Problemes amb la nissaga

No tinc temps per a res més que la feina (i uns bocinets de temps per escriure en aquest bloc que aconsegueixo fent malabarismes). Voler escriure una noveŀla en aquestes condicions ―tres o quatre horetes esgarrapades a la feina cada quinze dies, si hi ha sort― és per acabar guillada. Penso molt entremig, això sí, perquè quan m’hi poso he de tenir les idees clares i avançar tant com puc. Tanmateix, tot i que la falta de temps per escriure agreuja la situació, no és de la manca de temps que us voldria parlar, sinó de la nissaga.

Clar i català: no me’n surto.

snoopy

Els personatges ja fa temps que se m’han revoltat en adonar-se de com va tot plegat i la tercera noveŀla comença a semblar un llarg telegrama. I ara us preguntareu: té un bloqueig, se li ha acabat la imaginació, s’ha cansat d’escriure, no sap per on va? No a tot. Es tracta de les pàgines. Del nombre de pàgines, per ser precisos. No és possible acabar la història amb quatre llibres si cada llibre que queda està limitat al nombre de pàgines que se suposa ha de tenir. I em nego a fer més llibres perquè tot està pensat per ser quatre llibres, però com sabeu els que heu llegit els dos primers hi ha encara mil i una preguntes a respondre i tot un seguit de misteris que necessiten ser aclarits. És clar que puc aclarir els misteris, això no és el problema que tinc, sinó que aquestes respostes han de ser integrades amb certa gràcia dins la història narrada, i fer-ho requereix més pàgines.

Acabo més preocupada pel nombre de pàgines que van sortint que per la història. “Aviam si puc retallar això o allò. Potser no cal que la Ling digui això altre, és divertit però m’ocupa sis línies. Tal vegada puc suprimir aquests pensaments de l’Anna; quedarà poc versemblant però m’estalvio una pàgina. Si trec aquest episodi no hi haurà qui es cregui la resta però, ostres, podré treure’m de sobre cinc pàgines! I aquest diàleg, no, queda massa llarg el capítol, sí, massa pàgines, faré callar els personatges i que ho resumeixi el narrador”. Però el resultat de fer aquests canvis no és gens atractiu: sense versemblança, explicacions telegràfiques i uns personatges que no creixen. Per això se m’han revoltat; m’han enviat a pastar fang i no coŀlaboren. Ja al tercer capítol l’Anna i l’Alison se’m van posar ben difícils. Volien fer una cosa que, de fet, era una bona idea, però era seguir un altre camí que suposava allargar la noveŀla perquè tenia ramificacions inevitables, i prou ramificacions té aquesta nissaga. Vaig haver d’enfadar-me i aturar-les. Des de llavors que no coŀlaboren i se m’estan desinflant. A en Tam l’he deixat més lliure però ara l’estic fent anar per un camí més recte i comença a revoltar-se també. Fins i tot la Ling i la reina Lula em miren malament. L’Arnom s’ha tancat al castell d’Ofort i el Senyor de Rocdur me la té jugada.

I tot per una qüestió del nombre de pàgines. El meu parer és que una noveŀla ha de tenir les pàgines que requereix, poques o moltes, segons. Però el mercat és qui decideix. A la noveŀla juvenil en català li demanen llibres curts i a l’anglesa llibres llargs. Les meves noveŀles de la nissaga són ja més llargues del que cal (les més llargues que ha publicat la meva editorial) i de la versió en anglès de Més enllà del somni m’ha dit més d’un lector canadenc que llàstima que sigui tan curta. A mi m’és igual que una noveŀla sigui llarga o curta, només vull que sigui bona, però la gent sembla que s’ha acostumat a una llargària determinada, cada país la seva. I quan escric és horrorós haver de tenir el nombre de pàgines sempre present. Recordeu El secret de L’oreneta? doncs té 109 pàgines i no n’hauria afegit ni una més per res del món. D’altra banda les dues primeres noveŀles de la nissaga havien de ser molt més llargues perquè així ho demanava la història, i la tercera hauria de ser-ho encara més per evitar un nyap. Sembla lògic si considerem que hi ha gairebé cent personatges, dos mons (amb diversos països), molts misteris a resoldre i una situació política força embolicada.

