No tenia per on sortir-me’n i va arribar el daltabaix

Avui ho he d’explicar, als lectors d’aquest blog, als amics, als lectors dels meus llibres i als que sou tot això alhora. Ho deixava i ho deixava perquè estic cansada, malalta, preocupada, no em puc concentrar, i explicar-ho no em resulta gens fàcil…

Començaré pel dia, fa moltes dècades, que li vaig dir a la mare que seria escriptora. Tenia sis anys i vaig escriure un conte. Després d’altres. Als dotze anys una noveŀla. Després d’altres.

La meva mare sempre em va animar a escriure. Ella venia de família d’escriptors, i escrivia molt bé (amb un català meravellós que ja voldria tenir jo), però deia, i s’equivocava, que no en sabia prou per dedicar-s’hi. La meva mare que va morir el febrer passat, quan jo estava amb les pneumònies que van precipitar la davallada a l’infern. Perquè sóc en un infern.

El que tinc als pulmons és greu, i ho he d’assumir. D’altres problemes de salut, si fa no fa, ja els sabeu. Estic ensordida del soroll, amb aŀlèrgia de la pols i sense poder reposar com em cal per culpa de la destrucció dels balcons. I gràcies a la vaga de fa més d’un any, els estudiants fugen d’aquesta universitat, la qual cosa repercuteix particularment en els departaments petits, com el meu, i s’afegeix al problema que ja teníem —la majoria de joves no volen estudiar literatura—. A això hi hem d’afegir a més el govern conservador d’Ontàrio, que fa estralls a les humanitats. Per tant, després de perdre el contracte que tenia, les classes estan mig buides d’estudiants (algunes buides del tot), i les que pugui arribar a tenir, amb un contracte pitjor pagat que el d’abans, són poques perquè mig departament se n’ha anat en orris.

La gent cada dia llegeix menys literatura i jo escric noveŀles. I les escric en català, perquè les he d’escriure en català passi el que passi, tot i arriscar-me a escriure en una llengua que potser aviat serà morta o mig morta. Estic pesimista, amb tot plegat. Hauré de convocar els meus personatges de la saga a veure si m’animen. Som molt amics (amb alguns) i tenim unes xerrades! Sense la seva companyia ja hauria enfollit.

Aquests personatges són més reals que tota la gent que conec, perquè he entrat a la seva ànima, i en animar-los a créixer, ells ho han fet dins la meva. Som inseparables i ho serem fins el dia que em mori. Mai no els hi vaig dir com havien de créixer, de desenvolupar-se. Només els hi vaig indicar el camí que havíem de seguir per a completar la història, però pel seu desenvolupament van tenir tota la llibertat. En el cas dels personatges principals i més joves, han crescut també literalment (l’Anna tenia 12 anys i acaba amb 15, per exemple) amb tots els canvis que això comporta, com ara el despertar de la sensualitat. Com sabeu, és una saga força èpica (sobretot en avançar la història), però m’entendreix comprovar com són d’humans molts dels personatges.

La meva impressió és que la tercera i quarta noveŀla, Les urpes del drac i Ombres i flames, han superat les dues primeres. N’he quedat contenta, sobretot d’Ombres i flames: dels seus moments àlgids o tràgics, alguns terribles, i dels moments de tendresa i humanitat. I encara em pregunto com vaig poder sortir-me’n amb més de 200 personatges (no que tots siguin importants, però els que en són pugen a unes quantes dotzenes) i centenars de detalls que havia de tenir en compte de la primera noveŀla a l’última (era imperatiu que no m’equivoqués i que tot quedés ben lligat). M’ajudava el fet que ja en escriure Més enllà del somni tenia els punts més eminents de la història (de tota la saga) força clars, i el final més clar que tot, però els centenars de detalls m’aclaparaven. Una feinada, malgrat la iŀlusió d’escriure-ho. I tenint en compte que el meu temps disponible és ben escàs, fer la saga, molt particularment les dues últimes noveŀles, ha suposat que, tret de la feina a la universitat, no he pogut fer pràcticament res més.

Tanmateix, qui haurà de decidir si la saga de la Interferència resulta atractiva, interessant, seran els seus lectors, no pas jo. Però no sembla que això passarà mai perquè aquest juliol, onze mesos després d’enviar l’últim manuscrit, l’editorial em va comunicar que no les pensa publicar: ha passat massa temps d’ençà de Més enllà del somni (2008) i Perduts a l’altre món (2012) i els lectors no recordaran de què anava; confiaven que les dues últimes noveŀles poguessin funcionar soles, sense dependre de les dues primeres, que es poguessin llegir sense haver llegit les precedents, però això rarament es el cas amb una saga i, definitivament, no amb la meva on tot està tan entrelligat. I la meva saga es ven poc, per tant l’editorial no pot arriscar-se a continuar-la.

