Demà, dimecres 8 de gener, aquest blog fa anys, com també en fa el meu fill el dia 9. I enguany l’edat del blog és de 10 anys (la del meu fill la callo que em fa vella, hahaha). Si no en teniu un vosaltres, no us podeu imaginar com és de costerut mantenir un blog amb entrada nova cada setmana (tret d’alguna que m’han operat o he estat malalta). És feina que es fa amb molta il⋅lusió, però no per això resulta fàcil. Tanmateix, en el meu cas, que sóc tan lluny i amb poques possibilitats de viatjar, sento que aquest blog m’apropa a vosaltres més que cap altra cosa. Em cal fer-lo anar endavant. I per mantenir-lo cal voluntat i constància per la meva part, i calen lectors. Però sobretot necessita comentaris.
De vegades descubreixo blogs per casualitat, ben bons, que no tenen quasi comentaris a les entrades, cap en certs casos. M’entristeix d’allò més, malgrat no conèixer de res l’autor. I si no vaig escopetejada (moltes vegades hi vaig) escric un comentari, encara que sigui curtet, perquè el blog s’ho mereix i vull donar una petita alegria a l’autor.
Jo no em puc queixar. Per bé que els comentaris han disminuït al llarg dels anys, encara tinc lectors fidels que, cada setmana o bé de tant en tant, em donen una alegria amb els seus comentaris, alhora que mantenen el blog saludable. Aquest blog és tant meu com dels lectors que comenten les entrades, sense discussió.
GRÀCIES!!!
Tal com he fet els altres anys, us dono les estadístiques del blog, des que va començar fa 10 anys: 130.338 visites i 10.598 comentaris. I, com sempre, faig una llista amb les 10 entrades de l’últim any que han resultat les millors.
Per anar a qualsevol d’aquestes entrades, cliqueu les imatges.
La fortalesa dels kreml
Llegir en català, marededéusenyor!
Quan en una altra llegenda Sant Jordi es diu Nana
L’11 de setembre de 1889 a París
Cavallets
De vegades et vols demostrar coses a tu mateixa
No tenia per on sortir-me’n i va arribar el daltabaix
L’escriptora del Panjab
Amb iŀlusió
Històries i la Caixa de Solidaritat
Shaudin Melgar-Foraster 
MOLTES FELICITATS POLIDA I QUE SIGUI PER MOLTS ANYS MÉS!!!!!🎊🎉🥳😘🥰
Que sigui per molts anys més que puguem gaudir de les teves reflexions, històries, preocupacions, somnis o senzillament pors i anhels.
Sabem que darrerament estàs fent un veritable esforç per aconseguir escriure quelcom cada setmana, que cada vegada t’és més complicat estar present amb el teu comentari, però indubtablement tots també desitgem que milloris aviat i dintre del possible de salut i força per no perdre el gust de llegir la nostra veritable cònsul de la llengua i història de Catalunya al Canadà.
Una forta abraçada ben grossa polida!!!!!
😘😘😘🥰🥰💪🏼✊🏼👌🏼👊🏼🤛🏼🎗️💛
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Josep, pel teu infaŀlible entusiasme i boniques paraules que sempre em comuniques! Saps que fa una pila d’anys que escrius comentaris en aquest blog? Un dia que buscava una cosa al blog em vaig topar amb un comentari teu de l’any 2012, i no era pas el primer.
Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Enhorabona!!! Per la teva constància i per la teva proximitat a traves de les paraules. Una abraçada virtual!!!!
M'agradaM'agrada
Hola, Montse! Quina iŀlusió veure’t aquí! Una abraçada, guapa!!
M'agradaM'agrada
M’agraden els teus blogs i sempre que puc els comento.
Com tu dius és com tenir-nos més a propet.
Moltes gràcies pel teu esforç setmanal.
Bon dia i una abraçada!
Marta Valls Tomàs
M'agradaM'agrada
Ja han passat les festes, tot, o quasi tot, torna a la normalitat (?). Segueixo el teu bloc, m’agrada i no puc deixar de pensar i recordar la nostra infantesa.. d’això en fa un munt d’anys, no diré quants per no desvetllar el secret ha ha ha …..