I ara què faig?

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres juvenils en català, Més enllà del somni, Perduts a l’altre món i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

25 respostes a Problemes amb la nissaga

  1. Josep Maria ha dit:

    Hola Shaudin maca !, suposo que com molts, estic esperant que es publiqui la següent novel·la. El secret de L’oreneta ja saps que va portar-me records d’infantesa més o menys comuns, i segur que la propera novel·la serà tant o més bona que les altres.
    Petons del nen dels patins !!!
    Josep Maria

  2. Gemma Colomé Oncins ha dit:

    Buuuuuuuuuufa Manela !!!!!! Ho tens ben complicat. El més lògic seria fer la novel·la com ha de ser, mirant de no posar massa palla i fer-la molt atractiva. La veritat és que cap llibre es fa llarg si és interessant, també és cert que n’hi ha que amb la meitat ja farien, i d’altres curts, que és fan antipàtics. Podries fer la “versió” anglesa, així et pots expandir tranquil·lament i un cop feta, mirar que et retallin el mínim.
    És una idea com una altre d’algú que no sap escriure, i que troba que l’autor hauraí de tenir més llibertat i l’editor vigilar que no hi hagi més palla que gra.

    SORT !!!!

  3. María ha dit:

    Siempre me ha parecido sumamente difícil escribir una novela pero con lo que tu explicas ¡¡¡todavía más!!! Crece mi admiración hacia los escritores.
    Estaría bien lo que sugiere Gemma, escribir en inglés y no tener que preocuparte del número de páginas. Pero en ese caso yo no la podría leer y sería una lástima.
    Se que en las series de la tele, cuando un actor no puede continuar participando, el guionista le da el pasaporte. En un caso que yo viví de cerca, la actriz en cuestión tuvo un “accidente” de coche. Y desapareció de la serie. ¿No podrías reducir el numero de personajes en lugar de aumentarlos?
    Vivir con esta angustia teniendo en cuenta el poco tiempo que dispones….no es nada recomendable…
    Espero que Anna y Alison vuelvan a colaborar.
    Un abrazo

  4. Jordi Canals ha dit:

    Jo m’oblidaria del nombre de pàgines i arribaria fins allà on em porti la imaginació. Si tu sents el que escrius i a més a més t’agrada doncs endavant. És el que jo penso Shaudin.
    Molts petons!

  5. Rosa Nebot ha dit:

    Jo també crec que sí, que si la història s’ho mereix hauria de tenir més pàgines. La novel·la i els lectors hi sortiríem guanyant. No en podries convèncer l’editor?
    Apa Shaudin, endavant!

  6. Tura ha dit:

    No t’amoïnis per el número de pàgines si la novel·la és com tú vols; fes-la tal com ragi i l’editor ja ho entendrà….llàstima del poc temps que tens, per poder fer-la amb tranquil·litat.
    Shaudin, una abraçada i endavant!! Tú pots!

  7. Maria ha dit:

    Sembla que tots els comentadors del bloc hi estem d’acord: els personatges tenen tota la raó en la seva revolta. Bé es mereixen l’espai que els cal per respirar!

  8. Maria ha dit:

    Voldria afegir que no entenc el criteri de l’editorial. No volen una novel·la amb un munt d’aventures emocionants i divertides, ben explicades, amb els detalls que hi escauen; s’estimen més publicar-ne un resum, que pot ser relativament ampli però que en gran part haurà quedat buidat d’allò que fa venir ganes de llegir. Com poden pensar que el públic, així, s’hi engrescarà més i en recomanarà la lectura? No es recorden de l’èxit de vendes que tenen aquí les traduccions d’obres en anglès força extenses? Aquests editors haurien rebutjat la saga de Harry Potter; quin negoci…

  9. Jesús (Xess) ha dit:

    Jo també volia anomenar la saga del nen màgic, com a exemple de literatura juvenil de molts llibres i cadascun més llarg que l’anterior.
    Tu fes el que els personatges demanin, perquè és la seva història. Sempre dins uns límits, evidentment.
    De la llargària no t’amoïnis, tots els teus lectors t’agrairem que aquesta història que tens al cap i ens fascina sigui més llarga i més plena de “xixa” 🙂
    I si t’acaben sortint cinc, deu llibres… doncs enfavant!!

