Una papallona nocturna i d’altres coses

Dilluns, 17 d’agost
Han estat acceptades les notes que em van donar tanta i tanta feina, amb aquelles fórmules exel impossibles i mil complicacions més, que us deia a l’altre post. És increïble que el Cap del departament m’hagi enviat un e-mail per dir-me que són perfectes i que ningú més no ho ha aconseguit del tot. Em pensava que tothom ho havia fet com si res i jo devia ser l‘única curteta. Ja em va bé, perquè intentaré fer algun curs amb ells el setembre—a l’estiu treballo a l’altre campus, en un departament enorme—. Tant de bo ho aconsegueixi, ja que a Glendon el panorama és devastador (fa mesos que em causa molta ansietat).

Tot el dia escrivint cartes de recomanació per a diversos  estudiants. Amb tantes hores asseguda he hagut de tornar a prendre un antiinflamatori.

https://www.flickr.com/photos/44206268@N07/15050883139

I, com em passa sovint, mentre cercava una altra cosa he fet un descobriment en trobar a la viquipèdia la papallona nocturna més gran del món, de les selves del sud-est d’Àsia, anomenada Atlas (Attacus Atlas), la qual té una manera infaŀlible d’evitar predadors: dos caps de serp dibuixats a les ales. La natura és impressionant.

Dimarts, 18 d’agost
Avís de l’edifici: no ens tallaran l’electricitat a la nit i part de demà. I jo que m’he cruspit tot el que hi havia a la nevera i ara em fa mal l’estómac… Bé, aprofitaré per descongelar-la que fa temps que li toca. La nevera que tinc és la que hi havia a l’apartament i és de les originals de quan van fer l’edifici als anys 60. Ei, tret de la llauna d’haver-la de descongelar, va perfecte i és molt gran. Pel que fa a tallar l’electricitat, la tallaran més endavant, un dia que de moment és un misteri.

Dimecres, 19 d’agost
Descobriment d’una banda que actua amb ballarins i que m’han agradat força, sobretot la cançó que he triat. L’energia és encomanadissa. S’anomenen Odessa Band. Segons sembla són ucraïnesos però estan establerts a Alemanya. A sota els teniu. 

Dijous, 20 d’agost
Un show quan he anat a que em fessin l’ultrasò, perquè em tenien apuntada per fer-ho però no havien rebut el paper del metge (es veu que la secretaria se’n va descuidar) i no aconseguien que ningú respongués el telèfon. M’han dit que tornés a casa o m’esperés. Home! Feia 13 hores que no menjava i m’havia pres un litre d’aigua de cop feia una hora. Com m’havia d’esperar? I anar a casa i fer hora per un altre dia? Després de molt insistir han decidit començar a fer-me l’ultrasò sense esperar a rebre el paper del metge. La sessió ha durat 2 hores! I els resultats no arribaran al metge fins el dimecres o dijous de la setmana que ve.

He sortit d’allí marejada i em feia mal tot de tant fer-me donar voltes en una llitera molt dura i en posicions incòmodes. He anat al Passeig del Filòsof, de la Universitat de Toronto, a menjar un entrepà en un banc. I allí he fet dos vídeos amb el telèfon, una cosa que no havia fet mai a la vida perquè mai havia tingut un telèfon d’aquests, ni càmera de vídeo.

Ara, diumenge, us n’anava a penjar un, però estic molt cansada i ho deixo per un altre dia. De tota manera, vaig penjar l’altre al facebook, si el voleu veure.

Avui la Laura Borrás ha fet aquest tweet amb una cita de Rosa Leveroni: “Ploro pels somnis que no deixen rastre i pels mots que es resolen en silenci.” M’ha arribat a l’ànima.

Sembla que han detingut a Steve Bannon per frau. Exceŀlent notícia, i encara m’agradaria més si també ens diguessin que l’ha dinyat.

Els focs descontrolats a California són de pànic. També els huracans que s’acosten (a l’Amèrica del Nord), i espero que acabin com només tempestes tropicals. La natura es queixa ben fort, però tothom com si no passés res.

AP Photo/Noah Berger

Divendres, 21 d’agost
Molt interessant tot el que he llegit sobre la vacuna de la verola. I complicat per explicar-ho ara, diumenge. És tardíssim i demà tinc una reunió a primera hora. Ho deixo per més endavant.

M’he tornat ximple amb el maleït telèfon. Si no fos que té una bona càmera em sembla que el regalaria. Tantes cosetes i cosetes que no vull per a res; el cas és fer-nos perdre el temps. L’odio.

Dissabte, 22 d’agost
Preparant els exàmens per als estudiants que tenen extensions per problemes mèdics. Ni he sortit de casa en tot el dia.

Diumenge, 23 d’agost
A sota teniu un vídeo amb un nen de Perpinyà que canta en un concurs una coneguda cançó de Jordi Barre. Val la pena veure la reacció del jurat. Sobretot la de Kendji Girac, un cantant gitano de França que té de llengua materna el català. En aquest enllaç a VilaWeb podeu llegir més sobre això i escoltar Jordi Barre.