A Toronto se celebra aquests dies el Festival Internacional d’Autors. Enguany, i patrocinat per l’Institut Ramon Llull hi ha vuit autors catalans convidats (autors amb obra traduïda a l’anglès). El divendres hi va haver un acte especial, Meet the Catalans, amb música i algunes coses de menjar, on cadascún dels autors va llegir en anglès fragments de la seva obra.
Hi vaig anar. Molt cansada i amb presses perquè havia treballat tot el dia, i el resultat és que em vaig perdre. Aquest festival d’autors té lloc al Harbourfront Centre (Old Harbourfront, com en diem aquí per distingir-lo del nou Harbourfront), però a la informació de Meet the Catalans deia que l’acte se celebrava al Pub Hub, que ves a saber què és en una enorme zona amb gran quantitat de pubs; en el número 235 del Queen’s Quay, sí, un carrer on cap dels grans i nombrosos edificis té números visibles.

Harbourfront Centre
Després d’anar amunt i avall durant mitja hora, amb cotxe, i ficar-me als pubs equivocats i rebre indicacions també equivocades, una dona de neteja em va orientar com cal. La vaig abraçar i tot de tan contenta com estava. I a partir d’aquí tot va anar bé.
Vaig arribar just a temps de poder parlar amb un parell de persones, perquè ja anaven a començar les lectures. Només entrar a la sala em vaig topar amb en Marc Pastor, l’únic autor de tots ells amb qui he tingut interacció al Facebook i per tant el coneixia una mica. És super agradable, molt senzill, proper, un encant. També vaig parlar una mica amb en Jordi Puntí i vam riure sobre una anècdota que ara no ve al cas. Durant uns minuts de descans vaig anar a saludar l’Àlex Susanna, l’actual director de l’Institut Ramon Llull. També d’allò més agradable. Tot i que no havia estat la meva intenció, vam acabar parlant sobre les meves classes de català.
Les lectures van estar totes molt bé; en Marc Pastor va llegir canviant la veu dels personatges en un diàleg, a més de fer diversos sons per crear ambient i riure una mica. L’última a llegir fou la Teresa Solana, a qui encara no havia pogut saludar i ho vaig fer en acabar-se tot. És molt simpàtica! De seguida va saber qui era jo. Em va sorprendre força perquè, tot i que ens tenim agregades al facebook l’una a l’altra, mai ens hem parlat i ella té moltíssima gent agregada. “Ah, ets la Shaudin!”, em va dir tota contenta, com si em conegués de tota la vida. I jo tota parada. Realment és molt amable, simpàtica i afectuosa.
Va ser una vetllada sorprenent, perquè mira que tenir tots aquells autors catalans a Toronto! Em vaig sentir que era una mica a Catalunya.
All’s Well That Ends Well. Me alegro mucho que pudieses sentirte durante un rato en Catalunya. A ver si el director valora todo lo que estás haciendo 🙂
Un abrazo
M'agradaM'agrada
Hola María. Vam quedar amb Àlex Susanna que ens comunicaríem per e-mail. Va ser curiós perquè tot el que jo anava a fer és a saludar l’Institut Ramon Llull, però mira, van sortir les meves classes. Si en algun moment hi ha un canvi, pel que fa a les classes de català, ja us ho diré, és clar. Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Saps que m’alegra molt saber que tens moments per gaudir enmig de tant remolí que t’envolta sempre? Abraçadetes de cotó 😉 🙂
M'agradaM'agrada
Gràcies, Teresa. Els moments per gaudir són ben pocs. Entre la feina i la salut… Ja saps que amb la salut feta un nyap és molt difícil comptar amb fer res que no sigui la rutina obligada.
Petonets, bonica!
M'agradaM'agrada
en Marc és un friki en tota la regla, però molt. A ell i a la Maite ja els coneixies força. No només per Internet, sinó també per les meves entrevistes a “Les veus del crim”. Celebro que hagis passat unes estones boniques, Potato.
M'agradaM'agrada
Hola Potato. Sí, però en Marc és també molt agradable. Sí, sí, també coneixia en Marc i la Teresa per A l’ombra del crim i per “Les veus del crim”. I els he llegit. Em van encantar.
