Coses

Avui només explicaré algunes coses d’això i d’allò, perquè no em trobo gaire bé i no puc pensar amb claredat.

El divendres em van posar el vaccí contra la Covid-19, la primera dosi. Estaba súper contenta quan vaig aconseguir hora, em vaig sentir com si m’haguessin injectat un raig d’eufòria. Feia molt temps que m’haurien d’haver vaccinat, però amb la meva feina era dificilíssim trobar el moment. La majoria dels meus estudiants (tenen uns 18 anys) ja s’havien vaccinat i jo encara res. Ara ja s’està vaccinant gent de 12 anys a 18.

El dia abans, com que sóc jo i sempre em passen coses, vaig tenir un atac de fibromiàlgia (en dic “atac”, per referir-me a un flare-up). Però no només això, perque vaig tenir un mal d’estómac terrible, com un cop de puny que no s’acaba, i molt mareig. Fa temps que ho tinc, des que vaig passar per aquella pneumònia de cinc mesos, però només de tant en tant i dura uns minuts. El dijous, però, em va durar tot el dia, acompanyat de l’atac de fibromiàlgia. El divendres perdurava. Vaig anar a vaccinar-me ben marejada i amb dolor a tot arreu.

La punxada ni la vaig notar. Mentre em feien esperar mitja hora per si em passava alguna cosa forta, el mal al braç es va instaŀlar. Passada mitja hora, va venir a veure’m un metge,  per assegurar-se que no tenia cap cosa anormal –l’unic que tenia d’anormal era el maleït mal d’estómac que no estava relacionat amb el vaccí.

En arribar a casa el braç ja quasi no el podia moure. Unes hores més tard em va venir febre, els dolors de la fibromiàlgia es van accentuar i tenia un cansament de mil dimonis. El braç estava igual. Però el que més em martiritzava era el mal d’estómac. El dissabte vaig estar força fotuda (tot el dia al llit) i el diumenge vaig millorar a poc a poc, però no l’estómac. Ara, que ja hem entrat al dilluns, el mal al braç és molt més suportable (sé que em durarà setmanes, com sempre, però la intensitat baixarà), que jo sàpiga ja no tinc febre, els dolors de la fibromiàlgia molt millor, el cansament també, i l’estòmac i el mareig no gaire millor. Què redimoni tinc? Ah, em van donar hora per la segona dosi del vaccí el 23 de juliol, quin descans.

Fa cap a una setmana la Griselda em preguntava al Twitter pel meu edifici. Doncs fa uns mesos van acabar els balcons a la meva banda (la façana), però no els de la part del darrere, i ja fa més de tres anys que estem així. Però no serveix de gaire tenir balcó perquè hi ha moltíssima pols tot el dia (i jo sóc aŀlèrgica a la pols), ja que continuen les obres al voltant de l’edifici, amb la pols que puja en núvols quan treballen, i han començat a preparar la construcció d’un nou edifici (del mateix amo) a tocar la paret on hi ha part del meu apartament, on abans hi havia un jardí. Treballen també als dos soterranis (l’un sota l’altre), on hi havia els garatges (encara tinc el cotxe en un altre edifici a deu minuts; aviat farà dos anys). També han enderrocat el sostre de les sales amb les màquines de rentar i fa deu dies que no es poden fer servir (sembla que demà es podrà, ja veurem). I canvien les canonades de TOT l’edifici, amb la qual cosa fa mesos que durant vuit hores al dia, cuatre dies a la setmana, no hi ha aigua –i quan l’engeguen l’he de fer rajar mínim 6 hores per tal que surti neta. Diuen que aviat acabaran.

Aquí unes fotos de la part de baix de la façana, quan no hi treballaven, des del meu balcó .

No us havia dit que fa deu mesos que el meu sindicat es prepara per una nova vaga. Recordeu l’última que va començar el febrer de 2018 i va acabar el més de juliol? Recordeu la quantitat de diners que vaig perdre? Mesos i mesos sense sou. I com vaig haver de treballar com una esclava en la recuperació? Sí, i vaig acabar agafant un encostipat darrere l’altre, al desembre una grip i aleshores cinc mesos de pneumònia, sense deixar d’anar a treballar, (i va morir la meva mare, per bé que això no va ser culpa de la vaga), i em van dir que semblava que tenia un càncer al pulmó, que quan van explorar a dins no ho va ser. Em va matar aquella vaga, en la qual no vam guanyar res i tothom va perdre molt (acabada la vaga, molts professors van perdre la feina i alguns la casa). Mai ens n’hem recuperat. Per això, tot i coneixent com opera el sindicat (viuen en un altre món) i com ho fa la universitat darrerament (en pla brutal), vaig pensar que aquest cop, amb la covid a sobre, el sindicat no gosaria dur endavant la temuda vaga, però ja ens han donat data per votar un mandat de vaga, a principis de juliol. La universitat, per la seva part, ha dit que no vol negociar més i que si s’amenaça amb vaga, farà un lockout, ens blocarà fora de la universitat, física i virtual. Això vol dir, per nosaltres, no acabar els cursos d’estiu, no començar els de setembre, perdre sous i beneficis, i molta gent la feina per sempre.