M'agradaM'agrada
Estimat Josep Maria, sí, més val no parlar de quants anys fa de la nostra infantesa (ep, però tu tens uns quants anys més, hahaha!). Recordo molt bé la teva casa, sobretot el jardí, els teus pares i germana, la teva àvia, que era súper eixerida, i em sembla que també hi havia un avi, però no el recordo bé, jo era molt petita. Ah, i un gat i un gos que quan els vaig veure, ja més gran, per última vegada, eren molt vellets.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Per molts anys, Shaudin! Felicitats al teu fill i al blog. Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Pep! Acabo de passar pel teu blog (confesso que feia temps que no el llegia). Només he llegit dues entrades, però ha valgut la pena perquè són tan bones com totes les que t’he llegit abans. I pocs comentaris, allò que deia, i no m’ho explico.
Una abraçada!!
M'agradaM'agrada
Que per molts anys ens puguis regalar les teves entrades al blog! Hi trobem literatura, curiositats, finestres a la ciència i a les humanitats, notes de color del Canadà, unes visions riquíssimes de Catalunya i, no pas en darrer lloc, pinzellades de la teva creació de ficció, de les teves novel·les. Moltes felicitats! Una abraçada
M'agradaM'agrada
Estimada Margarida, el teu comentari el podria emprar com a descripció del blog per atraure-hi gent. T’agraeixo moltissim que sempre diguis coses tan positives dels meus escrits. Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Felicitats benvolguda Shaudin, jo t’he deixat pocs comentaris, però crec que m’he perdut pocs dels teus escrits.
Segurament representa un bon esforç mantenir viu un blog, però segur que te compensacions oi ❓😉
Ja m’agradaria a mi saber com fer-ho, i poder expressar com tu el que sento i penso.
No deixis de fer-ho estimada, que de ben segur hi ha qui gaudeix i aprèn molt dels teus escrits.
Abraçada de cotó fluix 🙅😘
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, benvolguda Teresa. Només escrius comentaris de tant en tant, però fas altres coses pel blog, a més de llegir-lo, com ara compartir-ho quan anuncio una nova entrada al twiter (si ningú no ho compartís ningú més se n’assabentaria). Per bé que escriure un comentari és la manera més ideal, n’hi ha d’altres per contribuir a la salut del blog (no sempre es té temps d’escriure un comentari).
Sí, i tant que té compensacions l’esforç de mantenir el blog! És el que m’uneix més directament a vosaltres, més que les xarxes socials, que estan bé per mantenir contactes però són més caòtiques que un blog; a més, amb el blog em puc expressar més bé com a escriptora, que és el que em sento per damunt de tot.
Una abraçada!!!
M'agradaM'agrada
Felicitats! 10 anys són el reflex de la constància. Això dels comentaris és molt decebedor. Ja saps què en penso! Molts petons i endavant, Potato!
M'agradaM'agrada
Gràcies, Potatito!!! I tant que sé què en penses de la manca de comentaris, precisament mentre escrivia aquesta entrada tenia presents els teus blogs (vaig estar a punt de parlar-ne, però era anar-se’n del punt central de l’escrit que, a més a més, no volia fer llarg).
Un cabàs de petons!
M'agradaM'agrada
Per molts anys, estimada amiga. Deu anys comunicat-nos pensaments, cultura, sentiments i, sobretot, afecte, denoten una voluntat i un esperit que poques persones tenen, però que als que et seguim ens arriben al cor. No defalleixis mai, Shaudin! Una abraçada molt gran.
M'agradaM'agrada
Gràcies, estimada Rosa. Quan penso que fa deu anys que tinc el blog, em sembla mentida! Com li explicava a la Teresa (més amunt), per mi el blog és la millor manera d’establir un vincle amb vosaltres, una manera més elegant i directa que amb les xarxes socials, que tenen la seva vàlua, sens cap dubte, però moltes vegades causen confusió. A més el blog és un mitjà força creatiu, i quan no es troba ni temps ni energia per escriure noveŀles, el blog és una manera de tenir una petita sortida per a la creació que se’t remou a dins.
Petons i abraçades!
