L’11 de setembre de 1889 a París

Sembla que els onze de setembre passen moltes coses, i no només a Catalunya. Fins i tot una no gaire coneguda —potser perquè es tracta d’una dona compositora.

Del 6 de maig al 31 d’octubre de l’any 1889, i per commemorar el centenari de la Presa de la Bastilla, a París es va celebrar l’Exposició Universal. Entre d’altres pavellons que eren part de l’Exposició, hi havia l’immens Palais de l’Industrie on s’havia de presentar una cantata per celebrar la revolució, un chant séculaire que uniria totes les exhibicions del Palais de l’Industrie.

La Comissió de les Festes del Centenari tenia planejada la presentació d’una cantata, que un jurat d’escriptors i músics hauria triat com a millor lletra i música. Tanmateix, totes les cantates presentades van ser rebutjades per manca de prou qualitat per a un esdeveniment com aquest. La situació es feia més i més difícil perquè no trobaven ningú que fos capaç d’escriure i compondre la cantata que s’esperava. Es van proposar noms de diversos compositors que ho van intentar, però cap ho aconseguia.

A la fi va sorgir el nom d’una dona compositora: Augusta Holmès.

Francesa d’origen irlandès, Augusta Holmès va demostrar ja de molt jove un gran talent al piano. I malgrat que no se li va permetre estudiar al Conservatori de París, va tenir classes privades. Quan tenia 29 anys esdevingué alumna de César Franck a qui va considerar sempre el seu mestre. Mai no es va casar, però vivia amb el poeta Catulle Mendès amb qui va tenir cinc fills.

Les primeres peces musicals que va compondre les signava amb un pseudònim masculí, però va acabar signant amb el seu nom. Componia cançons, oratoris i poemes simfònics —als quals escrivia la lletra—, i operes (també va escriure la lletra d’una d’elles), cantates, peces per orquestra i música de piano. I la Comissió de les Festes del Centenari va elegir la seva cantata Ode triomphale per a l’Exposició Universal. En saber la notícia, Holmès va dir: “Sembla que em trobi en un conte de fades i que no sigui real”.

L’11 de setembre de 1889 es va presentar al Palais de l’Industrie l’Ode triomphale, una obra ambiciosa que va requerir 1.200 musics (900 cantants i 300 instrumentalistes). Ja l’anunci de la seva presentació havia resultat un gran esdeveniment, si tenim en compte que el Palais de l’Industrie s’havia remodelat perquè tingués un escenari gegantí i 22.000 espectadors. L’obra mostrava França com la nova república de Roma. Cap al final, sortia una dona amb els cabells llargs, vestida de negre i amb cadenes, que caminava per l’escenari; aleshores apareixia l’encarnació femenina de la República, i la dona de negre trencava les cadenes i sota la roba negra duia els colors de França. Per fer-ho curt, aquesta figura representava la República universal a qui la República francesa li havia donat la llibertat. Tota l’obra tenia un to molt èpic.

L’Ode triomphale va tenir en el seu moment un enorme èxit, malgrat que a algunes persones els va semblar que tenia massa elements de República radical. I, ateses certes característiques de l’obra i d’algunes altres de la mateixa compositora, a partir de llavors Augusta Holmès va ser considerada una compositora d’obres amb significat polític.

No és fàcil trobar material sobre Augusta Holmès, sobretot digitalitzat, ni les seves composicions al Youtube. De l’Ode triomphale només he trobat un vídeo molt dolent, per tant us en penjo un d’una altra obra seva, una oda simfònica.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Més enllà del somni, Música i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

18 respostes a L’11 de setembre de 1889 a París

  1. Marta Valls ha dit:

    Doncs mira Shaudin trobo aquest post força interessant. Sempre m’agrada aprendre i no coneixia aquesta compositora. Moltes gràcies!

    Una abraçada i bon dia!!

    Marta Valls

    • Encantada que t’hagi agradat, Marta. Pel que veig, cap dels meus lectors la coneix, tot i que sou persones cultes (i jo la vaig descobrir ahir). Podria semblar sorprenent, tant desconeixement de tots nosaltres, però suposo que el fet que fos una dona ho explica. Tal com deia al post, hi ha poc sobre ella.
      Una abraçada!