A la província d’Ontario, on hi ha Toronto, tot just fa una setmana que van obrir les botigues, amb una capacitat de gent a dins del 15% i només botigues que donen al carrer i es poden ventilar bé, els centres comercials continuen tancats. Ara que hi penso, tret de farmàcies i supermercats, vaig ser en una botiga per última vegada el desembre de 2019. També han obert els restaurants i cafès, però només a l’exterior, amb màxim 4 persones per taula i amb dos metres de distància entre les taules. Les trobades socials en interiors continuen prohibides, només poden ser els membres d’una llar. Gimnasos i llocs d’esport només oberts si són a l’exterior i amb la capacitat reduïda.

Les perruqueries continuen tancades. Em vaig tallar els cabells per última vegada a l’octubre. Aviat m’arribaran als peus. Fa mesos vaig enviar un missatge a la Hutoshi, la meva perruquera a qui conec de fa dècades. Em va respondre des de Costa Rica, on el seu fill hi té un petit hotel. Hi va anar abans que tornessin a tancar els aeroports i encara no pot tornar perquè és molt complicat al Canadà: has de passar tres dies en un hotel molt car designat pel govern, amb proves per la covid; si surt negatiu, has de passar dues setmanes a casa. Per cert, la Hutoshi em va dir que a Costa Rica havia fet amistat amb una catalana que se’n feia creus de tot el que sabia la Hutoshi sobre Catalunya. De la mateixa manera que jo sé molt sobre l’Índia, d’on és la meva perruquera, perquè són molts anys xerrant mentre em talla els cabells.

Als Estats Units estan molt enfadats perquè el Canadà es nega a reobrir la frontera (tret de per mercaderies), tancada des del març de 2020.

Espero que la pròxima entrada al blog sigui més divertida.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada ha esta publicada en Canadà, Retalls de biografia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 respostes a Coses

  1. Maria Sanchez ha dit:

    Ya sabes que yo te leo 😉
    Una abraçada

    Liked by 1 person

    • Maria Sanchez ha dit:

      Los niños han crecido durante el confinamiento, pero no podían comprarles ropa porque todo estaba cerrado. Ya te puede imaginar la primera actividad el primer día de comercios abiertos D)

      M'agrada

      • M’ho imagino. Jo no tinc infants, però em tinc a mi que m’he engreixat de tant estar-me a casa i no poder caminar per la lesió al genoll. La primera vegada que m’engreixo des de fa més de 30 anys –quina ràbia! I és un gran problema. Si he de sortir de casa, vaig amb uns pantalons massa petits que em fan semblar una botifarra. És tan incòmode! I jo mai no he aguantat anar amb roba massa ajustada. Fins i tot amb les camises sembla que hagin de sortir disparats els botons. Vaig decidir comprar dues camises en línia (no em vaig atrevir amb pantalons), l’una venia de Honk Kong i em va massa petita perquè deuen ser mides per chineses d’aquestes menudetes i, bé, és fins i tot més petita que les camises que ja tinc; l’altra la vaig comprar als Estats Units perquè conec la sucursal a Toronto i tenen les millors camises del món, però amb la covid han tancat les sucursals del Canadà. Doncs resulta que aquesta és massa gran i per l’escot quasi se’m veu la cintura i, a més, dies després de rebre-la, em va arribar una factura de FedEx: 65 dòlars per passar l’aduana al Canadà! Una camisa que, doblegada, em cap a la butxaca, i que em va costar 34 dòlars! Hauré de trobar la manera d’anar a una botiga i comprar-me com a mínim uns pantalons.
        Caram, quina manera d’atabalar-te! 😄
        Una abraçada!

        Liked by 1 person

    • Sí, María, i t’ho agraeixo molt. 🌼

      M'agrada

  2. Griselda ha dit:

    Potser no pots editar cap llibre per ara, però el teu bloc ja ho és com un llibre. I tens fidels seguidors. Ens agrada llegir-te, i esperem un bon final digne de qualsevol bon llibre. Una abraçada.

    M'agrada

    • Hola Griselda. En certa manera sí que és com un llibre, si més no per la llargària. És un blog personal, per tant hi tinc coses de la meva vida, de la feina, del que penso, coses que veig, que llegeixo…, i a més hi tinc un munt d’escrits creatius o que parlen d’altres creacions meves. Però segurament quan jo desaparegui també desapareixerà el blog. D’altra banda, els llibres poden perdurar més temps. Però és molt probable que els meus llibres també se’ls endugui el vent.
      Em sembla que si no tingués tots aquests amics lectors dels meus escrits, ja hauria plegat de viure, perquè a penes si em queda res pel que valgui la penar continuar. I no saps com us agraeixo aquesta fidelitat!
      Una forta abraçada!

