Cavallets

Quan era petitona m’agradaven molt els cavallets. Els cavallets de fusta que donen voltes mentre van amunt i avall i sona la música. I fins i tot ara, quan veig algun carousel (com en diem en anglès) em quedo embadalida mirant-lo —a Toronto n’hi ha dos, i un és de l’any 1907.

De la meva infantesa a Barcelona en recordo bé dos: el que hi havia al parc d’atraccions del Tibidabo i el de la Plaça Gaŀla Placídia. Al Tibidabo hi anava quasi sempre amb el pare, que se m’enduia els diumenges al matí per tal que la mare es quedés unes hores tranquiŀla. I al de Gràcia hi anava amb la mare, després o abans d’anar a comprar al mercat de la Llibertat que, em sembla, no se’n deia així llavors.

Al Tibidabo m’encantava pujar a la Talaia, des que era tan nap-buf que el pare m’havia d’aixecar perquè ni de puntetes podia veure avall —no tenia gens de vertigen i m’agradava enfilar-me a llocs ben alts, i en canvi ara semblo en Jimmy Stewart en aquella peŀlícula de Hitchcock—. Tanmateix, el que més m’agradava era donar voltes i voltes en els cavallets. Mai no en tenia prou.

La mare, quan anàvem al mercat i ella tenia pressa, havia de fer un camí tot enrevessat per tornar a casa, perquè si jo veia els cavallets o en sentia de lluny la música, no hi havia força humana que em fes desistir de pujar-hi. Eren màgics, els cavalls, els llums, la música, tot. I jo em sentia tota una amazona de conte. No m’agradava voltar amb la carrossa o els cotxes, havia de ser dalt de tot d’un senyor cavall.

Hi havia d’altres cavallets a Barcelona, però no els recordo amb tanta precisió com els de Gràcia i els del Tibidabo, perquè no hi pujava tan sovint, només de vegades, com el dia a la fotografia de sota on tenia tres anyets (segurament enfadada perquè no m’agradava que em fessin fotos).

M’he assabentat que els cavallets del Baix Guinardó encara funcionen, que són els únics cavallets permanents a la via pública que existeixen a la ciutat, és a dir, tret dels que es troben en parcs d’atraccions, com el del Tibidabo, que encara dona voltes el mateix d’abans. D’altra banda, les atraccions Caspolino, amb els cavallets i els petits cotxes de xoc, de la Plaça Gaŀla Placídia, han tancat després de tres generacions. I ignoro si encara n’hi ha d’ambulants, com els que s’instaŀlaven als pobles durant la Festa Major.

No sé per què s’ha deixat que desapareguin. Segons els articles que he llegit sobre el tema, a molts llocs d’Europa i Amèrica els cavallets han estat substituïts per centres comercials, i em sembla molt trist. Alguns resultaven veritables obres d’art, però a més les criatures s’hi encisaven i els esperonava la imaginació. Sortosament, encara en queda una pila a països com França, Alemanya, els Estats Units…

Avui he descobert que els cavallets tenen un origen molt antic. Vénen de certs entrenaments pel combat que tenien els genets a Europa i a l’Orient Mitjà. Per exemple, els cavallers feien voltes en cercle mentre es llançaven una pilota, la qual cosa requeria un gran domini de la muntura. I ja en el segle XVII, havien esdevingut espectacles. D’aquests origens ve el nom de la Place du Carrousel, a París, així anomenada per Louis XIV l’any 1662. Però a finals del segle XVIII la gent va tenir un espectacle diferent en aquesta plaça: s’hi va erigir la guillotina.

El principi dels cavallets com a entreteniment adreçat sobretot a les criatures, el trobem en entrar el segle XVIII, tant a Anglaterra com a l’Europa central. Eren cavallets ambulants que s’instaŀlaven a les fires, però no tenien plataforma i, per tant, els cavalls anaven penjats de cadenes. I no és fins a mitjans del segle XIX que surten els cavallets moderns, tal com els coneixem. Amb els anys, van apareixer innovacions mecàniques, eventualment llums elèctrics, música i cavalls més elaborats.

I bé, amics, amigues, si surto del problema laboral que tinc, i la salut no es deteriora més ni un disgust moral majúscul que vaig tenir fa cap a una setmana no me’n priva tampoc, escriuré un conte amb una història al voltant d’uns cavallets. És que m’acaba de passar pel cap.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Retalls de biografia, Una mica de tot i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

27 respostes a Cavallets

  1. Encarna ha dit:

    Belles paraules, de vells i bells records …. estaré a l’aguait del conte dels cavallets.
    Bon dia😘

  2. Rosa Nebot ha dit:

    Quin records tan entranyables els dels cavallets! A mi sempre m’han agradat molt i, fins fa no gaires anys, quan n’he vist en una fira m’hi he enfilat. Vaig viure divuit anys a Gràcia, a prop del Caspolino. Hi duia els meus fills quan eren petits, i la feina que tenia per endur-me’ls a casa! Per les festes majors encara se’n veuen en instal·lacions ambulants; si més no aquí, a Sabadell, cada any en munten a l’Eix Macià, un espai molt ampli.
    Espero amb candeletes el conte que ens anunciat, serà un bon senyal. No amaguis els disgusts, que és bo per la salut compartir-los amb els amics. Una abraçada amb tot el meu afecte.

