La dona que infectava a tort i a dret

Fa un poc més d’un segle, una dona va causar diversos brots de febre tifoide a l’estat de Nova York. Va infectar directament 51 persones i va causar, també directament, tres morts, però dels brots que va iniciar tota soleta van morir 639 persones, que se sàpiga de segur, i moltes més que no es pot provar. Tot i això, ella no va tenir mai cap símptoma, ja que era una portadora i transmisora totalment asimptomàtica. La dona es deia Mary Mallon; però se la coneix popularment com a Thyfoid Mary, malgrat que es considera políticament incorrecte anomenar-la així.

L’any 1907, en una casa a Park Avenue, Nova York, van entrar en contacte una cuinera i un detectiu. La cuinera era Mary Mallon. El detectiu, de nom George Soper, era un expert en sanejament urbà, conegut com a lluitador d’epidèmies (epidemic fighter) i havia estat cridat en nombroses ocasions per l’estat de Nova York per tal que investigués brots de malalties. Aquell any, George Soper va arribar a la casa de Park Avenue per investigar uns brots de febre tifoide que, estava segur, provenien de la cuinera Mary Mallon.

Mary Mallon era una dona irlandesa que havia immigrat a Nova York quan tenia 15 anys. I després de passar uns anys amb uns oncles que vivien allí, va posar-se a treballar de cuinera. Entre l’any 1900 i el 1907, va treballar per a set famílies a diferents llocs de l’estat de Nova York, i a totes les set cases hi van haver brots de febre tifoide mentre Mary hi treballava. George Soper feia mesos que investigava un seguit de brots a l’estat de Nova York, els quals ja havien causat 639 morts. I aquella va ser la primera vegada que Soper va poder traçar-ho tot a un sol portador: Mary Mallon, la qual, d’altra banda, es trobava perfectament.

Va ser gràcies a aquest cas que Soper va confirmar que hi ha portadors i transmisors de malalties que són asimptomàtics. Els resultats de la seva investigació els va publicar més endavant al Journal of the American Medical Association. Però aquest cas va dur també a un debat sobre la llibertat personal quan es tracta d’anar contra la salut pública.

Quan, a la casa de Park Avenue, George Soper va confrontar Mary Mallon amb l’evidència, i li va demanar unes mostres d’orina i de femta, la dona va llançar-se cap a ell amb un gros ganivet. Uns dies més tard s’hi va enviar la Dra. Sara Josephine Baker. Aquesta metge, la primera dona en adquirir un doctorat en salut pública, va provar de convèncer Mary Mallon que li donés les mostres que ja li havia demanat George Soper, però Mary va reaccionar amb igual violència. A la fi, amb l’ajuda de cinc policies, la Dra. Baker va dur Mary Mallon a un hospital on es van aconseguir les mostres –després que Mary gairebé aconseguís fugir. I, efectivament, Mary Mallon era portadora de salmonella typhi el bacteri que causa febre tifoide.

Contra la seva voluntat, es va posar Mary Mallon en quarantena en una petita casa en una illa, a l’estuari de Nova York, on només hi havia un hospital. L’any 1909, Mary, amb un advocat, va dur el Departament de Salut de Nova York a la cort, argüint que l’havien empresonat. Mentrestant l’opinió pública debatía sobre si la llibertat individual era més important o no que la salut pública. L’afer anà a parar a la Cort Suprema, la qual va decidir que s’havia de protegir la comunitat contra la recurrència de la malaltia i, per tant, Mary Mallon havia de continuar confinada a l’illa. Un any més tard, però, un nou comissari de salut la va deixar lliure amb la condició que no tornés a treballar de cuinera.

Però Mary Mallon hi va tornar. Fins l’any 1915 va treballar per Nova York i New Jersey en un hotel, un spa, un restaurant, una pensió i una clínica de maternitat, sempre de cuinera. Quan aquell any hi va haver un brot de febre tifoide, es va demanar al detectiu George Soper que tornés a investigar. I la cuinera que s’anomenava Mrs. Brown va resultar ser Mary Mallon, la transmisora també d’aquell brot. Se la va tornar a confinar a l’illa, on es va quedar fins que va morir.

George Soper va comentar diverses vegades que el cas de Mary Mallon mostra com és de difícil fer entendre a la gent que està infectada que ha de protegir els altres. Segons sembla, Mary Mallon mai no va creure que ella podia infectar ningú, perquè mai no va creure que fos portadora del bacteri –com podia ser-ne si es trobava perfectament? Però no era només una portadora, sinó una súpercontagiadora.

Mary Mallon ha estat el tema d’una peŀlícula, de diversos llibres, entre d’altres una noveŀla, i ha estat també un personatge de Marvel Comics.