Sé que en català les sagues de fantasia i d’èpica (per molt que s’apartin dels estereotips) no tenen gaire èxit. Hi ha força rebuig, tret que siguin traduccions d’altres llengües (Harry Potter, Hunger Games…), però saber-ho no em consola. El cas és que la meva no l’acabaran de publicar i, per tant, es queda enlaire. I no s’hi queda només la saga (la història), sinó que m’hi quedo jo. Jo sóc la saga de la Interferència, les quatre noveŀles són jo. Si alguna cosa volia deixar en morir-me era la saga, perquè és jo més que cap altra cosa, és la meva ànima. I m’he quedat amb l’ànima ferida, tallada. Fa molt mal, i el crit que fas continua i continua i continua fins que tota tu ets el crit i has perdut les ganes de viure.

Donaria la vida per veure aquestes noveŀles publicades i saber que es llegeixen. Però me n’aniré amb tot enlaire i amb un tall ferotge a l’ànima.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Interferència (saga), Les urpes del drac, Ombres i flames i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

37 respostes a No tenia per on sortir-me’n i va arribar el daltabaix

  1. Jordi Canals ha dit:

    La vida és escriure per tu doncs endavant . Una abraçada molt càlida!

    M'agrada

  2. Agueda ha dit:

    I auto publicar-les a amazon? Pels que vivim fora és més fàcil comprar llibres a amazon pel kindle de totes maneres. Fem que isquen a la llum!

    M'agrada

    • Gràcies, Agueda! Molta gent s’està referint a Amazon. Ja veurem, ara estic massa malalta i amb problemes a la universitat per poder-hi fer res. És cert, és millor comprar llibres per kindle, llibres catalans des de l’estranger, perquè altrament són caríssims.

      M'agrada

  3. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Si l’editorial no té les vol publicar, publica-les tu, o cerca una altra editorial. Sap greu, hauràs tingut un disgust. A tots/es ens agradaria llegir-les. Hi ha altres sortides, de ben segur. Una abraçada Shaudin! I no pateixis que això té arreglo.

    M'agrada

    • Hola, Juli. És que això d’autopublicar-les dóna molta feina i jo ara no podria fer-la, de cap manera, per motius de salut i de la feina a la universitat (comencen les classes en condicions molt dolentes, i tinc tota la qüestió legal amb el sindicat, que requerirà temps). Moltes gràcies, amic, per les teves paraules. Una abraçada!

      M'agrada

  4. Margarida Aritzeta ha dit:

    Shaudin, ets una escriptorassa, i això és independent de les misèries del mercat i dels trasbalsos múltiples que et tenallen.
    Si l’editorial no et vol publicar les novel·les, sempre et queda el recurs de publicar-les a Amazon. L’escriptor Jordi Tiñena s’hi va pujar les novel·les que li havien descatalogat i trinxat, perquè volia que la gent hi tingués accés…
    Molts ànims. Una abraçada

    M'agrada

    • Estimada Margarida, moltes gràcies per això d’escriptorassa que, quan ve d’una escriptorassa al quadrat com tu, m’ha d’animar per força. Veig que també t’afegeixes a la idea d’Amazon (molta gent m’ho diu), i ho tindré en compte. Ara mateix amb prou feines sóc capaç de preparar totes les coses per a les classes (comencen el 3 de setembre), i després veurem perquè no em trobo bé i l’especialista m’ha dit que em trobaré pitjor a l’hivern.
      Quan sento això de descatalogar i trinxar les noveŀles d’algú (conec uns quants molt bons escriptors que hi han passat) m’agafa angúnia per ells -ha de ser molt depriment.
      Una abraçada!

      M'agrada

      • Margarida Aritzeta ha dit:

        Ànim, l’important és que et refacis una mica abans d’imposar-te més feina.
        Pel que fa a les edicions trinxades, ens ho fan a tots, els llibres es descataloguen de seguida en la major part d’editorials, ja s’ha converit en una pràctica habitual.
        Una abraçada

        M'agrada

  5. amparo agustin ruiz ha dit:

    Em sap greu estimada, jo no ne llegit cap, inclus no sabia que ja tinguesis publicat, ancara ets jove, publica aquesta a on sigui, el meu net es ”novato” i li van publicar a Amazon, pero tambe ne llegit de de escriptors mol mes avesats, inclus intenta mes editors , treu un altre saga, de aquesta que ja tens, aixis veuran continuitat, no o deixis, no fasis com aquesta tonta que soc jo que deixa la pintura perque em veía atrapada per la vida, tinc els incells en una gerro de flors, aprop ,per mirarlos,selecciono els temas que vui pintar,………….. y res mes
    cuidat , i escriu, escriu,escriu
    petonets

