Un poema musicat d’Àngel Ruiz i Pablo

poesia-català

El 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia i aquesta és la meva contribució: un poema del meu besavi Àngel Ruiz i Pablo. Aquí us vaig parlar d’ell. Aquí us vaig dir que l’any 2015 és l’any Ruiz i Pablo a Menorca. I a les dues entrades us vaig posar fragments de poemes i cançons. Avui afegiré un altre poema, també musicat.

Nota: Ja sé que vosaltres veureu aquesta entrada el dia 22, però a Toronto és el 21.

D’ençà que vaig publicar el primer escrit sobre el meu besavi, he fet la coneixença d’uns quants menorquins, gent d’Es Castell (on va néixer el besavi) i de Maó, gent d’allò més agradable i que m’ha informat de moltes coses que desconeixia. N’hi ha que són estudiosos de l’obra de Ruiz i Pablo, d’altres molt interessats en aquest tema; escriuen articles o fan activitats per donar a conèixer l’escriptor. M’he assabentat, per exemple, que l’escola de Es Castell du el nom del meu besavi, i també la biblioteca i un carrer, i que hi ha més poemes musicats, alguns amb diverses versions.

anyAngel

Avui, per celebrar el Dia Mundial de la Poesia comparteixo amb vosaltres la primera part del poema “Pàtria”, interpretat pel grup menorquí S’Albaida. Segons m’han dit, l’enregistrament del disc és encara millor, amb un final d’orgue de l’església de Santa Maria de Maó, però com que no tinc el disc, us he de posar el vídeo de Youtube.

Trenca l’auba. De la mar
sobre cristall sense fi,
la qui em torna a ma llar
nada com gegant delfí.
Sobre el cel, qui es cobreix d’or,
allà molt lluny se desferra,
com un núvol, una terra
qui m’ompl d’alegria el cor.

És la meva i la sospir.
La conec, la pàtria mia,
de lluny, com coneixeria
la mare que em va nodrir.

Conec ses penyes brescades
on l’ona hi romp sens parar,
ses platges, son roquissar,
ses coves i raconades.

Conec ses algues i arenes
i la remor de l’embat,
i en sé els noms i l’historiat
de ses fades i sirenes.

Conec la vela llatina
de la barca qui s’acosta
volant com una gavina
que té son niu a la costa.

Conec el bosc misteriós
qui baixa muntanya avall
i l’arbram esponerós
qui cobreix la fonda vall.

On s’arrossega el vinyal,
on l’ullastre centenari
sembla un monjo solitari
resant vora el caminal.

Conec el pagès casal,
amb ses obertes porxades
i sa llar, i el pedrissal
i ses parets blanquinades.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Països Catalans, Una mica de tot i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 respostes a Un poema musicat d’Àngel Ruiz i Pablo

  1. Ja coneixia l’existència del teu avi com a persona important, però no aquest poema tan bonic.
    Felicitats per aquestes arrels menorquines.
    Una abraçada

  2. María ha dit:

    ¡¡Qué emotivo descubrir tantas cosas de tu bisabuelo!!
    Una buena idea poner un poema suyo en el día de la poesía y compartir con nosotros tus descubrimientos.
    A ver si te pasan la grabación completa y podemos escuchar el órgano.

    ¡¡Con lo que he madrugado y no soy la primera!!! jajaja
    Un abrazo

    • Els diumenges t’hauràs de llevar més aviat que mai, María, si vols tenir el record de ser la primera a comentar, hahaha!
      Sí, em resulta impressionant descubrir tantes coses relacionades amb ell. I jo que, perduda aquí al Canadà, em pensava que avui en dia ben poqueta gent devia saber qui era el besavi! Em fa molt contenta perquè sempre l’he estimat molt, tot i no haver-lo conegut. Quan era petita fins i tot li parlava (amb la imaginació) i li explicava coses meves, com si ell fos l’únic que les podia comprendre.
      Una abraçada!

  3. raquelgserrano@gmail.com ha dit:

    Preciós! Justament acabo de llegir Bearn i l’estiu passat vaig anar a Menorca, que encara no coneixia l’illa. Quin goig de besavi! Una abraçada.

  4. aflordepell ha dit:

    Commovedor!

    Conec ses algues i arenes
    i la remor de l’embat,
    i en sé els noms i l’historiat
    de ses fades i sirenes.

    Em glaça la sang. Estimo aquesta Illa!

  5. Anna Maria Villalonga ha dit:

    M’encanta, Potato. Quin goig de besavi, com diuen més amunt. És veritat. Un orgull molt gran.

  6. Rosa Nebot ha dit:

    Un besavi per no oblidar. Quin goig!

  7. Juli Salvà ha dit:

    Gràcies Shaudin quin goig de besavi, una abraçada !

  8. Jordi Canals ha dit:

    Gràcies per explicar-nos coses interesants de la saga menorquina dels Shaudin en la persona d’un atraient besavi.
    Una abraçada!

  9. Joan Miquel Pons ha dit:

    Veig que t’agradat la cançó que et vaig pasar. Al disc ve cantada per en Cris Juanico (Ex-ja t’ho diré), Adolfo Osta i miquel Mariano. I ara una novetat, al manco per jo, mira él següent enllaç http://menorcaaldia.com/la-menorca-de-1950-de-nuevo-al-cine-con-el-final-de-una-leyenda/

    • Hola, Joan Miquel. Em va agradar molt la cançó! Pel que fa a la peŀlícula, és interessant per veure llocs de Menorca de fa molts anys, però em sap greu dir que la peŀlícula no m’agrada gaire. Sigui com sigui, moltes gràcies per pensar en mi i enviar-me l’enllaç.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s