M’ho vaig pensar molt abans d’anar-hi. Estic tan cansada i tinc tants problemes de salut! Però m’alegro d’haver-hi anat.
M'agradaM'agrada
Això deu ser fantàstic, al Canadà, amb autors catalans!
I a ells, també els hi faria molta il·lusió trobar-te!!
Me’n alegro que t’ho passéssis bé, un petó bonica!!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Tura. Suposo que els va fer gràcia trobar una canadenca catalana. A mi em va agradar molt coneixer-los! Petons!
M'agradaM'agrada
Una mostra que la cultura catalana es passeja més enllà del nostre país i que tu n’has estat espectadora excepcional.
Una abraçada estimada amiga!
M'agradaM'agrada
Hola Jordi. Resulta curiós conèixer autors catalans a Toronto. I al director de l’IRL, a qui probablement mai no hauria conegut a Catalunya. És com quan vaig conèixer en Raimon —dubto que l’hauria conegut a Catalunya—. Una abraçada, amic!
M'agradaM'agrada
Celebro que tot i que no volgudament, hagis pogut connectar amb el director del Llull sobre les teves classes. Desitjaria de tot cor que la teva situació laboral i econòmica anessin encara millor. Ara ja saps que estem com en un impàs polític perquè necessitem que el seny i la racionalitat s’emparin dels nostres polítics tenint molt en compte els resultats del passat 27N. Amb tot estic esperançat que s’arribi a un acord i no ens vegem obligats a fer unes noves eleccions al març.
Si la nostra república va endavant també hi aniran moltes altres coses imprescindibles per la nostra pàtria.
Una forta abraçada
Joan
M'agradaM'agrada
Hola Joan. Jo també espero que no calguin unes noves eleccions. Entre altres coses, resulta esgotador, sobretot pels que vivim a l’estranger; per poder votar el 27S vaig perdre molt temps (i em costà força diners, per assegurar-me que tot aniria bé), des de principis de juliol darrera de tot això, i sempre queda el dubte de si el vot haurà arribat. Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Molt interesant, de Marc Pastor i de Teresa Solana tinc llibres que encara no he llegit, però ho faré. Una abraçada Shaudin
M'agradaM'agrada
Hola Juli. Els has de llegir, són molt entretinguts. No sé quins tens, però a mi em van encantar “Negres tempestes” de Teresa Solana i “Bioko” de Marc Pastor. Te’ls recomano, són molt bons i no t’avorriran gens. Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Ja et dic jo que ets un cas…
Estic molt content que tinguessis aquesta estona de gaudi i “normalitat catalana”, que t’ho mereixes amb escreix.
Ara, que visquessis una peripècia per poder arribar… És que sinó, no series tu XD
M'agradaM'agrada
Hahaha! Sempre m’ho dius que sóc un cas, Jesús, i tens raó. Una abraçadota!
M'agradaM'agrada
M’agrada que et trobessis amb escriptors catalans a Toronto, i, sobretot, em satisfà que ells et coneguessin a tu, excel·lent escriptora catalana i canadenca. Tant de bo aquesta salutació a l’Institut Raimon Llull et sigui útil, també, a la feina; que prou que t’ho mereixes.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, estimada Rosa. Tant de bo sigui veritat el que em dius, però ja deus veure que bona o no bona no avanço amb la noveŀla. Tinc tantíssima feina a la universitat que no hi ha manera de trobar temps per acabar el llibre. Necessito ni que sigui algun dia lliure per posar-m’hi, però d’ençà l’estiu encara no n’he trobat cap. De vegades, poques, aconsegueixo una horeta lliure i m’hi poso, però ja m’explicaràs com puc avançar una noveŀla amb una hora cada dues setmanes, si fa no fa. Em posa molt nerviosa, em frustra. Petonets!
M'agradaM'agrada
M’apunto al que diuen Joan Rubiralta i Rosa Nebot: tant de bo que haver conegut personalment el director del Llull servís per rectificar la injustícia…
M'agradaM'agrada
Hola Maria! Contenta de trobar-te altre cop!
Tant de bo, sí, però no em faig iŀlusions. He patit prou amb aquest afer. Ja us ho diré si en surt alguna cosa.
Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada