COVID-19: Canadà no és Espanya

No entenc els catalans que no volen anar-se’n d’Espanya, i ara ho entenc menys que mai, perquè l’Estat espanyol és criminal, amb milers i milers de morts que hauria pogut evitar, i això és molt gros. Per tant, repeteixo que no ho entenc. I no es excusa dir que hi ha morts de la covid-19 a gairebé tots els països, perquè hi ha números i hi ha números, que no és el mateix dir 37 morts per cada millió d’habitants, com a Noruega, o 70 com a Alemanya o 5 com a Cuba o 65 com al Canadà, que no pas dir 490 per cada millió d’habitants com a Espanya. Tampoc no és excusa dir que tots els països han actuat massa tard i han fet equivocacions. Primer, perquè a alguns ben poc se’ls pot retreure, com ara Vietnam que, amb només 270 casos i cap mort en una població de 95 millions d’habitants, ha fet confinar tothom (no sé perquè se’n parla tan poc del Vietnam, per cert). En segon lloc perquè, com en el cas dels morts, hi ha equivocacions y hi ha equivocacions. Cal que enumeri totes les que ha fet Espanya en relació a la COVID-19? No acabaria mai i tenim una manera més ràpida. A Austràlia s’ha fet un estudi per avaluar el lideratge que ha demostrat cada país per a respondre a una malaltia infecciosa global, i com està de preparat per a una altra pandèmia. Al capdamunt de la llista, com a millor lideratge i resposta, tenim a Nova Zelanda seguida per Singapore, Islàndia, Austràlia, Finlàndia, Noruega, Canadà, etcètera fins a arribar al país més avall d’una llista de 95 països: Espanya.  

Aquí, al Canadà, es van despertar tard, tot i que deien que en sabien més que ningú perquè l’any 2003 vam passar pel SARS. Canadà va rebre fort amb el SARS, i particularment Toronto amb un brot que ens va deixar 375 casos i 44 morts; el pitjor lloc del món després de China. Recordo com ho vam passar de malament, perquè era una malaltia no tan infecciosa com la Covid-19, però molt més letal. I van ser els laboratoris nacionals canadencs de microbiologia els primers en identificar el genoma de SARS l’abril de 2003. Bé, doncs que amb aquesta experiència pensaven que la COVID-19 seria bufar i fer ampolles, però aviat van veure que no era el cas i, au, a córrer abans que se’ls escapés de les mans. Tot i això, un cop van reaccionar ho han dut endavant força bé (el setè lloc de lideratge i resposta en 95 països no està malament, però podria haver estat millor). És quan es compara amb Espanya que Canadà sembla extraordinari.

Al Canadà, amb una població de 37 millions i mig d’habitants, tenim 45.354 casos positius, dels quals ja s’han recuperat 16.425, i hem tingut 2.465 morts. I puja, perquè continua pujant, però a poc a poc, sense estridències. La gran majoria dels casos de covid-19 són al Quebec (23.267) i a la província d’Ontario (13.995). La resta del país se’n surt força bé, amb províncies que a penes passen de 100 casos i territoris amb 11, 5 o cap cas (Nunavut).

De primer, abans de tancar totes les fronteres, Canada va enviar més de 40 avions a recollir canadencs escampats per arreu del món. L’última frontera a tancarse va ser la que tenim amb Estats Units, que ara només s’obre pel pas de mercaderies —encara sort perquè malament estaríem sense quasi cap fruita o verdura—. I el primer que a mi em va cridar l’atenció va ser com de comú acord van actuar el govern federal i els governs de les províncies i territoris. Molt notori el canvi de relació entre el govern d’Ottawa (liberal) i la província d’Ontario (conservador), que sempre estan de punta. De fet, l’actitud del Premier (primer ministre provincial) d’Ontario ha estat molt bona de cara a la covid-19 i totalment inesperada tractant-se d’un ultra conservador. Tots plegats ens varen enviar a casa, tret dels serveis essencials, i encara hi som. Per bé que aquí no està prohibit sortir, només et diuen constantment que t’estiguis a casa, que no surtis si no és estrictament necessari, com per anar a comprar queviures o a la farmàcia, però si consideres que et cal anar a caminar o córrer a l’exterior ningú t’ho prohibirà sempre que respectis els 2 metres de separació amb els altres (molt fàcil de fer perquè aquí hi ha molt espai i més ara que hi ha tanta gent confinada). Però ningú no et vigila, només a llocs com High Park hi ha policia mirant que es respecti la distància entre la gent, i també es suprimeixen parkings a certs llocs per tal que només la gent del barri hi camini. De moment tothom sembla respectar-ho, i la majoria s’està quasi sempre a casa.

