Covards

Tinc una veritable animadversió pels covards. I vull aclarir que per covard no em refereixo a algú que simplement té por, perquè si t’agafa pànic quan ets al mig del mar i veus una aleta avançant cap a tu, es tracta d’una por ben respectable, però d’altra banda és de covard amagar-se darrere un perfil anònim del twitter per criticar els altres, tal com és el cas del cap policial que investiga el procés. Heus aquí què ens en diu un article de Público (tradueixo al català):

“El tinent coronel Daniel Baena, cap de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya, s’oculta a les xarxes socials sota el pseudònim de Tácito [@nmaquiavelo1984]. Amb aquest nick i amb la descripció de “politólogo” reprèn a polítics als quals ell mateix investiga en les tres causes obertes sobre l’1 d’octubre i la presumpta sedició i rebeŀlió. També critica a periodistes i les actuacions dels Mossos o les d’associacions com Òmnium o de partits com ERC i la CUP.” (llegir més: aquí)

Absolutament menyspreable, doncs, aquest individu, i un bon exemple de què entenc per covardia. Tanmateix, de covards —qui s’amaga per fer mal o que, amagat o no, abusa de la seva força— en podem trobar d’altres exemples. I ves per on i ja que hi som, no cal ni sortir de la GC i de la policia espanyola: la seva actuació durant el referèndum de l’1 d’octubre ens dóna tema per parlar de covards tota una vida. Tan machos com es creuen i, marededéusenyor, com són de covards! És incomprensible que no se n’adonin i no s’amaguin sota terra de pura vergonya. I a l’altra banda tenim la gent defensant les urnes amb coratge i dignitat a cabassos.

No cal dir res més perquè, malauradament, de casos de covardia el món n’està ple. Només amb el comportament del govern espanyol, acatat per coŀlaboradors i subalterns, ja en tindríem prou per escriure una tesi, i molt llarga, sobre covards.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a Covards

  1. Marta Valls ha dit:

    Bon dia Shaudin . Els que s’amaguen sota noms falsos són els rastrers i covards.
    Se’m posa pell de gallina en recordar la violència gratuïta aquell dia.
    Una abraçada!
    Marta Valls

  2. Jordi Canals Prats ha dit:

    Tens tota la raó i m’ha agradat llegir la teva critica.
    Una abraçada!
    Jordi

  3. Jesús (Xess) ha dit:

    Immenses ganes de perdre de vista aquesta gentussa i no tenir res a veure amb ells.

    Estats veïns i prou. I fóra massa.

  4. Rosa Nebot ha dit:

    I no és tan sols el cos de la GC i la policia estatal. Covards són també els que ens van forçar a participar en unes eleccions il·legítimes, creient que, després de l’atonyinada, les guanyarien de llarg, i després no han volgut acceptar-ne els resultats (“¿qué se han creído, que podrían votar lo que les diera la gana?” S.S.S.) Covardia i mala fe.

    • Per manca de covards no serà, Rosa —surten com bolets—. La covardia, abús clar en aquest cas, fa mal. Ens ha tocat rebre, però de segur que ho pagaran (està tardant massa la justícia, però).
      Una abraçada, estimada, i ànims.

  5. María ha dit:

    Una vez más totalmente de acuerdo con tu análisis
    Una abraçada

  6. jmsalva ha dit:

    Jo també estic totalment d’acord amb el teu punt de vista
    Una abraçada 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.