Relacionar i el poble català

Us he comentat moltes vegades com faig anar les meves classes de cultura catalana. Sabeu, per tant, que a les classes presento el material de moltes maneres diferents i que retorno a temes ja estudiats des d’una altra perspectiva. I ho relaciono tot, perquè sé per experiència que és idoni per aprendre. No crec en les bombolles, de fet estic tipa d’aquesta moda dins l’ensenyament a les escoles i universitats. Tot ho aprenen en bombolles, els estudiants, amb el resultat que són incapaços de relacionar un munt de coneixements que floten pels seus cervells en bombolles inconnexes.

A la meva classe de cultura catalana, un cop els alumnes tenen una base sobre la nostra història, passo a relacionar. Heus aquí un exemple, entre molts: en referir-me a la noveŀla El Gorg Negre, aprofito per parlar del Montseny (on passa la noveŀla) i també de les nostres criatures fantàstiques, com ara els follets o les dones d’aigua (la noveŀla n’és plena), i de les espases de virtut del Casal de Barcelona (l’una surt a la noveŀla) que, alhora, va bé per fer-los repassar la nostra història del segle XI amb Els Usatges, l’Abat Oliba, les Assemblees de Pau i Treva i, en acabat, retornem a El Gorg Negre, com a noveŀla juvenil, que enllaço, doncs, amb d’altres noveŀles juvenils en català, que em duen a Edicions del Bullent, i d’aquí puc passar a comentar sobre la feina que fan les bones editorials petites, entre les quals anem a parar a Llibres del Delicte i d’aquí a la noveŀla negra en català i etcètera, etcètera. És a dir, que encetem temes nous alhora que en repasem d’altres ja estudiats, i sempre relacionant-ho tot.

En aquest curs els alumnes estudien les nostres manifestacions artístiques i la nostra història, amb el desenvolupament del català i, per extensió, de la literatura. També els esdeveniments que estan passant a la nostra terra. Però no només els fets històrics i expressions artístiques de gran volada, sinó que els parlo de tot el poble. Quan he explicat un fet històric, els dic, per exemple, com us sembla que devia ser l’impacte d’això amb la gent? I en parlem. I quan els explico literatura poso molt d’èmfasi en els textos cabdals, naturalment, però també em refereixo a d’altres menys coneguts, de vegades gairebé desconeguts, però interessants, amb els quals m’he topat. Tots plegats demostren que la nostra literatura ha estat, i és, ben viva, tant la de gran volada com la menys coneguda.

Amb la literatura catalana hi ha molt material, i a més a més conec un bon nombre dels escriptors actuals dels quals parlo. No faré una llista de tots els noms, però us asseguro que sou un munt els que entreu al meu curs d’una manera o d’una altra. Tanmateix, no és només amb la literatura que parlo de vosaltres, del poble, d’aquest poble que és tothom. Hi entreu també els que us dediqueu a la música, a les arts plàstiques, a les ciències, a la política, a l’ensenyament. Trobo molt important, ara més que mai, que els estudiants canadencs entenguin com és de rellevant la nostra història i les nostres manifestacions culturals més assenyalades, però també com és de rellevant tot el poble. Per això els parlo molt de les activitats de voluntariat que fa gent diversa, per la independència, per la llengua; de la iŀlusió i de l’esforç, de la participació de tanta i tanta gent. Tots som el poble, tot plegat és el poble català (i no només del Principat), que s’ha construït durant segles i que continua endavant, amb força, malgrat els obstacles.

Això és el que vull fer entendre als meus estudiants.

Nota: Atès que el diumenge que ve, 9 de novembre, tindrem un esdeveniment de gran importància, i atès que aquest bloc publica els diumenges, no hi escriuré cap article fins d’aquí a dues setmanes. Que tinguem sort!