La meva mare, dos personatges i la correcció política

Voldria començar recordant la meva mare, perquè aquest diumenge fa quatre anys que va morir. Continuament penso amb la meva sort d’haver-la tingut de mare, sobretot perquè tal com jo era —súper activa, entremaliada, rebel (fora de casa)— si arribo a tenir una mare més convencional ho hauria passat molt malament. La meva mare era la meva millor amiga i jo d’ella, i això ha estat important a la meva vida. Tinc ben gravat a la ment les vegades que anàvem a passeig pel camp, jo encara un napbuf, i ella em contava històries de les muntanyes o dels boscos o dels animalons que ens trobàvem tot caminant i que s’estimava més que no toqués (si insistia me’ls deixava tocar i fins i tot endur-me a casa algun cargol) perquè per ella la natura era per observar-la no per interferir-hi. De vegades ens quedàvem molta estona observant uns insectes, un ocell, una sargantana… Adeu, un any més, estimada marona.

Com que aquest mes que ara s’acaba, al Canadà i als Estats Units celebrem cada any el Black History Month, us poso un vídeo amb el gran music de jazz canadenc Oscar Peterson (molta gent no sap que era canadenc). En aquest vídeo toca una famosa composició seva “Hymn To Freedom” creada l’any 1962 durant les lluites pels drets civils a tota l’Amèrica del Nord. I a continuació una cita de l’americà Martin Luther King Jr., famós precisament per la seva lluita pel drets civils.

I ja que el Dr. King parla de folls, vull expressar la meva indignació per la censura que s’ha fet a l’obra de Roald Dahl —centenars de modificacions sense que l’autor pugui dir res perquè és mort! Farta, farta, farta de tota aquesta correcció política que et trobes pertot arreu. Tot plegat és estúpid i a sobre hipòcrita, com ara amb en el cas de Roald Dahl —l’escriptora Núria Cadenes ens ho explica en un magnífic article a VilaWeb: Diuen Roald Dahl però és una mentida molt lletja. Podria escriure uns quants llibres sobre la correcció política i la hipocresia, perquè m’ho he d’empassar cada dia a la feina (és a tot arreu a la universitat) malgrat que personalment ho rebutgi i parli clar i, ves per on, m’ho han agraït un bon nombre d’estudiants cada any (estudiants d’origens molt diversos) perquè quan de debò respectes algú, es nota i no et cal amagar-te darrera cap correcció política.