Biblioteques

M’agraden, molt; no podria viure en cap lloc que no tingués una biblioteca, com més important millor. I estic malacostumada, perquè davant de casa tinc la biblioteca Robarts que és una de les més importants de l’Amèrica del Nord (aquí us en vaig parlar) —no em puc imaginar tenir-la lluny—. No sé si arribaria a dir aquella famosa cita de Borges —“sempre vaig imaginar que el Paradís deuria ser alguna mena de biblioteca”—, però no em queixaria gens si aquest fos el cas.

I em fa molta iŀlusió saber que els meus llibres es troben a diverses biblioteques. És més pràctic tenir-los a les llibreries, que és on es venen, i cal vendre’ls, però trobo que l’emoció és més gran quan t’assabentes que una noveŀla teva ha trobat un raconet en una biblioteca, on s’hi quedarà, si tot va bé, molts i molts anys, potser per sempre (el que es vulgui entendre per sempre). En tinc una, per exemple, a la Biblioteca del Congrés, a Washington, per tant, en teoria, hi serà per sempre.

Biblioteca del Congres

Aquí teniu l’enllaç al meu llibre:

Perduts a l’altre món

I espero que mai ningú no la destrueixi, ni aquesta ni cap, perquè és horrorós que es destrossi una biblioteca, fa feredat només de pensar-hi. I quantes se n’han destruït al llarg de la història! Només cal recordar la Biblioteca d’Alexandria, consumida pel foc, i tantes i tantes d’altres. Per cert, avui en dia tenim la Biblioteca Alexandrina, també a Alexandria, que vol ser un homenatge a l’antiga, i és fantàstica!

Biblioteca Alexandrina

Com que és molt tard, només comentaré una cosa sobre les biblioteques catalanes per si algú no ho sap: es van crear amb el naixement de Catalunya, per tant en el segle X durant Borrell II. En aquell moment es tractava d’escriptoris o “centres de producció de material escrit, que depenien d’institucions religioses . . . És en aquestes mateixes institucions on es documenten les biblioteques més antigues . . . Els rics exemplars que es conserven a la Seu d’Urgell i a Girona i els que possiblement hi van ser copiats són una prova de la circulació de llibres entorn de l’any 1000.” (Història de la Literatura Catalana, volum I, 47-48).

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a Biblioteques

  1. María ha dit:

    Recuerdo tus aventuras en la biblioteca Robarts, que era inmensa y te podías perder.
    Debe hacer mucha ilusión tener una novela en una gran biblioteca.
    Una abraçada

    • Hola María. Sí que t’hi pots perdre a Robarts, i no només perquè és tan gran sinó també per la manera que està feta, un embolic per dintre.
      Em va fer molt contenta veure que la Library of Congress tenia un llibre meu. Deu ser per si algun dia ataquen els ‘aliens’ que quedi constància de l’altre món, hehe.
      Una abraçada!

  2. Rosa Nebot ha dit:

    Sens dubte, les biblioteques són una de les millors coses que ha creat l’home, una de les més importants que s’han conservat i millorat al llarg dels temps. Llàstima que se n’hagin destruït massa per fanatisme, creat i atiat, també, per l’home. Em neguiteja pensar que una altra creació humana, la de la tecnologia de la comunicació que avança impetuosa, sense aturador, pugui arribar a fer inútil la saviesa i l’art acumulats a les biblioteques durant segles.

    • Tens molta, molta raó, Rosa. Les noves tecnologies, però, no tindrien perquè ser dolentes, de fet poden ser molt bones, com ara mateix que ens podem comunicar tan fàcilment, i també serveixen per fer recerca. És l’us que en fa molta gent que s’oblida de tot altre i va endollada tot el dia, ja ni mira el que els envolta. Trobo que el que fa falta és més educació, de la bona.

  3. Anna M. Villalonga ha dit:

    Ja saps que penso igual que tu. I també em fa molta il·lusió quan sé que un llibre meu és en una biblioteca. És una emoció molt especial.

  4. boladevidre ha dit:

    M’agrada molt aquest post sobre les bibliotèques. A mi també m’agraden molt, d’ençà que, als 11, anys, vaig descobrir que s’havia muntat una biblioteca al poblet on passava els estius gràcies a iniciativa d’algunes persones. Així vaig descobrir en Guillermo Brown.

    I ja que parles de bibliotèques, no puc deixar de recordar quan vaig poder entrar a la biblioteca de Sarajevo, cremada i completament destruida per un bommbardeig persistent que va durar hores. La desolació que vaig sentir durant dies, i que encara m’atenalla quan hi penso, només és comparable a quan es perd algú molt proper i molt estimat. Els feixistes serbobosnians tenien tres prioritats clares juntament amb els objectius militars. Bombardejar les bibliotèques, les escoles i les mesquites. Així doncs que els que defensem les biblioteques i les estimem, no estem fent altra cosa que estimar la llibertat front la barbàrie. No cal recorcardar Farenheit 451.

    • Hola Quico,
      De fet, tenia la intenció de fer un post sobre biblioteques més elaborat, però, com em passa moltes vegades, em vaig trobar que era tard a la nit i estava molt cansada, per tant vaig haver d’escriure una cosa més senzilla. Em sap greu perquè adoro les biblioteques.
      En el poble on vaig passar moltes vacances també van obrir una biblioteca. D’allí vaig treure molts llibres, ara no recordo ben bé quins, només sé segur que “Els tres mosqueters” el vaig treure d’aquesta biblioteca. I el vaig llegir, és clar. De vegades hi anava per remenar llibres i estar-m’hi. M’agradava molt aquell silenci, aquella pau, tota envoltada de llibres.
      M’imagino el xoc de veure una biblioteca destruïda. Ha de ser horrorós. Els conqueridors i demés bàrbars tenen molt clar l’objectiu de destruir llibres. Ja l’emperador Qin, qui va unificar Xina i qui va ser el seu primer emperador, una de les primeres coses que va fer va ser cremar llibres (i matar els savis). Una manera efectiva per tal que el poble oblidés la seva història i que acabés empassant-se que sempre havien estat unificats.

  5. Pere Gomila ha dit:

    Quin luxe poder tenir a prop una biblioteca així! Aquí ens hem de conformar amb biblioteques més humils, però totes són imprescindibles.Vaig créixer freqüentant mol assíduament les biblioteques que tenia a mà. Avui ja n’hi ha que han desaparegut i en el moment que van tancar vaig sentir molta tristesa. Gran part de la meva formació és deutora de les biblioteques. I, quanta raó tens, quin goig veure un llibre teu a una biblioteca.

  6. Juli Salvà ha dit:

    A mi també m’agraden molt les biblioteques, ha de ser emocionant tenir-hi un llibre teu. Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s