Ja surten fulles!

Avui he sortit pel barri a comprar pa. Feia bon dia —i no vull cridar perquè pot posar-se a nevar només per fer-me la guitza—, amb vent del nord empipador, però no ens podem queixar havent passat per mesos i mesos de freds insuportables i neu, i després pluja i més pluja i fred.

P1030314

He aprofitat per fer fotografies —les primeres fora de casa des de la tardor. I el millor, he pogut comprovar que no era un miratge quan ahir, des del cotxe, em va semblar que molts arbres ja tenien brots verds. De fet, m’he quedat bocabadada en veure que d’ahir a avui s’havien multiplicat els brots verds i, fins i tot, hi havia arbres amb fulles, petites, però eren fulles, i també algunes floretes.

P1030304

Naturalment, no ha faltat trobar-me un gat que ha sortit d’un jardí i s’ha refregat per les meves cames. Era cepat —tot l’hivern a ca seva gandulejant li ha anat bé— i semblava molt content. No gaire inclinat a deixar-se fotografiar, però, perque no parava de refregar-se amb mi i amb els matolls.

P1030319

A vosaltres no us deu semblar res de l’altre món tot això. S’ha de passar un hivern aquí per entendre com ens sentim quan ve la primavera, la primavera de debò.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 respostes a Ja surten fulles!

  1. María ha dit:

    Leyendo tus escritos, y lo que me explican otros amigos de Canadá, comprendo perfectamente la alegría que te proporcionó el día de ayer. La amiga de Montreal colgó una foto en el que se veía el cielo azul y se lo comenté.
    Espero tengáis muchos días como este y que tu tengas tiempo para salir a pasear y saludar a los gatos.
    Un abrazo

    M'agrada

  2. aflordepell ha dit:

    Des de la riba de la Mediterrània costa una mica fer-se a la idea de la duresa dels hiverns al Canadà. Sort que alguns vàrem veure una sèrie preciosa a la televisió dels anys 70, basada en els relats de Jack London que es deia “La Travessa del Gran Nord”, i podem aproximar-nos a aquest infern blanc. Ni et dic on vaig a passejar ara, per no fer-te enveja…. Gaudeix de la primavera i l’estiu!!!!

    M'agrada

  3. Tura Nogareda ha dit:

    Visca la primavera! Ja era hora que la neu i el fred us abandoni….
    Els brots verds són l’esperança del bon temps, aprofita per
    sortir, passejar i gaudir de la natura encara que sigui sols per
    anar a buscar pa.
    Una abraçada inmensa des d’Olot! T’estimem!

    M'agrada

  4. Anna Maria Villalonga ha dit:

    No podia faltar un gatet! Celebro que comenci el bon temps, estimada Potato. A veure si milloren algunes coses, amb l’escalforeta (per res del món vull dir “el caloret”). Un petonet ben fort

    M'agrada

  5. Gemma Colomé ha dit:

    BON DIA NOIA, SEGUR QUE NO ENS FEM EL CÀRREC, PERÒ HA DE SER MOLT BONIC, A QUI TAMBÉ ENS AGRADA VEURE COM ELS ARBRES RENOVEN LES FULLES, AMB EL SEU VERD NOU, FRESC, JOVE. LES FLORS, LES PLANTES, LES BONES OMBRES QUE TORNEN….
    LA BONICA I ETERNA PRIMAVERA, LA VIDA EN EL SEU MILLOR MOMENT.

    M'agrada

  6. Juli Salvà ha dit:

    Ha de ser molt agraït veure els arbres que treuen brots verd i fulles, despres d’aquests hiverns infernals, me n’alegro per tu i els canadencs. Espero que et trobis bé de salut i ara que vendrà l’estiu millor. Una forta abraçada Shaudin 🙂

    M'agrada

  7. Dolors ha dit:

    Benvinguda, primavera! Dies amb més claror i plens de color 🙂

    M'agrada

  8. Vicicle ha dit:

    Avui a València hem arribat als 37º. Un estiu abans d’hora. Però l’Horta està meravellosa. I no sé si són els colors els que fan olor de primavera estiuenca o els olors els que tenen tots els colors de l’Arc de Sant Martí. Quin dubte més mediterrani, no? 🙂 Una abraçada des del Sud

    M'agrada

  9. Moltes gràcies pels comentaris. Sou fantàstics, perquè mai no em falten comentaris i això m’ajuda molt a continuar amb el bloc.
    Una abraçada de primavera!

    M'agrada

  10. gpellissa ha dit:

    Hola! Jo he passat el primer hivern a Boston i em sento exactament igual que tu! Per cert, aquesta setmana he pensat en tu (perquè et llegeixo): vaig anar a Toronto pel congrés de la NeMLA.

    M'agrada

    • Benvinguda al meu bloc, Gemma! Saps que no tenia ni idea que eres a Boston, i menys encara que vas ser a Toronto per l’NeMLA. M’ho podies haver dit, dona. Ja sé que fa molt poquet que tenim amistat al facebook, i jo m’ofego de feina, però una estoneta hauríem trobat. Una forta abraçada!

      M'agrada

      • gpellissa ha dit:

        Gràcies, Shaudin! Fa poc que tenim amistat al Facebook perquè fa menys d’un mes que hi sóc (ho havia provat al 2008, però vaig durar-hi 24h), però ja t’havia anat llegint a través dels vincles a la pàgina de l’Anna Maria Villalonga. La primera entrada teua que em va cridar l’atenció va ser-ne una en què explicaves l’assignatura de literatura catalana intensíssima que imparties a la Universitat de Toronto. No vaig gosar dir-t’ho, que venia, però Toronto em va encantar i vaig tenir la sort que aquells dies feia bo. Només van ser cinc dies, però ho hauria allargat i tot! Si fas cap a Boston, fes-m’ho saber! Una abraçada i molt de gust de parlar virtualment!

        M'agrada

  11. Jo et comprenc al cent per cent, Shaudin. Fa un mes, a Barcelona, encara no es veien els borrellons als arbre i jo estava preocupada. Ha fet un primavera molt estranya, fins i tot jo em vaig atrevir a escriure sobre la primavera, per veure si s’animava…
    TOT ESPERANT
    Diuen que ha arribat la primavera. Una primavera vestida encara d’hivern. Una primavera oblidada per la natura. Fa fred, aquest fred que sense dir res estira la seva mà gelada i gela els desitjos que, pintats de colors, quasi ridículs, es desfan com les llàgrimes d’un clown: desitjos efímers, com un sospir…
    Maria Teresa Galan

    M'agrada

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.