del somni” tenint-los en compte, aprofitant els dies de repòs, i realment els textos del bloc il·luminen els personatges. Ens n’explicaràs més? Gràcies!
Maria! Feia temps que em preguntava per què havies desaparegut, però pensava que estaves molt enfeinada, sobretot amb la petita Anna. I ara em dius que has tingut pneumònia. Marededéu! Ho sento, noia; jo en vaig tenir una fa gairebé 4 anys (quan es va publicar “Més enllà del somni” la tenia, per cert) i sé que no és cap broma, així que et comprenc. Cuida’t molt i fes tot el repós que et calgui, sobretot. I “Perduts a l’altre món” ja t’esperarà; no pateixis que no se’n va enlloc, és quedarà a la llibreria fins que et trobis bé del tot.
Estic contenta que t’agradin aquests escrits sobre la creació de la noveŀla. Doncs, sí, tinc decidit escriure’n uns quants més. Hi ha alumnes d’un institut de Manacor que llegeixen “Més enllà…” i vaig pensar que els agradaria llegir sobre el procés de creació de la noveŀla, per això passaré una temporadeta escrivint al bloc sobre aquest tema. I espero que als més grans també us interessi.
Una forta abraçada.
Ja ho crec, que ens interessa! Gràcies, Shaudin!
Hola, Shaudin. És intesessantíssim saber com has creat els personatges de la Triologia. A Processos de Copunicació en Català llegim Més enllà, i li demanaré a en Tomeu-si hi penso, ja que a vegades em despisto-que engeguem l’internet a la pissarra digital i visitem aquesta pàgina per kllegir les creacions dels teus personatges.
Doncs a veure si hi penses. Jo li volia dir i, a més, tinc un parell d’altres coses a dir-li (urgents!), però em retornen tots els mails que li envio. Sisplau, Bel, si veus aquest comentari digues-li a en Tomeu que no em puc posar en contacte amb ell, ni amb l’institut. D’això no te n’oblidis!!!!!!!!!!!!!!!!
Petons!