Retorn a Robarts

És difícil defugir la biblioteca Robarts quan hi has estat milers de vegades i la tens davant de casa, però sobretot resulta inevitable no aprofitar-se’n si escrius una noveŀla de fantasia i aventures en la qual la mare de la protagonista és una bibliotecària de Robarts.

L’any 2010, quan el bloc que llegiu era molt jovenet, us vaig parlar d’aquesta biblioteca impressionant (aquí). Avui hi torno, però per raons d’un episodi de la quarta noveŀla de la saga.

No m’estranya que Umberto Eco, en escriure El nom de la rosa a Robarts, s’hi inspirés, segons diuen, per crear la biblioteca laberíntica de la noveŀla, perquè Robarts és un autèntic laberint. Hi he anat aquesta tarda per assegurar-me que tot és on crec que és, però ha esdevingut una missió impossible, o gairebé. S’hi hi afegim que des de l’any 2000 (quan té lloc la meva quarta noveŀla) aquesta biblioteca ha sofert diverses modificacions, com ara l’addició d’un pis a sota que dóna al carrer de més avall, l’embolic és considerable. He aconseguit que m’ajudés un estudiant dels molts que hi treballen, però només per aclarir on era abans l’accés als ascensors del tercer pis actual, una de les moltes coses que han canviat, com si Robarts no sigui prou embullada. També he descobert que la gran escala, per la qual jo havia pujat i baixat tantes vegades, ara té les portes d’entrada tancades a cada pis. Una llàstima perquè volia fer algunes fotografies per mostrar-vos l’escala més espaordidora del món: tota grisa, poc iŀŀuminada (cap finestra, només algunes bombetes de llum tèrbola), amarada d’un silenci dens, pràcticament gens transitada i amb una barana molt baixa que dóna a una obertura vasta que s’enfonsa avall avall entre la penombra —jo, que pateixo de vertigen, la pujava i baixava arrapada a la paret, però podia evitar els ascensors sempre plens.

Quan he esclarit algunes coses dels canvis, he pujat als pisos dotze i tretze, on passa l’episodi de la noveŀla. A veure, m’he dit en sortir de l’ascensor al pis 12, les prestatgeries grogues són a mà esquerra, oi? És clar que no, a Robarts mai esperis saber on són les coses. A l’esquerra hi havia les blaves. I què ha passat amb les vermelles que haurien de ser a la dreta? Les he hagut de buscar perquè a la dreta s’estenien les grogues. Les he trobat no sé on, perquè en tornar a la sala on havia arribat de baix, els ascensors havien desaparegut. Anava a preguntar a un estudiant solitari que m’he trobat, però en veure-li cara de desorientació total ho he deixat córrer.

Després d’una bona estona donant voltes per fileres de prestatgeries de coloraines, grans sales buides amb taules, d’altres punxegudes amb finestres que havien de donar al nord, segur, però era el sud, passadisos solitaris i escaletes de peŀlícula de terror, he desembocat a la sala dels ascensors. D’allí he anat amunt per una escala estrafolaria, que tenen al mig de la sala, fins al pis 13. I, apa, a repetir la confusió i a esperar que de qualsevol cantonada, escaleta, passadís o columna surti algú amb un ganivet. No exagero: quan era estudiant, una vegada la policia ens va fer fora de la biblioteca perquè a una noia que no hi era tota, potser per la pressió dels exàmens, li havia agafat per destrossar llibres amb un gros ganivet.

He acabat l’excursió pel laberint fent unes quantes fotografies per refrescar la memòria quan escrigui l’episodi en aquesta biblioteca a la noveŀla, malgrat saber per experiència que quan torni a Robarts les prestatgeries a l’esquerra ja no seran blaves.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Més enllà del somni i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

19 respostes a Retorn a Robarts

  1. Rosa Nebot ha dit:

    És increïble i fantàstica, aquesta biblioteca, però no m’agradaria pas perdre-m’hi! Jo vaig a la que tinc davant de casa, la Biblioteca Vapor Badia, instal·lada en un edifici preciós que havia estat una indústria tèxtil de les moltes que hi havia hagut a Sabadell. És ampli, lluminós; sembla que em trobi a casa. No té els tresors de la Robarts, ni de lluny, però és una biblioteca moderna i acollidora. Des de les meves finestres en veig les quatre teulades de dos vessants i la façana de vidre sempre il·luminada, m’encanta!

    • Maria ha dit:

      Esta es también mi biblioteca. Y también la encuentro muy agradable.
      Soy una de las administradoras de este grupo de Facebook.
      https://www.facebook.com/groups/patrimonisabadell/
      No recuerdo que nadie haya compartido fotos del tejado. ¿Sería posible que me pasases algunas fotos? Gracias
      https://www.facebook.com/maria.sanchezperez

      • María, no sé si la Rosa mira els comentaris. Pel que fa al facebook, passa mesos sense entrar-hi. Si no et respon, segurament és que no ha vist el teu comentari. He de parlar amb ella, probablement d’aquí unes setmanes, i a veure si recordo dir-li això de les fotografies.
        Ja saps que m’acabo d’adherir a aquest grup del facebook. I, per cert, tu saps si aquesta biblioteca té les meves 3 noveŀles? Gràcies!