      M'agrada

  3. rosanebot ha dit:

    Com diu la Griselda, el teu blog és com un llibre. Desitjo, tanmateix, que els capítols que hi publiques, a més d’amens, ens diguin aviat notícies més plaents tant pel que fa a la teva salut, a les obres que suportes des de fa tan temps, com als problemes laborals que no et permeten viure tranquil·la. Caram Shaudin, que et mereixes una vida més assossegada! Una abraçada de tot cor.

    M'agrada

    • Estimada Rosa,
      Tot just li acabo de respondre a la Griselda sobre això del blog.
      Bé de novetats plaents sobre mi no en tinc, malauradament, però ja saps la clatellada que s’ha endut Espanya, hahaha! Això són bones notícies per a tots, i per mi també allò que he dit moltes vegades: petites alegries que ajuden a viure, per bé que l’alegria per la clatellada a Espanya del Consell d’Europa no és petita.
      Avui llegia aquesta cita de Joan Fuster, “I morir deu ser deixar d’escriure”, i he pensat que m’estic morint, i tot per falta de temps. Ja no parlo de novel.les, sino prou temps per escriure alguns relats. A veure si ho aconsegueixo (cada dia em dic el mateix).
      Petons!

      M'agrada

  4. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Shaudin, me sap greu que no tinguis bona salut i les obres que semblen eternes. Espero que el de la vaga s’arregli ! Una abraçada.

    M'agrada

  5. Hola Juli,
    Gràcies, guapo. Tant de bo s’arregli això de la vaga, sí. Salut i vaga són ara les coses que més em preocupen. I la manca de temps!!!
    Una abraçada!

    M'agrada

  6. Marta Valls ha dit:

    Hola Shaudin. Jo el dia 7 sabré si l’hematòleg em deixa vacunar. Depèn de les maleïdes plaquetes.
    Cuida’t molt.
    Una abraçada!
    Marta Valls

    M'agrada

    • Marta, no sabia que em quedaven comentaris per respondre en aquest post. Ho acabo de veure. Ho sento.
      Així, doncs, falten dos dies perquè et diguin si et pots vacunar. Esperem que sí, altrament no et quedarà més remei que protegir-te molt, per bé que quan hi hagi la majoria de la gent vacunada no tindràs gaire perill. Jo encara tinc un cansament espantós des de la vacuna, i ja fa més de 2 setmanes! En el meu cas deu ser per la fibromiàlgia que tot ho espatlla.
      Cuida’t, guapa. Una abraçada!

      Liked by 1 person

  7. lgarate2013 ha dit:

    Molts ànims, Shaudin! T’estimem, ja ho saps. Besarkada handi bat.
    K.&M.

    M'agrada

    • Gràcies, estimats amics! Mira, demà ja es vota per la vaga. Estic molt esverada. L’última vaga quasi em va anihilar, i ara una altra acabaria amb mi. L’administració de la universitat i el sindicat fan la seva guerra, mentre nosaltres perdem feina i salut. Bé, ja veurem què passa. Se sabrà a finals de setmana, quan, segons el que ha amenaçat l’administració, ens tancaran fora la universitat –lockout, fora i ja t’ho faràs.
      Una abraçada molt i molt forta!

      M'agrada

  8. Imma C. ha dit:

    un i prou (i antic)

    Voldria, ni molt ni poc:
    ésser lliure com una ala,
    i no mudar-me del lloc
    platejat d´aquesta cala;
    i encendre el foc
    del pensament que vibra.
    i llegir només un llibre
    antic,
    sense dubte, ni enveja, ni enemic…

    J.M. Sagarra. Aigua-marina

    Amb tot, bon estiu!

    M'agrada

  9. Teresa ha dit:

    Aquesta vegada m’he endarrerit a llegir el bloc, ja saps que m’agrada molt llegir-lo, però tinc molta feina i em costa trobar temps per a tot. Em sap greu que t’hagis trobat tan malament. Ja queda poc perquè et posin la segona dosi. Maleïdes obres que no s’acaben mai! Només et falta la vaga, ostres noi! Ara entenc que sàpigues tantes coses de l’Índia, segur que la teva amiga va ser la inspiració per aquell conté tan preciós vque vas fer i que van gravar els d’ “En veu alta”. Una abraçada i cuida’t molt!😘😘

    M'agrada

    • Estimada Teresa, no passa res, i ara! Mira’m a mi que encara ni he llegit l’última entrada de l’okupa. Ho faré un dia d’aquests, però. T’entenc perfectament, de vegades la feina aclapara. Sí, ves, i encara em dura perquè des de la vacuna que tinc un cansament horrorós (fa més de 2 setmanes!). Espero que minvi perquè se’m fa difícil fer la feina i no puc deixar de fer-la. Suposo que és per la fibromiàlgia que em passa això. Com els deia als amics de més amunt, demà ja votem pel mandat de vaga (al meu sindicat vol dir vaga segura). Intentaré no pensar-hi fins que hi hagi alguna cosa concreta. Sííí! La meva perruquera-amiga de l’Índia ha fet que conegui força lel seu país d’origen, i segur que em va ajudar en escriure aquell conte (a més de les coses llegides).
      Una abraçada, bonica!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.