  2. Gemma Colomé ha dit:

    Van molt bé que es donin a coneixia aquestes coses per que les dones sempre han estat molt marginades. Moltes han fet grans coses que han quedat amagades rere pseudònims, marits, companys que els hi ha pres els mèrits…….
    La pena de tot plegat és que encara passa avui dia, no en la mateixa mesura, però en moltes cultures no es permet a la dona fer moltes coses, d’altres se’ls hi posa tants pal a la roda com es pot.

    • Exacte, Gemma, per això en vaig parlar, just després de descubrir-la, perquè unes hores abans d’escriure el post no sabia qui era Augusta Holmès.
      Les dones ho han tingut molt difícil. Avui en dia és millor en molts països, però encara no hi ha igualtat. Encara a les nenes i dones se’ls intenta rentar el cervell amb propaganda estúpida, per exemple -més que als homes. I a les universitats, encara a les professores se’ls té menys respecte (respecte al seu coneixement) que als homes; s’han fet estudis sobre el tema. Una abraçada!

  3. Margarida Aritzeta ha dit:

    Quina història tan interessant!!! No en sabia res, d’aquesta autora!

    • Jo tampoc, Margarida, hahaha! No un parell d’hores abans d’escriure el post, quan tenia la ràdio posada a la emisora de música clàssica i, tot d’una, es van posar a parlar d’un 11 de setembre a París. Vaig escoltar. I un cop descoberta l’Augusta Holmès vaig decidir que ja tenia tema per al meu post de la setmana. Contenta que t’hagi agradat! Una abraçada!

  4. María ha dit:

    Otro nuevo descubrimiento muy interesante.
    Poco a poco se va escribiendo sobre el papel de las mujeres a lo largo de la historia.
    Gracias por tu aportación.
    Una abraçada

    • Bona nit, María. Sí, jo també em vaig quedar tota parada en descobrir-la abans d’escriure el post (explicació a la resposta a la Margarida). No podia creure com mai havia sentit parlar d’aquesta compositora amb tantes obres i tan bona. I després, en buscar informació al internet, vaig comprovar que n’hi havia ben poca. En part em va ajudar un llibre acadèmic, escrit per una professora americana, sobre la Exposició de 1889; era un llibre de Google que em van deixar llegir per uns 10 minuts (després me’l va treure).
      Una abraçada!

  5. Rosa Nebot ha dit:

    Molt interessant, el teu post. Jo tampoc no la coneixia, aquesta compositora. Gràcies per descobrir-nos-la!

    • Estimada Rosa, com he explicat en comentaris de més amunt, jo vaig conèixer aquesta compositora poc abans de fer l’escrit. Va ser en sentir un programa de ràdio i fixar-me en què deien. Generalment em limito a sentir la música de fons mentre faig d’altres coses, però quan van dir 11 de setembre vaig escoltar bé. Gran part de la informació que tinc sobre aquesta compositora és perquè vaig agafar notes del que explicaven.
      Petons!

  6. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Una història molt interessant, no la coneixia. Gràcis. Una abraçada Shaudin 🙂

    • Veig que a tots us sembla interessant, Juli. A mi també m’ho va semblar per això ho vaig escriure, just després de descobrir aquesta compositora. Encara em faig creus de com pot ser que no se la conegui. Fixa’t, cap de nosaltres en sabia res, i som tots molt lluny de ser uns ignorants.
      Una abraçada per a tu i carinyets a la Tigra!

  7. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Sempre igual, si gratem la superfície surten força dones creadores en tots els àmbits. D’algunes d’elles, ja no en sabrem mai res. Quina injustícia, ràbia i impotència. Gràcies, Potato, per aquest post tan interessant i oportú.

    • Potato, m’ho pregunto sovint: de quantes dones creadores amb gran talent no en sabrem mai res? Una enorme injustícia, certament, i molta ràbia i impotència. I poden dir que es tracta de dones de fa molts anys, quan les coses eren com eren, però en ple segle XXI continua passant.

  8. Mª. Montserrat Plans Torras ha dit:

    Els dies pasen de forma molt rutinària, fins que llegint els vostres comentaris i escoltant la Música de l´Augusta Holmès, t´emociones. Em fareu viure el dia d´avui molt especialment, valorant molt la vida i l´obre d´aquesta dona, compartint tot el que dieu d´ella, intentant resaltar els seus mérits. Un plaer de llegir-vos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.