    • Bona tarda, Rosa. Jo vivia a Sant Gervasi i caminàvem fins a Gràcia sovint, sobretot per anar a comprar. Més endavant hi va haver el mercat del Putxet, que era més a prop de casa per comprar els queviures, però quant jo tenia 3 i 4 anys, que és quan anava enganxada a la mare quasi tot el dia, aquest mercat a Sant Gervasi encara no hi era.
      Sí, com costa endur-se una criatura dels cavallets! Pel que he llegit (i he vist a Toronto) encara ara, el 2019, els infants gaudeixen un munt amb els cavallets. Per tant no te sentit que en desapareguin tants, sobretot al sud d’Europa.
      El conte que he dit només és una idea que em va passar pel cap en acabar l’entrada al blog. Espero que creixi i, encara més, que ho faci amb paraules escrites, no solament al cap. Però ja saps com em va tot darrerament, per tant no puc assegurar que l’arribi a escriure.
      Petons!

  3. Marta Valls ha dit:

    Hola Shaudin. També em porten bons records els cavallets. Pels del Guinardó hi passo cada dimecres.
    Estaré tot l’agost sense poder comentar el teu post ja que estaré de viatge.
    Gràcies per recordar-me la infantesa.

    Molts petons!

    Marta Valls

    • Bon vespre, Marta. Mira, doncs els dimecres passes pels únics cavallets de Barcelona fixes a la via pública.
      No et preocupis per l’agost, altra feina tens si estàs viatjant. M’imagino que aquesta vegada no pots anar a l’Iran, tan remogut com està tot. Ja me n’assabentaré per facebook. Passa-ho molt bé vagis on vagis!
      Una abraçada!

  4. lgarate2013 ha dit:

    No sé si la fiesta del “Palio” de Siena tendrá algo que ver con todo esto que nos cuentas, Shaudin. Una abraçada molt fort!!!

    • Kaixo, Koldo & Marga!
      Doncs em sembla que no té a veure amb un carrousel. En el Palio di Siena es tracta més aviat de carreres, pel que en sé, i en qualsevol cas no es fa en cercles que és la base principal del carrousel. Ara bé, tots els jocs medievals a cavall, d’origen medieval o renaixentista, estan en certa manera conectats, siguin en cercles o no, perquè esdevenen espectacles a cavall. Però tot just fa dos dies que investigo sobre el tema, per tant puc estar equivocada.
      Besarkada bat!

  5. Margarida Aritzeta ha dit:

    Jo també tinc un record meravellós dels cavallets. Recordo que m’agradava especialment una muntura blanca de cua llarga, com sortida d’un conte

    • Sí, Margarida, realment pels petits els cavallets semblen trets d’un conte, sobretot amb cavalls com el que descrius. No m’estranya que fossin molt populars, durant el segle XIX, a Anglaterra, i sobretot a l’Europa central, terra curulla de contes de fantasia. Una abraçada!

  6. Dolors Soler ha dit:

    Shaudin m encanta el teu article, a mi també m agradaven de petita molt els carousels, i com tu pujar als cavalls, blanc, negre, castanys… Sòn records casi màgics de infantesa. I si efectivament casi han desaparegut, potser alguna fira de festes majors i poca cosa més. Fa dos anys vaig anar al Canadà i a la Illa de Vancouver a la ciutat de Victòria, enmig dels meravellosos Jardins Boucher, crec que no en falla la memòria, hi a un magnífic carousel de tamany per adults canadencs, del estil clàssic, supeelegant, situat enmig dels jardins amb immenses flors per tot arreu, i no vaig puguer estar.me de pujar. En feia una mica de vergonya, “a la meva edat” Quina experiència! vaig gaudir com quan era una mocosa, donat voltes amb els petits carousels de festa major. Inolvidable!
    Si Shaudin, escriu sobre els carousels, estª molt bé i és molt suggerent. Potser ajudes a recuperar. los, encara que en principi només sigui mentalment. I copiem una mica dels europeus, americans. Abraçada forta de recuperació en tots sentits.

    • Moltes gràcies, Dolors.
      Oh, vas ser a la ciutat de Victòria! No he anat mai a BC, per tant no he estat a Victòria, però sé bé què com són els Jardins Butchart, una meravella, diuen. No sabia que tenien un carousel, però ho acabo de buscar i, efectivament, n’hi ha un. Segons he llegit, l’anomenen Rose Carousel i va ser instaŀlat l’any 2009, després que encarreguessin la seva construcció a uns especialistes de California -els animals són fets a mà per uns dels pocs artistes que queden especialitzats en crear animals per a carousels.
      Aquí, un dels dos cavallets és a la Illa de Toronto (a 10 minuts en ferry de la ciutat), però mai no hi he pujat perquè sempre està ple i s’ha de fer molta cua. Altrament, segur que hi pujaria, i no seria ni de bon tros l’únic adult, perquè hi he vist gent de totes les edats i sexes, però sobretot infants, és clar.
      Una abraçada!