    M'agrada

    • Hola, Amparo. Moltes gràcies pel comentari! Tinc uns quants llibres publicats, 3 noveŀles i un llibre d’històries d’hivern. De les tres noveŀles, dues són les primeres de la saga (la meitat). Les dues últimes de la saga estan més que llestes per a ser publicades, des de fa un any. Pensava que a hores d’ara ja n’hi hauria la tercera publicada, però tot se n’ha anat en orris.
      Aquesta saga no es pot tocar, són més de mil pàgines entre les quatre noveŀles, totes entrelligades. No podria fer-ne una altra treta d’aquesta, seria un crim. I no sóc jove, Amparo, i tinc una malaltia progressiva que no té cura.
      Gràcies. I tu a pintar, pintar, pintar!
      Petonets!

      M'agrada

  6. Joan Rubiralta ha dit:

    Per poc que puguis, no deixis d’escriure, com tu dius, t’hi va l’ànima. Mira això d’Amazon.
    Una glopada d’aire montsenyenc i una abraçada.

    M'agrada

  7. hroma ha dit:

    Shaudin. Pel teu escrit d’avui al bloc intueixo que estàs molt desesperada. Però les teves novel·les són, com diu la Margarida Aritzeta, les d’una escriptorassa. Ho he dit i ho he escrit, i tu ho saps. No deixis d’escriure, tot i el que et digui l’editorial. Potser el recurs a Amazon et sigui útil. O el d’una campanya de micromecenatge (crowfunding). Formo part del Grup de Periodistes Ramon Banrils i cada any publiquem el que en diem Anuari Mèdia.cat de temes silenciats. Una part del finançament el traiem precisament del micromecenatge. En el nostre cas mitjançant Verkami (https://www.verkami.com/). Si t’interessés, et puc posar en contacte amb les companyes del Grup que ho porten. També les pots trobar mitjançant el web del Grup Barnils (https://www.grupbarnils.cat) o de mèdia.cat (https://www.media.cat/). No cal dir que els pots comentar que he estat jo qui t’hi he adreçat (formo part del consell de redacció de mèdia.cat: res que em doni massa feina, perquè es redueix a assistir a algunes reunions, poques, a l’any i fer propostes de temes.
    Com et dic sempre, fins fer-me pesat, esperança. Sense defallir.

    M'agrada

    • Hola, Humbert,
      Moltes gràcies per tota aquesta informació. Ara estic molt atabalada amb la universitat (pels cursos que finalment impartiré i que he de preparar a cent per hora, sense temps material per poder-ho fer) i encara em sento malalta, però més endavant, quan pugui dedicar-me una mica a les noveŀles, segurament em posaré en contacte amb tu. Faci el que faci, t’ho diré.
      Recordo molt bé la ressenya que vas fer de Més enllà del somni, quan feia poc que s’havia publicat, i com em va agradar!
      Una forta abraçada.

      M'agrada

  8. Anna Villalonga ha dit:

    És cert. Prova això d’Amazon. Per què no?

    M'agrada

  9. lgarate2013 ha dit:

    ¡Ánimo, Shaudin! Creo que la autoedición es una buena idea. Para cuestiones monetarias está, por ejemplo, Verkami. Habría que hacer un presupuesto de la edición y pienso que tienes muchos y buenos amigos que estaríamos dispuestos a colaborar. Te hago una recomendación por privado.
    Besarkada handi bat!!! K.&M.

    M'agrada

  10. Dolors Soler ha dit:

    Cuida’t i sana t, segur que hi trobaràs sortida, no ho vegis com a perdut! Segur que hi ha sortides que ara no veus!

    M'agrada

  11. peregomila ha dit:

    Shaudin, he llegit les darreres entrades del blog i em sap molt de greu la situació que pateixes, amb totes les complicacions que has tingut i el panorama que se’t presenta a la universitat. Des de lluny, les nostres paraules et poden acompanyar en la mesura que això és possible. Però pel que fa a la darrera entrada, no llencis la tovallola. Has posat la vida en la teva obra i aquesta no pot quedar inèdita, sigui d’una forma o altra. El món digital ofereix moltes possibilitats que cal aprofitar, sobretot quan es tanquen altres camins. Ja t’ho han dit en altres comentaris, però paga la pena insistir-hi. Pensa en la possibilitat d’Amazon, no és l’ideal, però podries publicar-hi tota la saga amb un cost baix i fins i tot combinar-ho amb un Verkami. Fa uns mesos vaig publicar al diari Menorca una ressenya del llibre “Les guerres de l’àngel” que l’autor va publicar a Amazon i li ha anat bé. És una opció que s’ha de tenir molt en compte. Després entre totes les teves amistats se’n podria fer difusió a xarxes, mitjans, etc. Ànims i mira-ho.