Aquest any, el govern federal ha donat una llarga extensió per fer l’impost de renda, i ha donat ajudes a la gent afectada per la crisi del coronavirus, com ara per pagar el lloguer. Les petites i mitjanes empreses tindran també una ajuda per pagar els lloguers durant 3 mesos i a més prou per pagar als treballadors que puguin tenir, així aquesta gent no perderà la feina i alhora el negoci no haurà de tancar —diuen que aquesta mesura ajudarà l’economia. També donen 350 milions a organitzacions sense profit d’ajuda a la gent pobre, drogadicta, etc. I han rebut també suport els pescadors de Terranova i Labrador, perquè no han d’anar amb els vaixells amb la possibilitat d’infectar-se l’un a l’altre. I això són les coses que em venen al cap, perquè n’hi ha moltes més. Aquest és un dels últims vídeos del Primer Ministre (en anglès i en francès):

Al Canadà s’ha deixat que cada província i territori faci el que cregui convenient, pel que fa a la Covid-19, i el govern federal no s’hi fica. Un dia, però, el Primer Ministre, Justin Trudeau, va consultar als liders de les províncies si s’hauria d’implementar l’Emergency Act (substitueix l’antic War Measures Act), perquè no es pot implementar sense el consens provincial, que centralitzaria el poder de decisió a Ottawa, al govern federal. Però tothom li va dir un rotund NO per resposta.

A la província d’Ontàrio, s’estan fent moltes proves per detectar aquest coronavirus. Van començar amb els sanitaris, després les residències de gent gran i ara, si fa no fa, tothom. De moment, en una població de 14 millions i mig que té la província, s’ha fet gairebé un quart de milió de proves. I, per cert, en aquesta província s’apujarà el sou dels sanitaris.

Per acabar, que això s’està fent llarguíssim, al Canadà els hospitals estan pleníssims, els sanitaris estan molt cansats i s’han posposat operacions i sobretot visites, però res, ni de bon tros, comparat a les coses que he llegit d’Espanya. Ah, i aquí l’exèrcit no surt a parlar-nos del virus querido, de soldats ni de totes les bajanades que us diuen.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

19 respostes a COVID-19: Canadà no és Espanya

  1. Vaja Igualet que aquí. País de pandareta de merda al que estem units. I per postres els polítics catalans en comptes d’aprofitar l’escletxa va i es tornen a barallar per la gestió del COVID19.
    Ganes de marxar moltes. Esperances de fer-ho, cap.

    M'agrada

    • Hola, Anna. Sí. I mira que acostumo a criticar Canadà, perquè quan vius en un lloc en coneixes totes les coses negatives que se li escapen a un turista o a qui no hi ha estat mai, i països com Canadà no són tan fantàstics com es pensa molta gent, però quan estàs, com jo, també ben assabentada de què passa a Espanya, sobretot ara amb la covid-19, doncs per força Canadà sembla l’octava meravella. I realment Canadà ho està fent força bé.
      Per cert, encara no he llegit la teva noveŀla, ho sento molt. La tinc fent cua a la meva habitació, i el que passa és que els últims dos anys llegeixo menys que mai a la vida, no trobo el temps, i quan el trobo m’hi poso amb moltes ganes i m’adormo als 5 minuts d’esgotada que vaig. I així se’m van acumulant els llibres que tinc moltes ganes de llegir! Em pensava que ara amb el confinament… i treballo més que abans. Molt tipa. En fi. Cuida’t molt, bonica. Una abraçada!