  7. Anna ha dit:

    Doncs friso per llegir-lo. Tinc una foto d’un carroussel antic de Montpelier que t’agradaria. Miro de buscar-la i te la passo per twitter.

  8. Raquel ha dit:

    Te’n sortiràs i et seguirem llegint. Abraçada!

  9. Anna M. Villalonga ha dit:

    Nosaltres els dèiem ‘cavallitus’. I encara els hi dic. Sí que en munten a les fires. De fet, són els que sempre han proliferat més, els ambulants.

    • Ai, sí, Potato, hahaha, així els anomenaven els meus avis paterns “cavallitus”, i molta altra gent.
      Bé, avui en dia sembla que són més abundants els permanents, si més no als països on en tenen més, com França, Alemanya, Estats Units…

  10. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Molt bon records els dels cavallets, devora de casa a la plaça de Santa Pagesa cada any en munten els ambulants, a mi m’agrada passar-hi i escoltar la música. A veure si en surts del disgust. Una abraçada.

    • Bona nit, Juli. Veig que ets un altre a qui li agraden els cavallets. A mi també m’agrada escoltar la música, em porta records d’infantesa.
      Aquí tens la música de Das Karussell (The Carousel):

      Gràcies. Una abraçada!

  11. Jordi Martí Miró ha dit:

    Ahir, en començar a llegir el teu “post” setmanal, vaig sentir que m’envaïa una rara, però agradable sensació ia mesura que vaig anar llegint, el vaig descobrir …. Vas escriure sobre un lloc que era molt familiar per a mi … “els cavallets “de Ga.la Placídia, el Caspolino, i és que els primers 25 anys de la meva vida vaig viure, en la que va ser la casa dels meus pares, a prop del lloc, concretament al carrer Guillem Tell, a prop de Plaça Molina, a cinc minuts caminant. Recordo que hi havia al carrusel, cotxe de bombers, un elefant, és clar cavalls i fins a un bou … (?). Així doncs, aquella sensació i gràcies al teu “post”, era aquella felicitat infantil que, de tant en tant, m’agrada recordar. Gràcies Shaudin.

    • Oh, Jordi, tu també anaves a aquests cavallets! Recordo el carrer Guillem Tell i, no cal dir, la Plaça Molina. Jo vivia més amunt, al carrer Musitu (un carrer petitet) que tocava amb el carrer Bertran i el carrer Elisa, molt a prop de Balmes (una mica més amunt de Padua) i relativament a prop de la Plaça Lesseps. No sé si després de tants anys t’orientes. Allí vaig viure fins a venir al Canadà -qui sap si no ens havíem vist alguna vegada.
      Gràcies pel teu comentari! Una abraçada!

  12. María ha dit:

    Un post nostálgico que a todos nos trae buenos recuerdos de infancia. Y como nos tienes acostumbrados, información que desconocía.
    Yo también espero la historia que se te acaba de ocurrir.
    Una abraçada

    • Sí, oi, María? Em sembla que només la música de carousel ja ens fa sentir nostàlgics, però de records bonics, de quan érem innocents i feliços i les coses més petites ens feien disparar la imaginació, com anar a dalt d’un cavall (o zebra o carrossa) i imaginar un munt de coses.
      La informació sobre l’origen dels cavallets, es pot trobar a l’internet, sobretot en webs en anglès i francès. En vaig trobar molta més de la que podia usar, per tant vaig haver de triar unes poques coses.
      Com li deia a la Rosa (més amunt), el conte només és una petita idea que em va passar pel cap en acabar aquest escrit.
      Una abraçada!

  13. Josep Maria ha dit:

    A Gala Placidia hi havien també uns autos de xoc i unes barques de xoc, i tampoc me’n sabia estar de no pujar-hi. Encara ara quan hi passo, i ja en tinc 70!, miro el xamfrà per veure si encara hi son.
    Grans record, bells records.
    Aquesta setmana comencen les festes de Calafat i munten tir al blanc, carreres de cavallets que van amb pilotes que les has de ficar en un forat, el tren de la bruixa i altres paradetes. Però l’emblemàtic és el ‘carousel’ de l’increïble Hulck, amb braços hidràulics que pugen i baixen. Jo diria que el munten des de fa més de 15 anys… però no te l’encant dels cavallets…
    Un petó Shaudin.

    • Ui, de poc se’m passa aquest comentari, Josep Maria!
      Sí, recordo els autos de xoc. Jo no hi era gaire aficionada, sobretot de molt petita, potser perquè mai m’han agradat gaire els cotxes, i quan anava amb la mare només pujava als cavallets. Però una mica més gran, recordo que els diumenges a la tarda pujava als cotxes amb el pare.
      No m’estranya que miris cap al lloc, quan passes per allí. Segons vaig llegir no fa molt que van tancar (fa uns pocs anys em sembla).
      Celebro que encara hi hagi un ‘carousel’ a les festes de Calaf, però pel que expliques puc imaginar que no té l’encant dels cavallets. Em sorpren que tinguin un tir al blanc, em pensava que potser també havien desaparegut.
      Petons!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.