    M'agrada

    • Estimat amic,
      Moltes gràcies pel teu comentari. Avui ja et puc dir que la feina a la universitat ha millorat. No és com la tenia, guanyaré molt menys (just per sobreviure i poc més), però podré pagar les despeses més bàsiques. Comparat a anar al carrer, no em puc queixar. Ho vaig explicar ahir al facebook però no crec que ho hagis vist.
      Les vostres paraules són com un airet mediterrani, i sempre m’animen d’allò més.
      No llenço la tovallola, no del tot i tinc en compte totes les idees que em fan arribar els amics, i tots amb tant d’entusiasme. Ara, però, m’ha caigut al damunt, i de cop, tota la feina a fer per a la universitat (les classes comencen d’aquí una setmana), i aleshores ja serà la marató de sempre fins al maig (aquest any pitjor perquè estic malalta -el metge no sap si ho aguantaré). Les edicions a Amazon i similars requereixen esforç i temps que no tinc. El més fàcil, sobretot per mi, seria que molta gent comprés les dues noveŀles de la saga que estan publicades, i potser la mateixa editorial publicaria les últimes i tot (si se’ls podia convèncer que es vendrien encara que no vagin separades). Tant és on es publiquen, Pere, si la gent no les compra tant és.
      Gràcies per la informació sobre el llibre “Les guerres de l’àngel”. És informació important saber que a l’autor li ha anat bé. M’han dit d’altres autors, força coneguts, que publiquen a Amazon les noveŀles que els han descatalogat (això no és el meu cas, però és bo saber-ho).
      Una abraçada cap a Menorca!

      M'agrada

  12. Jordi Martí Miró ha dit:

    Hola Shaudin: Em sembla que en aquest post has mostrat (no sé si sencer) el quadre de la teva situació. Potser t’hagi servit per descarregar una mica el pes que arrossegues. Això de la malaltia que no té cura (avui), ha de donar-te al·licient per intentar tenir la millor qualitat de vida. Fixa’t: en el meu cas no és una malaltia, és una condició irreversible amb bastants efectes col·laterals i procuro viure el millor que pugui, en aquesta etapa de la meva vida .. Ho he assumit i no nego que, com humà que sóc, tinc els meus llacunes emocionals. Això de la saga de les teves novel·les, potser no és el moment, però no et desesperis per això, sempre ho podràs recuperar encara que sigui només per al teu propi goig. El primer, el més important, és la teva salut. Crec que has de buscar ajuda mèdica posant sobre la taula tot el que et passa i el que creus que et passa. En un país com Canadà, ha d’haver ajuda del govern per a casos com el teu. Cerca, baralla i exigeix els ​​teus drets com cuidadana. El més important és que tú desitgis el canvi i no et doni por demanar ajuda., Una forta abraçada.

    M'agrada

    • Hola Jordi,
      Doncs sí, és molt el quadre de la meva situació ara mateix, però no sencer, no. Sí que em serveix per descarregar, el mal és que són tantes coses seguides o alhora que us dec tenir ben atabalats, pobres.
      Conec per sobre la teva condició, me n’has parlat, i entenc que, malgrat assumir-ho, tinguis aquestes llacunes emocionals que dius. El que jo tinc (amb els pulmons, perquè tinc d’altres coses, algunes serioses) no té cura i és progressiu. Què hi farem.
      No escric per a mi, mai no ho he fet, ni m’ha interessat. Si fos només per a mi no escriuria res, perquè jo escric per comunicar. Ho dic per això que comentes: “encara que sigui només per al teu propi goig”. Sé que molts escriptors entenen millor com em sento amb la saga que d’altra gent que no escriu, és lògic.
      Molta força pels teus problemes i una abraçada!

      M'agrada

  13. María ha dit:

    Yo no se que puedes hacer pero veo comentarios que parecen ofrecer algunas opciones.
    Espero que entre todos tus lectores podamos encontrar una solución para tu saga.
    Una abraçada.

