Títols de llibres

Alguns escriptors diuen que una noveŀla no esdevé clara fins que no s’ha intitulat. Si m’ho he d’aplicar, la noveŀla que estic escrivint deu ser més fosca que la nit, perquè falta poc per acabar-la i encara no té títol. Però m’hi oriento sense problemes. Tanmateix, un títol m’aniria molt bé per referir-m’hi sense haver de dir “la tercera noveŀla de la nissaga” cada vegada. I, és clar, arribarà el dia que l’hauré d’intitular, i no serà gens fàcil.

De títols, però, em faig un tip de posar-ne, perquè els capítols en tenen i ja en van vint-i-cinc. En aquest cas no em costa gens trobar-los, ja que els capítols tracten un episodi concret. Aquí teniu alguns exemples: “La història de la guineu”, “Una sala i un cel de sang”, “Les gestes d’Alarús”, “L’Oceà dels Monstres”, etcètera. Però la noveŀla sencera tracta d’afers diferents, relacionats però diferents, i trobar un títol que els englobi tots és, i serà, un maldecap.

He tingut experiències molt diferents quant a intitular noveŀles. Les dues publicades de la nissaga van ser ben oposades en aquest sentit. Més enllà del somni no va tenir títol fins que feia dies que l’havia acabada del tot. Estava molt nerviosa, recordo, amb la noveŀla llesta i sense tenir ni idea de com anomenar-la. El títol em va venir de sobte en pensar en unes paraules que diu l’Anna, “ha de ser més enllà del somni”, i es va fer la llum. És clar, quin altre títol podria tenir si es tracta d’un somni que va més enllà? Pel que fa al segon llibre, Perduts a l’altre món em va venir al cap quan només havia escrit uns pocs capítols, però ja veia que seria una noveŀla amb un desenvolupament més precís que a la primera, i que tractava d’això, de diversos personatges amunt i avall perduts per l’altre món.

I ara em trobo que la tercera està tan curulla d’incidents i d’històries secundàries, arreplega i du endavant tants succesos de la primera i la segona noveŀles, i funciona en gran mesura com a pròleg de la quarta que, amb tot plegat, resulta un malson intitular-la. A més, un títol ha de ser suggeridor. No pot ser “Pròleg per la quarta” o “Es resolen moltes coses”, per exemple. Ni tampoc posar un títol que vengui i poc tingui a veure amb el text. Honestedat per damunt de tot, oi? Doncs moltes grans editorials americanes no ho veuen així. Segons diuen, el títol és el més important perquè és el que fa vendre un llibre; no els fa res que el contingut del llibre no valgui un rave si se’n venen centenars de milers gràcies al títol. I segons els articles que he llegit sobre els estudis que s’han fet sobre aquest tema, és cert. Fins i tot donen exemples de noveŀles molt conegudes (algunes de bones i tot) que no es venien, l’editorial els va canviar el títol i, apa, best sellers. Fa aŀlucinar!

Si ja em començava a preocupar no tenir títol per la tercera noveŀla, després de llegir aquests articles, la veritat, m’he posat una mica nerviosa.

I vosaltres, teniu alguna opinió sobre títols de llibres?