  10. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Saps que jo sóc molt defensora de la narrativa més curta que llarga. Això no vol dir que, si la novel·la ho necessita i els personatges ho exigeixen… se’ls hagi de fer cas. No sé què dir-te, Potato, però potser podries comentar-ho amb la gent d’El Bullent. Tot plegat és complicat. Hauries d’intentar anar al gra, però no és fàcil en un cas com el del teu univers, tan extens geogràficament (hehehe) i amb tants personatges. Estem amb tu, recolzant-te!

  11. Angels ha dit:

    Els editors també programen el número de pàgines? Jo faria una petita revolta. Els teus personatges s’ho mereixen!
    Una abraçada.

  12. Dolors ha dit:

    A veure, no ens posem nervioses!
    Escolta bé les raons dels teus personatges, si es queixen i et comencen a fer vaga i males cares, vol dir que no es senten bé. I tothom sap que s’ha d’escoltar la veu del poble, encara que uns quants facin veure que no hi senten.
    Escolta’ls bé, és la seva història. I si funciona bé, qui tindrà cor de retallar-la?
    Tot necessita el seu espai, el seu moment, el seu temps, si no volem fer nyaps…..visc en un món paral·lel, Jo? Potser si, però voldria que fos així.
    No et desesperis 😉

  13. Hola a tothom,
    Abans de res: moltes gràcies per escriure els comentaris! I també per tornar-me a dir que us agraden les meves noveŀles. Ara algunts punts per respondre i aclarir:
    Això de la palla és relatiu. La “palla”, com ara tocs d’humor o alguna descripció de l’ambient, pot tenir la seva funció; de vegades pot fer la diferència entre una obra literària i un telegrama. Depèn del tipus de text i, en el cas d’una nissaga, de com són les noveŀles precedents; hi ha d’haver coherència.
    Reduir el nombre de personatges que ja hi són, sense més ni més, no és una bona idea (ja en vaig matar un munt a la segona noveŀla, i no he acabat, hahaha) perquè perderia versemblança. Si l’Anna i l’Alison van a un país de l’altre món, per exemple, es normal que es trobin envoltades de persones i hi hagi interacció amb una pila. Naturalment, quan parlo de gairebé cent personatges em refereixo als principals, secundaris i molt secundaris, però fins i tot els molt secundaris no els pots oblidar així com així. És tot un teixit humà en el que els personatges principals en són una part, com a la vida de qualsevol persona. És una mica com explicava a l’escrit “No és creïble”. No té ni cap ni peus crear uns personatges que no tenen llaços amb ningú, tret que escriguis sobre un ermità o alguna cosa així. En qualsevol cas, torno a dir que depèn del text. A “El secret de L’oreneta” hi havia menys personatges (tot i això, déu n’hi do) però era una història més condensada que passa durant unes poques setmanes en un poble i on, bàsicament, només hi ha un misteri per resoldre. A la nissaga passen mesos i mesos, anys, hi hi ha un munt de misteris per resoldre i tots els països amb guerres, revolucions, exèrcits, aliances, etc. És impossible tenir quatre personatges donant voltes en terra de ningú.
    Veig que tothom dóna la raó als personatges (jo també, però que no ho sàpiguen, eh?). I ara acabo de veure el comentari de la Dolors que fa una comparació ben bona. Quan trobi un moment faré una reunió amb els personatges principals i escoltaré bé els seus raonaments.
    I ara l’editorial. No és culpa de l’editorial, que quedi clar. Ja he dit que es tracta d’una tendència (més aviat una llei no escrita), pel que fa a la noveŀla juvenil en català, a voler noveŀles curtes, i oposat a la tendència amb les noveŀles en anglès. Tan fotuda és una cosa com l’altra. Conec una autora canadenca que a l’última noveŀla l’editorial li ha demanat que afegeixi 200 pàgines a les més de 400 que ja té o no la podran vendre! Amb la noveŀla juvenil en català, a més del que està acostumat el públic lector, hi ha el problema de les escoles; no volen llibres gaire llargs. Com potser ja sabeu, un gran nombre d’autors de noveŀla juvenil en català se’n surten gràcies als llibres que els compren les escoles. Aquest, fins ara, no ha estat el meu cas. Jo no he venut llibres a les escoles ni del Principat ni del País Valencià ―només han fet servir “Més enllà del somni” a una escola de Mallorca on, que jo sàpiga, reciclen els exemplars que van comprar fa uns anys―. El meu problema, quant a les escoles, és principalment que volen que l’autor vagi a l’escola i, evidentment, no hi puc anar. Però l’afer amb les escoles determina molt la llargària que han de tenir les noveŀles juvenils i és un problema per a una editorial tenir una coŀlecció amb totes les noveŀles d’una llargària determinada i les de la Shaudin gairebé el doble. I ho han acceptat, que consti. Les meves són les úniques llargues que publiquen. Amb “Perduts a l’altre món”, que és més llarga que la primera, em van preguntar si la podia retallar. Vaig dir que era impossible i no van insistir ni una vegada, la van publicar tal com era, la qual cosa els agraeixo molt. Però, és clar, que ara la tercera hagi de ser encara més llarga (no molt més, però més)… Heu de pensar que una editorial no treballa de franc, és un negoci per bé que n’hi hagi, com Bullent, que fer negoci no sigui l’únic motiu. Volen aconseguir també altres coses molt lloables, però no poden oblidar que els llibres s’han de vendre, altrament adéu editorial i ens fotem tots plegats.
    Sigui com sigui la Núria Sendra, l’editora de Bullent, ha llegit el meu escrit i s’ha comunicat amb mi. Us copio el que ha dit que, de segur, us agradarà:
    “Shaudin, per escriure una novel•la, com en el viatge a Ítaca, el més important és el viatge. Gaudeix mentre l’estàs escrivint i fes una bona obra. Ja pensarem en la resta quan l’acabes.”

