Emboscades al Gran Nord

No, no me n’he anat a les grans extensions del nord. Ni estic ficada en emboscades, ni complots de companyies petrolífires. I tot i que tinc amics de les primeres nacions (els autòctons del Canadà), no en conec cap que pertanyi als muntanyesos del Quebec. D’altra banda, la Marina, una noieta catalana de setze anys, sí que es troba immersa en el que acabo d’enumerar més amunt. I qui és exactament la Marina? La protagonista d’un llibre de Margarida Aritzeta. Em refereixo a la noveŀla juvenil Emboscades al Gran Nord.

La noveŀla ens enganxa des de la primera pàgina, quan la Marina fuig de la casa on s’està ―no té altre remei que fugir― i comença la seva aventura en terres per ella desconegudes. Amb la Marina viatgem pel nord-est del Canadà, per les terres dels pobles muntanyesos, en un no parar d’intrigues, segrestos i corregudes que ens fan passar les pàgines amb el cor bategant. Per bé que Emboscades al Gran Nord sol enfocar la Marina, a voltes canvia a diversos personatges muntanyesos o a les maquinacions del dolent de la història. Aquests canvis generen un afegitó a la tensió que experimentem tot llegint. Com voldríem que aquest o aquell personatge s’assabentés d’allò que acabem de descobrir! Perquè a Emboscades… abunden els malentesos entre els personatges, bé per desconèixer les intencions dels altres o bé per diferències culturals.

Aquesta història d’Aritzeta, que se situa cap a principis dels anys 80 del segle XX, ens fa saber la situació en que viuen les primeres nacions de l’Estat canadenc, concretament les del Quebec. La informació que ens presenta es fa palesa gràcies a fer-la entenedora per al lector català, i el fet de trobar-se ben lligada amb una noveŀla d’aventures la fa més atractiva ―és indutable que la ficció és idònia per fer-nos interessar per temes que, altrament, potser passaríem per alt―. La història té lloc quan s’han de celebrar les Jornades per a l’Entesa dels Pobles i amb la trobada de les tribus del Quebec ―muntanyesos, cris, mohawks…―, les quals han de fer arribar una cosa al govern federal d’Ottawa per tal d’aconseguir una entesa. Si això que ha d’arribar al govern troba entrebancs, pot originar-se una guerra, un aixecament de les tribus contra els “blancs”, amb unes conseqüències nefastes pels pobles indígenes.

És curiós constatar que un poble autòcton del Quebec no tardaria gaire a trobar-se en una situació similar a la que s’argumenta a la noveŀla. L’any 1990, al Quebec, hi va haver una rebeŀlió dels mohawk anomenada “la crisi d’Oka”. Va ser sonada. Els canadencs vàrem romandre enganxats a les notícies. Tot Canadà n’anava ple, no es parlava d’altra cosa. Per fer-ho curt: la tribu mohawk de Kanesatake (al Quebec) va acabar enfrontada a l’exèrcit canadenc. La insurrecció esclatà perquè una ciutat quebequesa (Oka) els volia arrabassar terres per fer un camp de golf. Com que no em vull allargar, us he trobat una explicació del conflicte, força bona, a la Viquipèdia (AQUI). També us mostro una fotografia que va fer la volta al món.

Si m’he referit a la “crisi d’Oka” és perquè no deixa de ser sorprenent que Emboscades… fos publicada l’any 1985 i la rebeŀlió de Kanesatake s’esdevingués l’any 1990. Una premonició d’Aritzeta? Per tant, el que es cou a Emboscades… no és ni de bon tros inversemblant. Si al lector català li pot semblar que la idea de fons de la noveŀla no té ni cap ni peus al segle XX, tenim l’aixecament dels mohawk de 1990 per demostrar-li que va equivocat.

Emboscades al Gran Nord és una noveŀla trepidant, amb un bon sentit de l’humor i uns personatges que se’ns fan molt propers. La recomano per a totes les edats!