M'agradaM'agrada
Felicitats Shaudin per la teva constància i per alegrar-nos la vida a tots/es i, felicitats al teu fill. Que puguem gaudir 10 anys més.
Una abraçada, Shaudin 🙂
M'agradaM'agrada
I jo et felicito, Juli, per la teva constància com a lector d’aquest blog, per escriure tants comentaris i, també, per haver llegit tots els meus llibres.
Una abraçada per a tu i carícies a la Rita!
M'agradaM'agrada
Per molts anys, Shaudin! Una proesa mantenir un blog durant una dècada! Una abraçada molt gran 😀
M'agradaM'agrada
Hola, Teresa! Contenta de veure’t per aquí.
Moltes gràcies, bonica, i una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Cuando ya pensabas que me había olvidado…zas…. aquí estoy…. Han venido los kingstonianos a celebrar las navidades con nosotros…
Felicidades y gracias por la perseverancia, a pesar de todas las dificultades,,,
Felicidades a tu hijo, que no pude conocer por culpa de una chaqueta, mejor dicho por mi despiste.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Hola María,
Doncs no, pensava que, com que no vaig publicar el cap de setmana, comentaries més tard, tal com ho has fet. I quina alegria, no, que hagin vingut de Kingston? Deu haver estat un Nadal més animat.
Moltes gràcies per la felicitació al blog (que també és vostre) i al meu fill (quina manera de acomiadar-nos, a 100 per hora i tu sense poder conèixer el meu fill!).
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
L’enhorabona pels 10 anys, i els que siguin del teu fill! Ja veig que, igual que vivim l’aniversari d’un fill-filla de manera intensa, per raons obvies, tambè el d’un blog es important per l’autor, especialment si aquest es escriptora. Suposo clar, que tot aquell que te un lloc així per escriure ho fa amb la finalitat de que els altres el llegegin; te sentit. Jo tambè escric ( en la intimitat hahaha), i si que m’agradria que un dia la meva neta – la reina Olívia – s’ho llegís, perquè penso que saber coses del teu passat, o dels que t’han precedit, ajuda a entendre una mica perquè som com som.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Griselda!
Entenc perfectament que vulguis que la teva néta algun dia llegeixi els teus escrits. Trobo importantíssim saber el passat, la història general i la familiar. A mi la história m’entusiasma, i també la de la meva família, que sé força bé gràcies a la meva mare que me n’explicava moltes coses (algunes em sembla que les he viscut, però ni havia nascut!). Però tret que m’agradi, ho considero essencial per a qualsevol —ajuda a entendre tantes coses!
M'agradaM'agrada
Bona tarda, deu anys!!! El temps passa i per sort et tenim a l’altra banda del llac o charcu o mar o oceà. Sigui com sigui aquests temps de noves tecnologies ens permet estar amb contacta i gaudir de la teva companyia amb forma de històries.
Una abraçada.
P.D. Felicitats per el teu fill i per tu.
M'agradaM'agrada
perdó : en contacte
M'agradaM'agrada
Tu fa molts anys que segueixes el blog, Gemma. 10 anys em sembla que no, però sí uns 7 o 8. Gràcies, i per llegir els meus llibres! Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Enhorabona Shaudin per aquests 10 anys. Una tasca d’una gran constància i esforç. Ànims i que en compleixis molts més!
M'agradaM'agrada
Hola, Teresa. Moltes gràcies per les teves paraules i per escriure un comentari. Una abraçada cap al Montseny!
M'agradaM'agrada
Enhorabona Shaudin per aquests 10 anys! Sé com resulta de costós mantenir un blog i més encara en el teu cas que fas un post setmanal a pesar de totes les dificultats. Em sembla realment admirable. Una forta abraçada i que sigui per molts anys!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Pere. I em fa molta iŀlusió veure un comentari teu, com sempre que me n’escrius. Ets la persona menorquina amb qui tinc més contacte. Sento no escriure comentaris en el teu blog des de fa massa, però llegeixo la majoria de les entrades quan m’arriben a la bústia, i n’hi ha que les guardo amb l’esperança de comentar-les algun dia.
Una forta abraçada cap a tu i Menorca!
M'agradaM'agrada