      M'agrada

  2. Maria Sanchez ha dit:

    Un buen informe de la situación en Canadá. Y en este caso, mucha envidia. como puedes suponer.
    Lo de aquí… más vales que lo deje… ya estás bien informada.
    Una abraçada

    M'agrada

    • Hola, María. Com he dit a molta gent (al facebook, aquí), com ho fa Canadà és simplement normal, perquè també han fet equivocacions, com començar el confinament massa tard, però no del calibre d’altres, sobretot d’Espanya. Quebec i Ontario tenen la majoria de casos, però Quebec molt pitjor i ara diuen, al Quebec, de tornar a les escoles, guarderies i moltes feines el dilluns. Son bojos. En canvi a Ontàrio, amb menys casos que Quebec, el govern ha dit que continuem el confinament i que veurem fins quan però que va per llarg. També Ontario ha dit que la frontera amb Estats Units continuarà tancada (menys per mercaderies), en canvi British Columbia vol obrir la frontera (igual que Trump). Bé, que hi ha variants entre províncies (unes ho fan més bé que d’altres). I, per cert, avui hi ha hagut el primer cas d’aquest coronavirus a Nunavut -no se sap què ha passat perquè tenen el seu territori tancat de fa quasi 2 mesos. És molt estrany. La covid-19 es fica pertot arreu.
      Cuida’t! Una abraçada!

      M'agrada

  3. pepcanals ha dit:

    Moltes gràcies per una informació que ajuda a veure les diferències entre estats.

    M'agrada

  4. Josep Menorquí ha dit:

    Veritablement arreu del món s’ha fet molt millor, a banda d’altres països mediterranis com Itàlia i França, que aquesta merda de país que suportem i ara més que mai sofrim.
    Indubtablement polida estem vivint la realitat d’un Estado que arreu jo defineixo com Borbònic, Incompetent, Militaritzat, Feixista i Assassí. El resultat està sent irresponsable i ben bé demostren que volien fer neteja de jubilats (que són un cost econòmic) i de passada si podien acabar amb el procés sobiranista de Catalunya. Però vés per on, aquí, també tard com arreu, és va reaccionar, dintre de les possibilitats del Govern, molt millor tot i que degut a la increïble estupidesa espanyolista és van recentralitzar les competències que ens eren necessàries per evitar contagis i controlar la situació.
    Jo que ho he viscut a un dels llocs amb pitjors dades de contagis i morts (Igualada amb un rèdit del 6%) dono gràcies per la ràpida reacció del Govern fent un estricte confinament tot i que van haver persones que no van seguir les indicacions, però que si el Govern hagués pogut fer sancions per aquests fets segur que hagués sigut molt efectiu.
    Ara mateix ens seguim trobant davant un Gobierno que només escolta els amiguets del IBEX35 abans que els experts sanitaris i les demandes del nostre Govern per començar un desconfinament gradual i progressiu (sempre atents a les dades sanitàries).
    Si davant de tot ho succeït no fem el pas decidit per aconseguir la Proclamació de Independència de Catalunya ja podem començar a acceptar la desaparició del poble català i enfonsarnos amb el vaixell del Estado Español, que arribarà indubtablement econòmicament.
    A banda de tot, dono gràcies que tu, amb tots els problemes de salut que tens, estiguis bé i tot que ha estat, és i serà molt difícil i dur d’aguantar, a més a més de la situació actual del teu pis, estic esperançat que seguirem gaudint dels teus relats i històries, així com la divulgació de les veritats de Catalunya.
    Una forta aferrada polida, cuida’t molt preciosa guerrera lluitadora i seguim endavant tossudament alçats per aconseguir la llibertat de totes i tots sense cap excepció!!