    • Mai no arribes a perdre-t’hi del tot, Rosa, perquè tard o d’hora trobes els ascensors, però et fas un tip de donar voltes i, quan en surts, tens una confusió al cap d’allò més grossa.
      Ei, tu també vius davant d’una biblioteca! Jo tinc Robarts una mica allunyada —entre la biblioteca i jo hi ha una avinguda, una illa de casetes i un petit parc—, però com que visc molt amunt i Robarts és molt gran, sembla que la pugui tocar; totes les finestres i el balcó del meu pis donen a la biblioteca. També té iŀluminació a la nit, des de diverses finestres. És en certa manera part de casa meva.
      No sabria viure sense tenir una bona biblioteca molt a prop.

  2. Marta Valls ha dit:

    No voldria pas quedar-m’hi sola. Quina por i això que m’agrada molt llegir. A la Biblio om vaig treballar no hi havia tant desori. Ahahaha!!

    Bon dia Shaudin!!

    Marta Valls

    • Hola, Marta,
      Als pisos de més amunt de la biblioteca Robarts hi ha uns despatxos molt diminuts que poden tenir els estudiants de doctorat. Jo en vaig tenir un durant els anys que escrivia la tesi. Quan m’hi quedava fins tard a la nit, i sabia que en els despatxets del costat no hi havia ningú, em feia una mica de basarda.
      M’ho imagino, Marta. Hahaha! Per cert, a quina biblioteca treballaves?
      Una abraçada!

  3. Maria ha dit:

    Cualquier incidente lo conviertes en una aventura. Me has intrigado con la búsqueda dentro de la biblioteca.
    Me parece muy bien que los datos de las novelas sean reales ¿pero cuantos de tus lectores podremos comprobarlos? Aunque no lo vuelvan a cambiar. Asombroso 🙂
    Una abraçada

    • Espero, María, que la propera vegada que vinguis a Toronto et pugui dur a Robarts —fa dos anys van venir uns amics i vaig aconseguir que els deixessin pujar als pisos amb els llibres—; segur que t’agradarà i t’adonaràs de com és de laberíntica.
      Ah, cert, qui llegeixi la meva saga en català segurament no podrà comprovar que les dades sobre Robarts són veritat, però no t’oblidis que hi ha publicada la traducció a l’anglès de Més enllà del somni, i tinc l’esperança que algun dia es pugui traduir la resta de la saga. Els lectors seran probablement canadencs i molts de Toronto, no vull que trobin invencions sobre Robarts. En qualsevol cas, jo mateixa ho vull fidedigne o no em sentiria còmode.
      Una abraçada!

  4. dolors ha dit:

    mmmm, també ha de ser interessant perdre’s en una biblioteca 😉
    gràcies per les imatges, sempre ajuden.

  5. Josep Maria ha dit:

    Quins comentaris més macos de les biblioteques, jo, que visc en una urbanització, les biblioteques més properes les tinc a 8 i a 15 Km, a l’Ametlla de Mar i a l’Hospitalet de l’Infant, aquesta, és un edifici molt modern, blanc amb unes vidrieres immenses que l’il·luminen tot. És petita però maca.

    • Potser tens lluny les biblioteques, Josep Maria, però en tens una a casa, i quan de vegades vols llegir d’altres llibres, et pots arribar a una biblioteca amb el cotxe. El cas és tenir llibres a l’abast.
      Petonets, nen dels patins!

  6. Juli Salvà ha dit:

    Quina biblioteca més misteriosa, me faria no sé que trober-mi perdut, s’hi podrien fer pel·lícules de misteri i, quants llibres que té.
    Una abraçada Shaudin 🙂

    • Hola, Juli,
      Quan llegeixis l’últim llibre de la saga de la Interferència (sé que els llegeixes tots), t’adonaràs de com pot arribar a ser de misteriosa Robarts.
      I de llibres en català en té milers i milers, clàssics i contemporanis.
      Una abraçada!

  7. Pons ha dit:

    Llavors es pregunten perquè la gent no llegeix, coi! Si fan aquestes biblioteques que fan por!

  8. Rosa Nebot ha dit:

    És per a la Maria, i també per a tu. He fet una foto de les teulades de la biblioteca, però no n’he enviat cap per facebook, ja que, com tu has dit, gairebé mai no hi entro. Demà miraré de fer-ho; a veure si me’n surto.

  9. Jesús (Xess) ha dit:

    Tant que m’agraden les biblioteques i tan poc que n’hi vaig…
    Si en tingués una tan a prop i tan carregada de tresors estic segur que tindria problemes. Perdria el món de vista allà dins i m’haurien d’anar a buscar per tornar a casa!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s