  14. Exacte, gaudeix mentre l’estàs escrivint. De moment ja és molt.

  15. Dolors ha dit:

    Això mateix, gaudeix! Si tu t’ho passes bé mentre l’escrius, imagina’t com serà quan la llegim! 🙂

  16. Sonia Florenza ha dit:

    Hola! Just estava buscant informació sobre la Universitat de York ( i més en especial sobre Glendon College) i he acabat al teu bloc! Hi he donat una ullada i si no m’equivoco… imparteixes classes a Glendon College? La cosa és que sóc estudiant de 3r de Filologia Anglesa i Francesa a la Universitat Autònoma de Barcelona i l’any que ve m’agradaria fer l’intercanvi a EUA o Canadà. Glendon College és una de les meves primeres opcions i per tant estic intentant buscar informació sobre la universitat, el campus, l’estil de vida… així que espero que em puguis informar una mica sobre la universitat i sobre la vida al Canadà! Si us plau, fica’t en contacte en mi i també et comentaré alguns altres dubtes! Estic força indecisa amb tot aquest tema i m’aniria molt bé parlar-ho amb algú català!!

  17. Gemma Colomé Oncins ha dit:

    Una excel·lent resposta.
    Gràcies per la teva.

  18. María ha dit:

    Gracias por tu larga respuesta a nuestros comentarios.
    ¡¡Y haz caso a tu editora!! 🙂

  19. Emili Gil ha dit:

    Efectivament, que els personatges et portin. I si en lloc de ser quatre novel·les n’han de ser sis o set, doncs cap problema. Molts ànims i sempre endavant!!!

  20. Joan Rubiralta ha dit:

    Shaidin,

    Es diu moltes vegades que escriure ha de ser una manera de gaudir però jo mateix he comprovat que quan et poses a escriure a vagades t’has de barrallar amb les paraules. i per això et demano que no t’hi encaparris massa, deixa que els personatges facin la seva i que miris que aquesta decisió lligui amb la concepció, amb la línia mestra, que vols donar a tota la novel·la. I agafa-t’ho amb calma, perquè amb la majoria de coses córrer vol dir poder ensopegar.

    Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s