    M'agrada

    • D’acord amb tu, Josep, que Espanya és un Estat borbònic, incompetent, militaritzat, feixista i assassí. I, bé, d’acord amb tota la resta.
      Cert! Tu ho has viscut, diguem, dins de l’ull de l’huracà, per això durant força temps mirava cada dia el teu mur de facebook, no fos cas que diguessis que estaves malalt (per sort no va passar). Pel que fa a fer el pas cap a la proclamació de la independència, em tenen molt amoïnada aquelles estadístiques on un porcentatge molt elevat de catalans de partits independentistes volien quedar-se amb Espanya, perquè diuen que se senten més segurs!!!??? Hi ha molta gent estúpida, no veig altre explicació.
      Gràcies per un comentari tan elaborat. I, sí, endavant!
      Cuida’t i una abraçada!

      M'agrada

  5. Anna M Villalonga ha dit:

    En fa una certa gràcia que a cap nivell es vulgui comparar Espanya amb Noruega, Finlàndia, Islàndia, Canadà i etc. És com comparar churras con merinas. No computa. A Espanya, estem al segle XVI i ja està. No som similars en res. I no només les autoritats, alguna gent també. Acceptem-ho.

    M'agrada

  6. rosanebot ha dit:

    Tot el que tu ens expliques és esgarrifós. Estàs ben informada de tot el que patim aquí; els meus companys de comentaris ho corroboren. Encara hi ha un “petit detall” que no has esmentat, però que ja deus conèixer: Aquesta setmana, quan el presidente de Ñ ha insistit a demanar a Europa un ajut gegantí per als països que ho tenim més malament (Itàlia i España) a fons perdut, ha rebut com a resposta del govern d’Alemanya una llista ben llarga de les grans i inútils despeses que l’Estat ha anat fent dels diners que anava rebent de la UE (“España va bien”, que deia l’Aznar): més AVE que ningú a Europa, autopistes gratuïtes sempre buides, aeroports sense avions, enriquiment de la banca, de les grans empreses de serveis bàsics, de la construcció, augment descontrolat de funcionaris, diputats, senadors, polítics… tots amb sous astronòmics, dietes, xofers, guàrdia personal, etc. Portes giratòries per als polítics que es retiren amb sous escandalosos, forces armades innecessàries que gaudeixen d’un pressupost immens, personatges amb gran poder econòmic bren coneguts, suport a l’església catòlica.. . i, evidentment, la família reial, que hem de mantenir i, sobretot, respectar -i que ens surt ben cara-. Altres països comunitaris van saber fer avançar la seva economia amb els ajuts de la comunitat. Uns altres van fer com la cigala del conte que cantava mentre la formiga guardava provisions per quan arribés el mal temps. El recordeu, oi? Doncs això.
    Una abraçada, Shaudin.

    M'agrada

    • Hola, Rosa! He publicat una entrada nova i encara no t’he respost aquesta (dec respostes a comentaris i a missatges pertot arreu).
      Estic informada perquè llegeixo els mitjans catalans, sobretot el VilaWeb, per bé que cada dia tinc menys temps i més feina (dormo 3 hores al dia, és horrorós). Sabia que Espanya ha demanat aquest ajut, però no sabia que Alemanya havia fet aquesta llista, hahaha, totes les coses que enumeren són ben certes, Com deia, tots els països han fet i fan coses malament, però hi ha grans diferències. Espanya em fa por, no tant per mi directament, tot i que em creen molts problemes al Canadà, sinó per Catalunya i tanta gent que estimo que esteu en mans d’aquests criminals.
      Una abraçada!

      M'agrada

  7. Jordi Martí Miró ha dit:

    Shaudin: és veritat que els números són esgarrifosos, però hi ha variables que no són mesurables com la insolidaritat, la inconsciència i / o picaresca i la desobediència. En els primers dies que es va advertir la necessitat de quedar-se a casa i en termes generals es va fer cas omís i va haver-hi una explosió de casos als pocs dies. … després, i per decret, es va obligar a la quarantena, però tot i així es transgredia freqüentment. A Anglaterra, país absolutament liberal, no es va prohibir estar al carrer ni en llocs públics -per això de no vulnerar drets- i ja van per 20.000 morts. Només cal veure que avui, primer dia de sortida autoritzada al carrer de nens de fins a 14 anys i tot i les recomanacions, hi havia llocs -registrados al facetes, que semblava que fos diumenge de Rams. Com deia el meu avi “totes les maces piquen”.

