Tenia vint-i-un-anys. Parlava, llegia i escrivia quatre llengües a la perfecció. Estava a punt de graduar-se i volia estudiar un màster i un doctorat, i després ser professora en una universitat. Molt inteŀligent, d’allò més simpàtica, li encantava aprendre, tenia un somriure encisador, sempre era la primera a donar un cop de mà a un company, a un professor, a qui fos.
Va ser estudiant meva de literatura hispanoameriana el curs passat. Era part del grup d’estudians que solien parlar amb mi acabada la classe. El mateix grup on hi havia un noi i una noia que em van acompanyar a la protesta davant del consulat espanyol, i el noi que va aprendre català en tres setmanes (us en vaig parlar), i l’altre que en un viatge d’estudis a Sevilla es va arribar a Barcelona i va contribuir a la caixa de solidaritat pels presos politics (també us en vaig parlar). La Iulia formava part d’aquest grup d’estudiants empàtics, inteŀligents, alegres, per mi ideals.
Fa pocs dies, a dos quarts de nou de la nit, mentre la Iulia anava cap a casa amb cotxe amb un amic, un conductor begut els va envestir de front a gran velocitat. L’amic és a l’hospital molt greu, la Iulia va morir a l’acte.
Tan plena de vida com era. Costa molt de pair.
Shaudin Melgar-Foraster 
Sincerament, no tinc paraules. Només un plor.
M'agradaM'agrada
Yo tampoco se que decir. Mucha tristeza.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Un record amorós per aquesta noieta intel.ligent; quin greu!
Una abraçada Shaudin! 💛
M'agradaM'agrada
Són indubtablement moments de vida molt durs de pair i costa seguir el camí endavant, però lògicament el millor tribut a aquesta inexplicable pèrdua és continuar fent feina per crear persones com ella.
Descansi en Pau.
M'agradaM'agrada
Quin dolor més gran Shaudin!!!
Que la vida s’acabi amb tanta joventut és horrorós. Per la família, els amics i per totes aquelles persones que la van conèixer. Però sobretot per totes aquelles coses que s’haguessin pogut viure i no es viuran.
El meu condol més sincer.
Una abraçada
Emilià
M'agradaM'agrada
Quina pena, Shaudin, sí q costa d pair. Jo recordo amb tristor, encara que ja han passat molts anys, als companys d’escola dels meus fills, morts tràgicament…DEP
M'agradaM'agrada
Que trist quan una vida jove se’n va tant aviat. Jo vull creure (digue`m il-lusa) que son essers que ja han aprés tot el que els calia i passen a una altre dimensió. M’agrada pensar que som aquí per aprendre (no se el què, cadascú el que li fa falta) i quan ho hem fet saltem a un grau superior. En definitiva, que estem a una escola, alguns ja a la universitat i quan partim anem al seguent curs.
Tot i així no deixa de ser molt trist, especialment quan parlem dels joves. Que la tristesa no t’envaeixi.
M'agradaM'agrada
El més sentit condol a tu, i especialment a la família.La mort de qualsevol persona pròxima sempre és trist, que sigui una persona tan jove qui perd la vida és terrible.
M'agradaM'agrada
Gràcies a tothom pels comentaris. Encara estic en xoc. M’ho va comunicar un dels seus amics i també estudiant meu, aquell que va contribuir pels presos polítics, l’endemà de l’accident; estava fet un nyap, pobret. Tots els seus amics n’estan. També el Cap del meu departament a la universitat que la coneixia força, i molts professors i estudiants. Al campus de Glendon han posat la bandera a mitja asta, i han instat als estudiants que la coneixien a anar a la clínica del campus que és per a ajuda psicològica en casos així. La Iulia era molt coneguda, feia moltes coses relacionades amb la universitat i d’altres, fins i tot l’havien entrevistat a la televisió. No ens en sabem avenir. I pensar que va ser culpa d’un conductor begut qui, per cert, va resultar només ferit lleu —ara ja li fan un judici.
M'agradaM'agrada
Això sí que és una llàstima! La Julia, Muriel Casals, són uns casos de mala sort que et deixen desmuntat.
M'agradaM'agrada
Sí, Joan. Recordo com em va trasbalsar l’accident de la Muriel.
M'agradaM'agrada
Hola Shaudin. Des de Iran no puc respondre com voldria. Una gran tragèdia la D’aquesta noia de morir en la plenitut de la vida. Ho sento per la família i pels qui l’estimaveu.Una abraçada!Marta Valls
M'agradaM'agrada
Que m’escriguis un comentari al bloc quan ets de viatge per Iran és molt d’agrair, Marta.
Una gran abraçada!
M'agradaM'agrada
Deixa una gran tristor, una noia plena de vida que volia ser profesora universitari, que ens deixí per un conductor borratxo. Una abraçada Shaudin 🙂
M'agradaM'agrada
Sí, Juli, és molt trist, i que a sobre sigui per culpa d’un home que conduia a gran velocitat quan havia begut molt.
Una abraçada cap a Mallorca!
M'agradaM'agrada