    M'agrada

    • Moltes gràcies, María. Perdona el retard a respondre, però he de respondre a poc a poc a tothom, per ordre d’arribada, perquè estic aclaparada de feina amb la universitat, ara que he aconseguit cursos (menys dels que hauria de tenir), i estic molt nerviosa perquè no sé com fer tota aquesta feina de cop. Per acabar-ho d’adobar, t’estava escrivint una resposta i se m’ha tancat l’ordinador (ho fa sovint, està agonitzant de fa mesos) i he perdut la resposta. Em sap greu haver tardat perquè tu no em falles mai amb els comentaris.
      He respost a diverses persones sobre les seves idees per a la saga, i com més responc, més clar veig què hauria de fer, però justament ara m’ha caigut a sobre tot això dels cursos i mil e-mails a respondre (de la universitat; tot el dia amb això) i no m’acabo de concentrar en res (de fet, la meva concentració és un desastre des de fa mesos). I ja veus, ara l’únic que faig és atabalar-te (estic parlant-me a mi mateixa, em sembla).
      Tant de bo tots els lectors estiguin disposats a ajudar-me, perquè la conclusió a la que he arribat sobre la saga és força agosarada. Però ha d’esperar a que jo trobi temps.
      Una abraçada!

      M'agrada

      • María ha dit:

        No has de pedir disculpas de nada. Entiendo perfectamente lo que estás pasando (40 años de profesión es lo que tiene :D). Y espero que tu también utilices tu larga experiencia para preparar las clases (espero entiendas por donde voy 😉 )

        M'agrada

  14. L’amiga Rosa Nebot, que sempre comenta en aquest blog, ha tingut problemes tècnics per publicar el seu comentari en aquesta entrada (misteris del món digital). M’ha enviat el comentari i li publico jo. Ella és l’única persona (tret de l’editorial) que ha llegit tota la saga. Aquí el teniu:

    “Shaudin, estimada amiga meva, entenc molt bé tot el que estàs passant per causa de la negativa de la teva editorial a publicar-te les dues novel·les de la saga, tenint ben en compte que, a més, et van obligar a reduir part del que havies escrit i també de suprimir algunes pàgines, cosa que em va indignar moltíssim, ja t’ho vaig dir. Jo he llegit les quatre novel·les, tota la saga, i puc assegurar que la teva obra és d’una qualitat literària excel·lent; les dues darreres, les millors. Que ni en la literatura per a joves, ni per a adults, es troben gaires llibres escrits amb tanta intel·ligència, imaginació, interès i domini de la llengua. Em refereixo bàsicament a allò que s’escriu en català però, també, a força traduccions que he llegit.
    També et vull dir que si la teva editorial no et vol publicar les dues darreres novel·les de la saga, tu tens el dret de rescindir-ne el contracte, només faltaria! I, per tant, pots publicar les teves novel·les per Internet, Amazon o qui sigui. Segurament que més d’un dels teus amics del blog t’ajudarien a fer-ho.
    Ja saps que tinc novel·les i narracions escrites que no penso publicar, però no ho faré per aquests altres mitjans perquè sóc massa gran per a ficar-me en aquests camps.
    Tu necessites un impuls que torni a il·lusionar-te, que t’ajudi a recuperar la salut que tens tan malmesa, i ets prou intel·ligent i valenta per a aconseguir-ho. Ànims Shaudin!”

    M'agrada

  15. Josep Maria ha dit:

    Em sap greu veure’t així Shaudin, són coses de la vida però, publiquis con ho publiquis, jo et compraré les novel·les i les llegiré…
    Cuida’t, posat bona i escriu, un petó ben fort
    Josep Maria

    M'agrada

  16. Gemma Colomé ha dit:

    Menoi noia, no sé pas que dir. És molt trits tot plegat, però el pitjor és la teva salut. M’agradaria poder-te dir : vine, no et preocupis, a qui tens pis, sanitat i feina. I tota la resta aniria sol.
    Una abraçada.

    M'agrada

    • No cal que diguis res, guapa, ves que has de dir, tret que tinguis una editorial (en tens alguna d’amagada per casualitat?).
      Pis, sanitat i feina a Catalunya tampoc no estaria gens malament, Gemma. I podria fer presentacions dels meus llibres -aquí estic tan aïllada!
      Una abraçada!

      M'agrada

  17. Griselda ha dit:

    Shaudin, molts et saben recomanar qué fer per publicar. Tant de bó te’n surtis! Jo el que puc fer es desitjar-te tota la sort del mon! Ja tinc ganes que la meva neta pugui llegir pel seu compte; per ara començaré a llegir.li jo els teus llibres ( que força temps fa que els hi vaig comprar, quan encara ni sabia que naixeria!) . Que la sort i ll’ energía t’acompanyin!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.