    M'agrada

    • Hola, Jordi (una setmana tard). Aquí, al Canadà, mai no ens han prohibit sortir al carrer (per mi és difícil perquè he d’agafar ascensor, però moltíssima gent viu en cases), una mica com a Anglaterra, no del tot, però aquí la gent va amb molt de compte, respectant absolutament la separació de 2 metres. Sempre veig que si t’has de creuar amb algú a la vorera (i són voreres molt amples) algú baixa a la calzada (hi ha pocs cotxes) fins que l’altra persona és lluny. I se surt poc –es recomana no sortir si no cal–, només a caminar una mica i ni cada dia.
      Espero que estigueu prou bé a Puerto Rico (al Worldometer surten tots els països, menys Puerto Rico; deu comptar com part de USA).
      Una abraçada!

      M'agrada

  8. Jordi Martí Miró ha dit:

    s’ha duplicat…ho sento…

    M'agrada

  9. itaca2000 ha dit:

    San Marino té 1180, Bèlgica 650 i Andorra 520 per cada milió d’habitants, però bé, si com a morts per COVID-19 es conten els que moren per símptomes que poden ser un refredat o una grip o qui mor de neumonia (només a España ja hi havia més de 15.000 morts a l’any de neumonia abans del SARS-CoV-2) mentre a d’altres llocs només es consideren morts per COVID-19 els que s’han fet la prova, que a més pot ser un fals negatiu amb molta probabilitat i fins i tot en aquest virus un fals positiu, és impossible saber qui ha mort realment d’aquesta malaltia a cap lloc del món i menys fer un estudi epidemiològic comparatiu. Perquè mai, mai, sabrem les morts reals al món per COVID-19 perquè no hi ha cap evidència que els que han mort (en percentatges molt variables) siguin per aquesta malaltia; no se’n fan autòpsies!!! I en el cas de llocs com España on no se li ha fet la prova a ningú del carrer gairebé i no a tots dels hospitals és impossible refiar-se de les dades de les funeràries quan els metges diagnostiquen a tothom de COVID-19 només per símptomes de grip o de refredat. Els números estan forçosament inflats en alguns llocs i en altres molt desinflats segurament. Em pregunto dels 20.000 morts i escaig on se situen aquells més de 15.000 que podrien ser atribuïbles a neumonies I els 15.000 morts de grip que es donen cada temporada, sense comptar els morts per refredats, si els han contat com a COVID-19 a tots!!! Encara el percentatge de COVID-19 a l’Estat espanyol estaria per sota de zero per cada milió d’habitants. No és massa científic, si més no encara a dia d’avui, fer-ne estudis comparatius. I no defenso España, però si ens refien de xifres sabent que a cada lloc es prenen criteris diferents per a classificar les morts, llavors un país res llatí com San Marino seria un escàndol, però on quedaria la gestió belga o la de la tan nostrada Andorra?

    M'agrada

  10. Josep Maria ha dit:

    Està demostrat que el països petits han gestionat molt millor la crisi del COVID-19 i també els grans, descentralitzant la gestió de la pandèmia a les regions o províncies. Espanya només han sabut dir ‘Unidat de Espanya!’ i apa, vinga… a repartir virus per arreu! no confinant les grans concentracions com Madrid, per exemple, que varen escampar-se per arreu, sobretot cap a València i Alacant. En fi, estem patint el ésser colònia d’un estat borbònic autoritari i venjatiu.
    Shaudin, cuida’t i esperem que acabi per intentar sortint-se’n d’aquest estat que ens escanya.

    M'agrada

  11. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Hola Shaudin vaig deixar un comentari fa 2 dies però no recordava la contrasenya, l’he haguda de canviar. Si no ho fem massa bé, però Itàlia, França, Anglaterra, Bèlgica tampoc ho fan massa bé. En fi, ja veurem. Una abraçada, cuida’t

    M'agrada

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.