Bonica, punyent i amb textura. És exactament el que em ve al cap després de llegir Vaig fer la maleta un dia de juny, de Cinta Arasa, una noveŀla juvenil d’aquestes que agraden tant als adolescents com als adults.
Només iniciada la lectura ens adonem que la noveŀla té una prosa neta, natural, sense artificis, agradable. Aspecte que es manté al llarg del text i que li escau molt bé a la protagonista i veu narrativa de la noveŀla. La història comença el mes de juny de l’any 1909, quan l’Eulàlia, una noia de setze anys, fa la maleta i se’n va al nord d’Anglaterra amb el seu pare, un industrial català. Hi van sense saber que, mentre s’estaran a Anglaterra, la ciutat de Barcelona cremarà. I serà a Anglaterra on l’Eulàlia obrirà els ulls i s’assabentarà que els vestis bonics, la vida molt confortable i el luxe de viure dins d’una bombolla aïllada de la realitat té un preu, el que paguen els obrers de les fàbriques, els quals viuen i treballen en condicions infrahumanes.
Vaig fer la maleta un dia de juny és una narració en primera persona molt ben aconseguida, amb una protagonista perfectament creïble, com ho són també els altres personatges, catalans i anglesos, tant en les descripcions com pel seu tarannà quan s’expressen en els diàlegs. El punt de vista és, naturalment, el de l’Eulàlia, una “burgeseta” ―tal com l’anomena un obrer anglès―, però també una adolescent que tot just obre els ulls i que experimentarà un canvi sense retorn a la seva vida. Voldria assenyalar que a la seva narració, malgrat les circumstàcies en que es trobarà, percebem una certa innocència. Les situacions que viu, a voltes força violentes, són descrites de manera molt acurada, però sempre amb delicadesa. Harmonitzar tal combinació és tot un repte del qual Cinta Arasa se’n surt d’allò més bé, sense que es perdi ni un xic de versemblança.
Cal dir que aquesta noveŀla comporta una gran dosi de suspens, i no només per diversos episodis que llegim amb l’ai al cor, sinó perquè la mateixa estructura del text genera un misteri que el lector frisa per descobrir. Ja de bon principi, en el pròleg, tenim el present de l’Eulàlia des d’on ens narrarà tot el que ha succeït, però encara no sabem res del passat ni tampoc perquè aquest present des d’on ens narra l’intuim dramàtic. El misteri s’incrementa a mesura que avancem amb la lectura i se’ns van presentant fragments del present que ens empenyen a voler arribar-hi perquè, tot i que aquests fragments són cada vegada més llargs i explícits, no aconseguim copsar ben bé de què es tracta. Haurem d’arribar als últims capítols per saber-ho.
Vaig fer la maleta un dia de juny va guanyar el Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil l’any 2013. Noveŀla publicada per Edicions del Bullent.
Sembla ser que Edicions del Bullent selecciona amb molta cura les autores i els autors que publica, oi? 😉 La veritat és que el títol ja té molta grapa. I té ritme, cosa que en facilita recordar-lo .
Hola Quico! Bullent és una editorial agradable, honesta i amb molta iŀlusió pel que fa. És un negoci, obviament, però molt integre i ple de gent maca. I no deu ser gens fàcil sortir-se’n amb tot el que passa al País Valencià.
Potser pots trobar la noveŀla de la Cinta a la biblioteca on vas. Sé que ets persona de biblioteques. Te la recomano.
I tant que la buscaré! Al marge de la teva ressenya, a la qual faré tot el cas, el títol m’agrada. Ja et vaig dir un dia que dono molta importància als títols. És la primera impressió, el que imagino que m’espera…
Els títols són importants, però també poden decebre quan es llegeix la noveŀla i no era el que esperàvem. En el cas de la noveŀla de la Cinta, em sembla un títol exceŀlent.
Hauré de llegir-la; la teva ressenya em dòna ganes de sortir al carrer per buscar-la; quan vagi a buscar el diari, ho miraré! Sembla interessant, potser fins i tot pel meu nét. Gràcies i no sé si dir-te bon dia o bona nit…el vostre horari no sé com va. Petons!
Ja em diràs si l’has trobat, oi? Pel que et conec, sé que t’agradarà llegir-la, de segur. Pel teu nét no n’estic segura, em sembla que és massa petit per aquesta noveŀla. Bona tarda! Petons!
Bé, caldrà llegir-la, com diu en Quico, Bullent sembla una garantia.
Et dic el mateix que a la Tura: t’agradarà, Gemma. Apa, a llegir-la!
Gracias por la recomendación. No se si la novela es interesante pero tu descripción la hace muy atractiva. 🙂
Buena semana
Un abrazo
María, és una novella molt interessant i agradable de llegir. Una abraçada!
No he llegit la novel.la, però conec la Cinta, una persona encantadora. També vaig llegir la ressenya que li va fer en Lluís Llort, garantia de seriositat, que la deixava molt bé. He de trobar el moment per llegir-la. Gràcies, Potato.
Coneixes la Cinta? Quin món més petit! Això m’han dit, que és encantadora, i n’estic segura pel que la conec virtualment. La noveŀla no és llarga i es llegeix fàcilment. A veure si trobes temps tu que mai no en tens. Petonets, Potato!
Al món de la literatura catalana ens acabem coneixent tots, tard o d’hora.
Sííí! Ho trobo magnífic!
Bona nit a tothom! Quin munt de comentaris i quin munt de coincidències. Moltes gràcies per les vostres paraules i evidentment, moltes gràcies a la Shaudin per la ressenya. Espero que trobeu una miqueta d’allò que busquem totes i tots, en llegir la novel·la. Una abraçada!
Em sembla que aviat tindràs nous lectors, Cinta. I ben segur que els agradarà molt la teva noveŀla.
Una forta abraçada!
Ets un sol! Mil gràcies. Una abraçada immensa!
Un dels nous lectors seré jo mateixa. M’ha interessat molt el comentari que fas d’aquesta novela Shaudin. La tindré en compte per llegir-la!
Com he dit a d’altres, Gemma, t’agradarà! Una abraçada!
Gràcies Shaudin per la recomenació, fa ganes de llegir-la.
Doncs ja ho saps, Juli. A llegir-la! T’agradrà. Una abraçada!
Ja l’he comenat són 10 euros, no és car
Que bé, Juli! Tens raó, no és car. Edicions del Bullent va molt en compte amb els preus dels seus llibres. Gràcies!
Gràcies Shaudin per la teva informació. Espero seguir el teu consell i llegir “Vaig fer la maleta un dia de juny”
Una abraçada!
Un títol difícil d’oblidar, oi, Jordi? Una abraçada!